El pessebre que va acabar amb una bandera d'Espanya (i sense Nen Jesús) per ordre d'Esperanza Aguirre

BarcelonaAmb 500 figuretes, 60.000 llums i un pressupost de 45.000 euros, el pessebre de la seu de la Comunitat de Madrid és el més gran de la capital espanyola. El d'enguany té de tot: des de l'Anunciació fins a l'arribada dels Reis d'Orient, passant per una reproducció del temple de Debod i les piràmides de Guiza en l'episodi bíblic de la fugida a Egipte –i, fins i tot, una figura del papa Francesc–. El que no té aquest pessebre, a diferència del de l'Ajuntament de Madrid, és una bandera espanyola. Ara bé, això no sempre ha estat així: hi va haver un any en què els 120 metres quadrats de la instal·lació van aparèixer envoltats d'una enorme rojigualda, tal com es fa amb el naixement del consistori madrileny des del 2019. Tot plegat, però, es va deure a un equívoc protagonitzat per l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre.

Era el 2004 i Aguirre va anar a visitar el pessebre, que s'acabava d'inaugurar. Després de donar un cop d'ull a les edificacions de la instal·lació, entre paratges desèrtics i quilos de molsa, va comentar que hi trobava a faltar "la bandera". Almenys, això és el que van entendre els funcionaris de la Comunitat de Madrid, que es van afanyar a comprar diversos metres de tela amb una doble franja vermella i una de groga per recobrir tot el perímetre.

Ara bé, quan la presidenta es va trobar la base del pessebre recoberta amb l'ensenya estatal, immediatament va demanar explicacions. Ningú no va entendre la seva estranyesa: els treballadors van dir-li que s'havien limitat a seguir les seves ordres. En aquell moment, ella va aclarir que el que havia trobat a faltar no era "la bandera", sinó la figura de la bugadera que habitualment es col·loca als rius dels pessebres (en castellà, la lavandera). La història és un tema recurrent cada vegada que s'acosten les festes als despatxos de l'administració madrilenya: "No sé si és anècdota o llegenda, però sí comentari des de temps immemorials", explica a l'ARA una font que va arribar a la Casa de Correus, seu del govern regional, més de deu anys després –informa Andrea Zamorano.

La pugna amb Ruiz-Gallardón

La història la va relatar uns anys després la mateixa Aguirre durant la inauguració del pessebre del 2007, tal com va recollir la premsa local present. Aquell any tampoc no va estar-se de fer un passeig per fiscalitzar la composició, a càrrec de l'associació de pessebristes. Aquell dia el pessebre es va quedar sense Nen Jesús: Aguirre va exigir que el traguessin. En primer lloc, va dir, perquè era una incoherència que aparegués abans del 24 de desembre, dia del naixement de Jesús. I, en segon lloc, perquè la figura tenia una mida "excessiva", els ulls tancats i "les celles pintades". El vicepresident de l'associació de pessebristes es va mostrar disposat a substituir-la per una de més petita passada la nit de Nadal.

Les inspeccions al pessebre van convertir-se en una pràctica habitual d'Aguirre quan arribaven les dates nadalenques. L'any següent, el 2008, també va intentar treure el Nen Jesús de l'establia. Es va trobar, però, que la figureta estava unida a la de la Mare de Déu, de manera que no va ser possible sostraure-la; una aposta artística que els pessebristes van mantenir que no havia estat en cap cas "intencionada".

Una altra anècdota que recullen les cròniques periodístiques és la satisfacció que va tenir Aguirre quan una de les visitants va assegurar que li agradava més el pessebre de la Comunitat de Madrid que el de l'Ajuntament, a Cibeles. Qui governava era aleshores Alberto Ruiz-Gallardón, el gran enemic polític d'Aguirre dins del PP. De fet, va ser Ruiz-Gallardón qui va encarregar el 2004 un pessebre de 200 peces per al consistori. Aguirre no es va voler quedar enrere (el que ella va manar fer en tenia 300) i, a més, l'any següent va regalar a la princesa Elionor un pessebre complet, de part de la Comunitat de Madrid.