Aquests són els nous membres del Govern amb els canvis fets per Puigdemont per blindar l'1-O

El president anuncia les incorporacions de Joaquim Forn a Interior, Clara Ponsatí a Ensenyament, Jordi Turull a Presidència i Víctor Cullell com a secretari de Govern

El nou govern de Carles Puigdemont per encarar la recta final cap a l'1-O  ja és una realitat. Han caigut fins a quatre membres del Govern (Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Joan Vidal de Ciurana) i n'han entrat de nous: Clara Ponsatí en substitució de Ruiz a la cartera d'Ensenyament, Jordi Turull a Presidència i com a Portaveu, Joaquim Forn com a conseller d'Interior i Víctor Cullell com a secretari de Govern en substitució de Vidal. Els canvis se sumen a la destitució del conseller d'Empresa, Jordi Baiget, la setmana passada.

Puigdemont va destacar ahir, en l'acte de presa de possessió, el compromís dels nous membres de l'executiva amb el procés sobiranista i l'1-O.

Jordi Turull

De l'antiga CDC a home de confiança de Puigdemont

Eren les 22.30 quan Jordi Turull va rebre la trucada del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per proposar-li ser conseller de la Presidència. Fins ara Turull era qui capitanejava el grup parlamentari de Junts pel Sí al Parlament i, malgrat les tensions del començament, havia trobat l'entesa amb la secretària general d'ERC i portaveu de la coalició, Marta Rovira. Amb una llarga trajectòria política, tant a Convergència com al PDECat, en els últims temps s'ha convertit en un home de confiança del president Puigdemont, que l'ha incorporat en un lloc visible a l'executiu. Turull ocuparà la conselleria de la Presidència, que fins ara liderava Neus Munté, i serà l'home visible del Govern per assumir també el càrrec de portaveu de l'executiu. Serà ell l'encarregat de despatxar a les rodes de premsa de cada dimarts, després del consell executiu, en la recta final del Procés, en què es preveuen decisions clau per a l'1-O com la compra d'urnes col·lectiva de la setmana que ve. Turull va començar la seva trajectòria en l'àmbit municipal, a la seva població natal, Parets del Vallès, on va ser candidat a l'alcaldia en les eleccions del 1991, el 1995 i el 1999. Després, el 2004, va entrar com a diputat per CiU al Parlament, on es va convertir en un flagell del tripartit. El març del 2013 va ser nomenat president del grup, després de la retirada d'Oriol Pujol arran del cas ITV. Com a home del nucli dur de l'antiga CDC, en la refundació del partit, va ser a les travesses per liderar el Partit Demòcrata, però a última hora l'impuls del tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí el va acabar deixant fora de l'executiva.

Joaquim Forn

L'encarregat dels Mossos en la recta final cap a l'1-O

Joaquim Forn, barceloní llicenciat en dret, va formar part del mític pinyol d'Artur Mas (junt amb Francesc Homs, Oriol Pujol i David Madí), però la seva carrera política s'ha forjat al grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona. Va entrar-hi l'any 1999 i 12 anys més tard va assolir la primera tinença d'alcaldia amb Xavier Trias, com a encarregat de Règim Interior i també com a portaveu del govern municipal. Des del PDECat es destaca que la seva experiència l'ha portat a "dominar" el funcionament de la maquinària interna del consistori, fet pel qual la formació el considera una de les persones més ben posicionades per plantar cara a Ada Colau en les pròximes eleccions. Abans, però, assumeix una missió molt delicada: encarregar-se d'Interior en la recta final del Procés, en què la clau del seu nomenament és el paper dels Mossos en l'1-O. Ahir, en declaracions durant el traspàs de carteres, ja va deixar clar que la policia garantiria la "seguretat" a l'hora d'anar a votar. "Està molt content, il·lusionat i decidit", va dir a l'ARA Jaume Ciurana, regidor del grup demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona. El seu company de viatge des de la universitat ha destacat que Forn té una "solvència contrastada" i creu que la seva gestió al capdavant de la Guàrdia Urbana "segur que ha influït" a l'hora d'assumir la cartera d'Interior. Aquesta responsabilitat i sobretot la gestió del desallotjament de Can Vies, però, ahir va generar crítiques a les files de la CUP. Ara bé, Forn no sempre ha estat en el bàndol institucional. L'any 2000 la policia va trencar-li el braç en una càrrega contra un grup que es manifestava en rebuig a una desfilada militar a Barcelona.

Clara Ponsatí

La catedràtica de Georgetown que va enervar la Moncloa

Clara Ponsatí és la figura independent que el president, Carles Puigdemont, ha incorporat entre els nous consellers del Partit Demòcrata. La professora universitària assumeix la cartera d'Ensenyament –que fins ara pilotava Meritxell Ruiz–, avalada per la seva trajectòria acadèmica i un marcat perfil d'activista política –fins ara també era membre del secretariat de l'ANC–. Pròxima a l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, Ponsatí va ser objecte de polèmica quan l'any 2013 el govern espanyol va decidir no renovar-li la càtedra a la Universitat de Georgetown. La decisió de la Moncloa es va produir després que Ponsatí defensés el dret a decidir de Catalunya i el procés sobiranista en un debat a la televisió Al-Jazeera. Arran d'aquest episodi es va considerar "víctima" de maniobres polítiques del govern espanyol, en retirar-li la Càtedra Príncep d'Astúries. Actualment exercia com a professora d'universitat a Edimburg, però no ha dubtat a traslladar-se a Barcelona després de l'oferiment de Puigdemont. De fet, des de Palau asseguren que el seu nomenament és una aposta personal del president i que Ponsatí era la primera opció. Ahir la coordinadora del PDECat, Marta Pascal, també la va definir com una "persona pròxima" al partit.

Ponsatí té una trajectòria reconeguda. És especialista en camps de recerca de teoria de jocs, negociació i resolució de conflictes. Catedràtica d'universitats de prestigi com Georgetown, Toronto i San Diego, va dirigir el Consell Superior d'Investigacions Científiques entre el 2006 i el 2012. Tot i la seva posició a l'acadèmia, totes les fonts apunten que "no li va costar gens dir que sí".

Víctor Cullell

L'arquitecte de les estructures d'estat i mà dreta de Pi-Sunyer

El fins ara secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern, Víctor Cullell, assumirà el càrrec de secretari del Govern que fins ara ocupava Joan Vidal de Ciurana. En aquesta legislatura, ha sigut un dels pilars en l'estudi i la planificació de les estructures d'estat, treballant colze a colze amb el president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, i el responsable de l'Oficina per a la Millora de les Institucions d'Autogovern, Josep Maria Reniu. Cullell, politòleg de formació i amb estudis jurídics, va tenir un paper destacat com a coordinador del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que va elaborar el 'Llibre blanc de la transició nacional'. Fonts del seu entorn, que el coneixen en el seu dia a dia, el defineixen com una persona "rigorosa" i "pencaire", expert en la gestió pública. És aquest coneixement exhaustiu de les interioritats de l'administració el que el fa especialment adequat per al càrrec –assenyala aquest mateix entorn–. "El seu nom va sortir de seguida", diu un dels coneixedors de les converses de dijous al vespre. En anteriors legislatures ja va ocupar responsabilitats en els càrrecs intermedis de l'administració. De l'any 2010 al 2013 va ser cap del Gabinet de Relacions Institucionals de l'Oficina del President, i a partir de l'any 2013 va passar a ser director general d'Anàlisi i Prospectiva del departament de la Presidència. Formava part del nucli dur del Palau, forjat al voltant de Francesc Homs i Jordi Cuminal, situat a l'òrbita independentista del partit. Els que el coneixen el defineixen com una persona disciplinada i discreta. Catòlic practicant, és dels que "és on creu que ha de ser".

Més continguts de