"El patiment i les tensions estan creixent": SOS dels ajuntaments per la falta de secretaris

BarcelonaEn aquesta legislatura espanyola hi ha hagut diverses cessions competencials a Catalunya, però n'hi ha una pactada enguany que també pot tenir un impacte significatiu: la competència de gestió integral dels secretaris i interventors municipals. D'una banda, la van acordar Junts i el PSOE el darrer divendres de maig amb una esmena transaccional, a través d’una nova disposició addicional a la llei de bases de règim local en la tramitació de la llei estatal de funció pública. La Generalitat, però, ja havia arrencat el compromís de traspàs en la Comissió Bilateral Generalitat-Estat del febrer, tot i que s'ha de concretar al llarg de l'any.

L'objectiu és gestionar tot el procés que fins ara es feia des de Madrid i fer front a l'escassetat d'aquests funcionaris municipals, la qual causa problemes a l'administració i als ciutadans. Amb el poder de convocatòria, seleccionar, formar i nomenar el traspàs ha posat en peu de guerra sindicats del cos tècnic. Fonts del PP asseguren que estan preparant una "bateria legal" per impedir-lo, i recorden que "el 2017 van frenar moltes il·legalitats". Fonts de Vox diuen que estan "a l'espera de concrecions legals per fer la batalla", ja que són figures que van ser "clau durant el Procés". Des del 2008, en el segon tripartit fins al 2013, ja hi havia hagut una descentralització de les convocatòries i formació a Catalunya, però sense la competència. Fins que es va recentralitzar.

Aquests professionals, habilitats en l'àmbit estatal, són peces de l'Estat als ajuntaments. Són indispensables per celebrar un ple o per tirar endavant procediments diversos com licitacions, l'aprovació dels comptes o accedir a subvencions. Ho han de firmar i validar tot. Sense el seu concurs, molts municipis queden paralitzats o alentits.

Segons dades de la Generalitat, de les 1.580 places que haurien d'estar cobertes amb aquests professionals, només n'estan ocupades correctament 617 amb habilitats en l'àmbit estatal, mentre que hi ha 900 vacants per cobrir –dos terços afecten petites o mitjanes localitats que han d'acudir a interins o ser ajudats per personal de les diputacions–. "Els ajuntaments on no hi ha funcionaris d'habilitació nacional estem patin; els ritmes són uns altres i el patiment i les tensions van in crescendo", assegura a l'ARA el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran de la Generalitat, Xavier Amor. Això permet entendre, per exemple, "perquè triga tant a concedir-se la llicència d'obres".

El principal repte que l'executiu i els juntaires creuen que es podria resoldre és el dèficit de personal. Quan va anunciar l'acord, Junts va deixar clar que l'objectiu és que Catalunya pugui encarregar-se de la "gestió integral d'una competència llargament reclamada pel món local" per la seva funció bàsica i la seva escassetat.

De la convocatòria a la gestió total

El primer pas per resoldre el dèficit de secretaris i interventors ja ve enguany en una convocatòria de 218 noves places per al Principat en què les candidatures s'han pogut presentar fins al 3 de juliol. Les proves començaran aquest setembre. De la gestió, selecció i formació d'aquestes places ja s'encarregarà la Generalitat després d'un acord amb l'Estat fet al gener i concretat en un conveni de gestió. La formació serà a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, no a Madrid, amb contingut adaptat. Mentre no s'hagi materialitzat el traspàs, el camp de maniobra el conformen els candidats que hagin superat el procés i hagin triat Catalunya com a destinació.

Amor relata que, a hores d'ara, s'ha de "seguir parlant" amb el govern estatal del traspàs per aterrar la lletra petita del compromís de la transferència que permetria "adaptar a les necessitats" catalanes aquests professionals, potenciar que siguin "elements facilitadors" i proactius als municipis i "marcar el ritme de les convocatòries" per pal·liar-ne el dèficit. Sobre la implicació de Junts, afirma que "totes les veus ajuden en aquest sentit" per aconseguir la competència.

Importància

El professor de ciències polítiques de la UPF Miquel Salvador explica que els secretaris serveixen "per evitar que els ajuntaments cometin alguna il·legalitat", mentre que els interventors i tresorers tenen un paper cabdal per "vetllar pel compliment de recursos públics". Així, "li diuen al polític si una cosa la pot fer o no". El període de convocatòries catalanes va ser "un miratge de descentralització" i veu la importància del traspàs en la possibilitat de "canviar el perfil cap a un rol més proactiu, vetllant per la legalitat i aportant solucions constructives". Afegeix que també permetria demanar "més arrelament" i més exigència de català. Alhora, el politòleg i professor de la UOC Andreu Paneque relata que el traspàs seria un "salt qualitatiu" per disposar de "la capacitat de definir el perfil" i, com Salvador, creu que podria fer front al dèficit d'efectius.

Per la seva banda, el politòleg de la Universitat Abat Oliba CEU Miguel Ángel Belmonte recalca que aquests professionals "són completament independents del govern de torn" i que si la Generalitat gestionés aquest procés, seria "més fàcil que caiguessin en les pressions polítiques conjunturals" per la proximitat institucional i per la possibilitat que els perfils fossin més "ideològics" i amb més "requisits" com la llengua.

Essencials el 2017?

Salvador no veu que el 2017 tinguessin "biaix partidista" i el traspàs no hauria de canviar res en aquest sentit perquè "són funcionaris i han de complir la llei", com també li passa al cos de Mossos. Ara bé, Belmonte sí que destaca que "Junts pot vendre que és una manera que, si hi ha una situació com la del 2017, si els secretaris i interventors són nomenats per la Generalitat és més difícil que tinguin un perfil per trobar il·legalitats que els tècnics del 2017 trobaven". Paneque puntualitza, però, que "una incidència política hi és, però és limitada perquè apliquen el codi; no creen jurisprudència com els jutges".