Pedro Sánchez es refugia al cinema
L'absència del president espanyol en la votació de la reducció de la jornada simbolitza el seu calvari a la legislatura
MadridPodria explicar metafòricament la política espanyola que Pedro Sánchez acudís amb Begoña Gómez al cinema dimecres al vespre, mentre al Congrés la seva vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, defensava sola i perdia la votació de la reducció de la jornada laboral. El president espanyol i la seva dona, que aquell matí havia acudit als tribunals a declarar davant el jutge Juan Carlos Peinado, van anar a la preestrena d'El cautivo, la nova pel·lícula d'Alejandro Amenábar. Sánchez és avui un president captiu d'una part del poder judicial –ell mateix ha obert el curs denunciant que hi ha jutges que "fan política"– i dels set vots de Junts al Congrés, i rema contra una onada mediàtica que col·labora amb el "Quién pueda hacer que haga" de l'expresident espanyol José María Aznar. Aquesta setmana Sánchez s'ha estrenat a TikTok.
La Moncloa fa temps que viu obsessionada amb el biaix cap a la dreta de l'ecosistema dels mitjans de comunicació tradicionals –televisió, ràdio i diaris– i va intervenir RTVE per compensar-ho, però la politització de bona part de la població també es cola per un univers digital molt difícil de controlar. Dilluns, en un bar de menú al carrer Ferraz, al costat de la seu del PSOE, una senyora gran deixava un comentari al pòdcast d'un youtuber d'extrema dreta que en aquell episodi titulava: "Agents del CNI demanen ajuda a Felip VI: «No aguantem més»". Sense ni tan sols escoltar-lo, la dona va escriure: "El rei ni hi és ni se l'espera; si no ho fem el poble, el CNI, l'UCO..." En espais convencionals el músic Nacho Cano insinua un cop d'estat militar i a les xarxes socials es viralitza un dels càntics de l'estiu en concerts i discoteques. Fa així: "Pedro Sánchez, hijo de puta".
Gràcies al PP, dins de l'M-30 madrilenya gairebé s'ha normalitzat el "Me gusta la fruta" [el "fill de puta" que Isabel Díaz Ayuso va dedicar a Sánchez] i dimecres la primera sessió de control al Congrés del nou curs es va convertir en una discussió entre el PSOE i el PP sobre qui insulta (més) i qui no. La jornada va acabar, però, amb un debat acalorat i "interessant" –coincidien fonts de diversos grups parlamentaris– sobre la reducció de la jornada laboral: el no dels de Carles Puigdemont al costat de PP i Vox va impedir que ni tan sols es tramités el projecte estrella de la líder de Sumar, Yolanda Díaz. El president espanyol era al cinema i no va votar. "Tenia agenda i no era necessari [que votés], desgraciadament", justifiquen a la Moncloa.
El rol de Junts
L'absència de Sánchez –i que només el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, presenciés part del debat–, que el seu entorn insisteix a deslligar de cap lectura política, mostra com el PSOE es va voler desmarcar de la derrota parlamentària. De fet, els dos socis de la coalició s'han encarregat d'evidenciar que era la mesura estrella de Yolanda Díaz: la negociació l'ha pilotat sobretot el ministeri de Treball i Sumar la va dur a votació sense els suports garantits. El discurs de la vicepresidenta segona contra Junts va ser duríssim, amb acusacions a la seva portaveu, Míriam Nogueras, de defensar els "interessos del capital" i els "sectors més reaccionaris de la patronal espanyola". Segurament era l'última pista que la reducció de la jornada era més una carta de la candidata Díaz que no pas una mesura del govern de Sánchez, que en tot el que portem de legislatura pràcticament no ha elevat el to ni una vegada contra Junts. Més aviat al contrari, el líder del PSOE acostuma a mostrar-se conciliador.
Que l'episodi de la reducció de la jornada laboral tingui les seves particularitats no impedeix que, també, exposi una realitat consubstancial a la legislatura: la majoria plurinacional col·lapsa davant mesures d'esquerres, tal com s'ha demostrat quan s'han volgut aprovar gravàmens a les energètiques, certes mesures fiscals, regulacions de lloguers de temporada i el repartiment de menors migrants. En aquest últim cas va caldre que el PSOE acceptés una delegació de competència en immigració a la Generalitat pendent de cristal·litzar i, sobre els lloguers de temporada, Junts finalment va acceptar en segona instància tramitar una proposició de llei, però està en fase d'esmenes des del gener. I en sentit contrari, la majoria plurinacional també es trenca quan hi ha gestos amb Junts, perquè salta Podem.
En definitiva, que Sánchez pugui aprovar uns pressupostos es presenta quimèric. Amb aquest context, la Moncloa ja ha decidit que el relat a partir d'ara serà subratllar que, sigui més o menys estable el govern espanyol, si les iniciatives legislatives no tiren endavant és en part responsabilitat de qui hi vota en contra. Això val per a Junts i val per al PP, i respon a una lògica preelectoral. No és estrany que el baròmetre del CIS conegut dijous situés com mai en aquesta legislatura les perspectives electorals de Vox tan a prop del PP –a 6,4 punts: les esperances de Sánchez passen per dividir el vot a la dreta, és a dir, que Santiago Abascal creixi a costa de Feijóo.
García Ortiz, jutjat
La principal amenaça al manual de resistència del president espanyol prové, però, de la justícia. Mentre avança el cas Cerdán i l'amnistia es retarda, un tribunal de majoria conservadora i amb Manuel Marchena entre els integrants jutjarà aquesta tardor el fiscal general de l'Estat. Una condemna seria tan polèmica com letal per a Sánchez, que ha fet pinya fins al final amb Álvaro García Ortiz per la suposada revelació d'un correu confidencial de la parella d'Isabel Díaz Ayuso. Es pot donar pràcticament per fet que no hi haurà unanimitat al tribunal amb la sentència, llevat que sigui per absoldre'l. Com a El cautivo, biografia ficcionada d'un Miguel de Cervantes que explica històries per trobar sortides al seu segrest, Sánchez també busca refugi al cinema.
