La penúltima batalla del 155
El PP va proposar que Rajoy fos a la presa de possessió de Torra
BarcelonaMai una presa de possessió del president havia comportat tantes hores de reunió. Mai havia estat envoltada de tant de misteri. Les 48 hores posteriors a la investidura de Quim Torra van estar marcades per l’estira-i-arronsa entre el nucli dur de Palau i la Moncloa per controlar els detalls de l’inici del mandat del 131è president de la Generalitat. Converses en què el govern espanyol va manifestar fins i tot la voluntat de situar-hi la presència institucional de rang més alt -Mariano Rajoy-, però que finalment va quedar reduïda a res malgrat que estava vigent l’article 155. Després de set mesos d’intervenció, amb presos i exiliats, i davant d’una cerimònia que no està regulada per llei, la simbologia va esdevenir la batalla de la Generalitat.
Tot comença el dimarts 15 de maig a Barcelona, el mateix dia que Torra és a Berlín per trobar-se, per primer cop després de ser investit, amb Carles Puigdemont. Elsa Artadi, ara consellera de la Presidència, arriba a l’hotel World Trade Center -on el PP organitza totes les seves trobades- citada per Roberto Bermúdez de Castro, el ja exsecretari d’Estat d’administracions territorials encarregat d’aplicar el 155.
D’entrada, els posicionaments estan allunyats. El govern espanyol vol garantir que les primeres espases seran a la presa de possessió i evitar qualsevol estirabot que faci referència a la República proclamada i suspesa. La Generalitat pretén reduir l’acte a l’àmbit familiar, vestir-lo d’austeritat i escenificar l’excepcionalitat. Així, ofereix a la Moncloa, llavors ocupada pel PP, que hi assisteixi algú amb rang de secretari d’Estat. Aquest és el debat que s’allarga més, perquè d’altres, com el de la bandera espanyola, dura poc: no hi serà, només la senyera presidirà la presa de possessió. La reunió acaba sense acord i els negociadors s’emplacen a l’endemà. “No canvieu d’interlocutors”, va suggerir De Castro, segons fonts coneixedores.
Línia directa amb Palau i Berlín
El dimecres 16 de maig, però, Artadi ja no apareix al World Trade Center. Entra en escena l’entorn més pròxim als presidents. Tant de Torra com de Puigdemont. Són Jaume Clotet i Josep Rius, que hi arriben tard. L’escenari de fons és el mateix hotel, i De Castro hi és amb la cap de gabinet de Soraya Sáenz de Santamaría, María González Picó. Damunt la taula, xocolatines i aigua per aguantar una reunió que durarà pràcticament tot el dia. De fons, una terrassa que servirà als negociadors per fer la trucada corresponent a la Moncloa i a Palau -en contacte amb Berlín- per cada pas que es faci durant la negociació.
“Soraya Sáenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Juan Ignacio Zoido...” També la ministra catalana Dolors Montserrat. Són noms de ministres que, al llarg de les hores, van apareixent com a proposta per ser a l’acte de la presa de possessió, llavors encara sense data. Passen les hores i no hi ha consens. En un moment donat, segons fonts del Govern, el tàndem enviat des de la Moncloa posa damunt la taula el nom de Mariano Rajoy. Ho plantegen com la possibilitat d’escenificar, fins i tot, l’inici d’un diàleg i una nova etapa. La proposta s’ho val perquè la sortida a la terrassa duri més que les altres. Però s’acaba descartant. “No hauria sigut en igualtat de condicions”, reflexionen ara fonts coneixedores de la negociació, que recorden que llavors el president de la Generalitat encara no havia recuperat totes les competències i estava, amb la llei a la mà, subordinat al 155. Fonts del PP, sense entrar en detalls, encara retreuen als seus interlocutors no haver acceptat cap de les propostes que se’ls van proposar.
La reunió al World Trade Center acaba amb serrells sense tancar, amb la mà estesa de la Generalitat perquè De Castro sigui a la cerimònia. Però la possibilitat que s’hi presenti Santamaría es manté viva fins que la Moncloa anuncia que no hi enviarà ningú. Tot plegat afecta la convocatòria de l’acte, que es fa el mateix dijous amb una hora de marge. La penúltima batalla del 155 -l’última es lliurarà pel bloqueig dels consellers presos i exiliats- es resumeix en els tres minuts de la presa de possessió, sense representant de la Moncloa. Només Torra acompanyat de la seva família, el president del Parlament, el secretari de Govern i la senyera de fons, per prometre “fidelitat al poble de Catalunya”.
