Procés sobiranista
Política 23/07/2022

El pla de Sturgeon per tornar a votar, pendent del Suprem

El tribunal decidirà sobre l’encaix legal de la consulta

3 min
La Marxa per la Independència que es va fer  a Glasgow el passat 14 de maig.

LondresEl Tribunal Suprem del Regne Unit va anunciar dijous que els dies 11 i 12 d’octubre veurà la causa presentada pel govern escocès en relació amb la legislació relativa al segon referèndum d’independència, després que Edimburg enviés a l’alt tribunal una consulta a finals de juny sobre la legalitat o no del plebiscit, previst per al 19 d’octubre del 2023. La decisió del Suprem es va prendre dos dies després que el mateix tribunal desestimés una petició del govern britànic perquè declarés la no idoneïtat de la pregunta elevada des d’Edimburg. Així, abans de finals d’any, tant la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, com el Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) sabran, finalment, si Holyrood té poders per legislar i convocar un nou referèndum.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Si la resposta fos afirmativa, la consulta es podria tirar endavant sense el permís explícit de Westminster, a diferència del que va tenir lloc el 18 de setembre del 2014, que va ser fruit de l’anomenat Acord d’Edimburg, signat el 15 d’octubre del 2012 per l’aleshores primer ministre britànic, David Cameron, i pel primer ministre d’Escòcia, llavors Alex Salmond. La doble decisió del Suprem s’ha conegut la mateixa setmana en què el primer ministre britànic sortint, Boris Johnson, ha escrit a Sturgeon per negar-li la transferència de poders que sí que va acceptar Cameron perquè el referèndum fos legal i vinculant.

Un plantejament diferent

En el cas actual, el plantejament escocès és molt diferent, perquè si el resultat de l’hipotètic plebiscit fos favorable a la independència d’Escòcia, la separació del Regne Unit no seria efectiva de forma automàtica. El projecte de llei enviat per Edimburg a la consideració del Suprem estableix que “perquè Escòcia esdevingui independent després d’un vot favorable, la legislació hauria de ser aprovada pel Parlament del Regne Unit i per l’escocès”.

Després que Boris Johnson guanyés les eleccions del 2019, Sturgeon ja va demanar-li la transferència dels poders per fer el referèndum. Johnson s’hi va negar i la pandèmia va frenar el procés, que va quedar una vegada més refrendat per la victòria independentista en les eleccions escoceses de maig del 2021. Amb tota probabilitat, una vegada hi hagi un nou inquilí a Downing Street, al setembre, Sturgeon demanarà els mateixos poders. I, amb tota seguretat, la resposta serà també negativa. És impossible intuir quina podria ser la decisió del Suprem. Però el cert és que l’independentisme té més diputats i més vot popular (52%) al Parlament d’Edimburg que quan Salmond va aconseguir la primera majoria absoluta el 2011.

Aquest és un dels dos arguments que, en conversa amb l’ARA , exposa Salmond per refermar la causa del referèndum. L’altre argument és “l’enorme canvi material de les circumstàncies”, en referència al Brexit i la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, “en contra de la majoria de dos terços d’Escòcia”. “L’argument democràtic del nostre referèndum és aclaparador”, rebla. Tot i les negatives de Londres, Salmond creu que la història demostra que “sota pressió, Westminster es veu obligat a canviar d’opinió”. A mitjans d’octubre, doncs, el Regne Unit podria veure’s abocat a una nova amenaça a la seva integritat territorial. Si el 2012, abans de l’acord pel referèndum, les enquestes atorgaven un màxim del 30% als favorables a la independència, que van acabar superant el 45% a les urnes, ara els partidaris poden situar-se d’entrada en el 50%.

stats