Col·lapse a Mollerussa: per què l’alcalde demana al Govern que intervingui l’ajuntament?

BarcelonaL'ajuntament de Mollerussa es troba en una situació límit. Factures que no es paguen a temps, problemes amb les contractacions i funcionaris que veuen com els seus salaris no s'apugen per falta de vistiplau tècnic. I tot això es deu, segons denuncia l'alcalde, Marc Solsona, al bloqueig al qual s'ha arribat dins del consistori degut a la inacció de la funcionària interventora. Fins i tot ha hagut de retirar punts de l'ordre del dia davant la impossibilitat de poder-los votar per falta de tràmits administratius. L'alcaldia li ha fet diversos amonestaments, però els informes que se li reclamen per tirar endavant els procediments continuen sense arribar. I, davant d'aquesta situació, el batlle ha dit prou i ha llançat un SOS a la Generalitat: que intervingui l'ajuntament per tal de desbloquejar una situació que afecta el dia a dia de la ciutat, de més de 15.000 habitants.

L'alcalde de Mollerussa, que es va presentar sota la marca local del PDeCAT, és un veterà (i "entusiasta", com algun col·lega el defineix) de l'administració local: "Si demano ajuda és perquè el bloqueig és total i absolut", explica a l'ARA. Solsona va fer pública aquesta situació ara fa una setmana, després de comunicar prèviament la situació a la direcció general de l'Administració Local de la Generalitat (DGAL). Aquest divendres s'ha produït una trobada amb els seus màxims representants, el secretari de Governs Locals, Xavier Amor, i el director general de l'Administració Local, Fran Belver, aprofitant una visita de tots dos al territori. Allà han abordat la crisi al consistori. "La Generalitat donarà resposta a l'SOS que ha fet l’Ajuntament de Mollerussa habilitant les eines que calguin per acompanyar i ajudar", ha exposat Amor, segons un comunicat del consistori.

El batlle havia demanat "creativitat" a la Generalitat per intentar resoldre el conflicte, per més que la direcció general de l'Administració Local no té reconeguda jurídicament la capacitat d'intervenir en l'administració municipal. Tanmateix, el Govern s'ha avingut a estudiar la documentació que li ha entregat l'alcalde i enviar-hi un tècnic per revisar els processos, no per "assenyalar ningú" sinó per entendre "què està passant".

Una de les opcions sobre la taula és oferir-los una mediació –que és voluntària i haurien d'acceptar les dues parts–. Fa temps que la Generalitat treballa amb el Col·legi d'Interventors i Secretaris per tal d'aprovar un protocol conjunt que permeti establir unes regles clares de solució de conflictes abans que aquests es produeixin. "Si convé participar en qualsevol procés de mediació, hi estem oberts, però sobretot el que hem demanat és que el que es faci pugui tenir una repercussió efectiva", ha conclòs l'alcalde, que ha valorat la "predisposició" de la Generalitat a arremangar-se per solucionar les coses.

Falta de mitjans?

Fonts coneixedores del conflicte apunten que el de Mollerussa no és un cas de sobresaturació o de falta de mitjans humans a l'òrgan d'intervenció. Els interventors, funcionaris amb habilitació estatal, tenen encarregada la funció d'assessorar els equips de govern municipals perquè les seves iniciatives s'ajustin a la llei. La llei permet als alcaldes aprovar actuacions amb informes negatius de l'interventor, tot assumint-ne la responsabilitat, però el problema ve quan aquests informes es retarden o no arriben. Solsona proposa, per exemple, que si en un termini d'uns mesos no s'ha entregat el document, es pugui tirar igualment pel dret perquè l'ajuntament no quedi "a la intempèrie", sense cap via d'actuació. Hi ha la possibilitat d'obrir un expedient sancionador, però això no resoldria la paràlisi del dia a dia. L'ARA ha intentat obtenir la versió de la interventora de Mollerussa a través del col·legi professional a Lleida, sense èxit.

Més enllà de les desavinences amb l'afectada, per a l'alcalde el cas posa de manifest la "indefensió" dels càrrecs electes davant dels funcionaris quan les coses no rutllen. Es queixa, a més, que quan la burocràcia s'encalla és ell i el seu equip qui han de donar la cara davant la ciutadania quan allò que els han votat per fer no es compleix. "Deriva en una falta de credibilitat, perquè ni jo ni els regidors podem assumir un compromís de pagament. Per això dic que estem davant d'una emergència democràtica", exposa. I creu que, davant d'això, la Generalitat hauria d'arremangar-se i trobar-hi alguna solució, si verdaderament vol estar al costat dels alcaldes. Consultat per aquest diari, Belver es fa al càrrec de la situació, que no és "senzilla", però recorda que la Generalitat ha de respectar "l'autonomia local". "Com a principi, no podem enviar un funcionari de la Generalitat a fer la feina", recalca.

La Generalitat sí que dona suport a municipis petits quan no arriben per presentar-se a convocatòries de subvencions, per exemple. Aleshores, sí que és possible que els serveis territorials els donin un cop de mà. Els interventors i secretaris tenen un paper clau en els engranatges de l'administració local i són insubstituïbles (un ajuntament pot decidir prescindir d'un advocat o un assessor jurídic, però no d'aquestes figures, excepte en el cas dels més petits). Segons explica Belver, a Catalunya hi ha un problema generalitzat amb la disponibilitat d'aquests perfils: en falten més de 900. Això implica que, a molts municipis, els que facin aquestes funcions siguin o interins —que no hi poden estar més de tres anys— o personal accidental. Per això la conselleria de Presidència té entre cella i cella agilitzar els tràmits per proveir-los d'aquest personal, i recentment ha signat un conveni amb el ministeri de la Presidència per assumir la convocatòria de 218 places per a nous funcionaris que seran formats a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.