Abascal adverteix el PP que vol governar a Castella i Lleó, Extremadura i l'Aragó

MadridUn cop situat com a primera força a Castella i Lleó amb un Vox menys fort del que pronosticaven les enquestes, el PP té el repte d'aconseguir formar govern. I la seva aspiració és fer-ho en solitari. Ara bé, poc després que el candidat popular, Alfonso Fernández Mañueco, hagi expressat que prefereix un executiu monocolor amb el suport extern del partit d'extrema dreta, Santiago Abascal ha refredat aquesta possibilitat. El líder de Vox ha respost que volen governar. I no només a Castella i Lleó sinó també a Extremadura i l'Aragó. "Si hi ha un acord programàtic de govern, mesura a mesura, sí [que entrarem]", ha assegurat Abascal en una roda de premsa aquest dilluns en la qual ha advertit que pretén entrar en els executius de "les tres regions". ¿Aquesta exigència serà un escull? Malgrat defensar que en solitari governen millor, els populars tampoc han tancat la porta a les coalicions per evitar agafar-se els dits.

En una intervenció davant de la junta directiva estatal dels populars, Alberto Núñez Feijóo ha reclamat als d'Abascal un acord "perquè el PP lideri els governs amb el suport de Vox". No ha concretat amb quina fórmula de govern, però ha avisat a l'extrema dreta, encoratjat pels resultats a Castella i Lleó, on han millorat les seves expectatives, que és el PP qui ha guanyat les eleccions i que, per tant, "cal respectar" els seus principis. Feijóo ha pressionat els d'Abascal, a qui ha culpat del "bloqueig" en la negociació a Extremadura i l'Aragó. "Ningú [a Vox] ha donat raons per bloquejar, només s'han posat excuses i ja n'hi ha prou", ha reblat. En canvi, Abascal ha acusat la direcció del PP de ser qui ha estat posant bastons a les rodes per poder fer un relat contra Vox durant la campanya electoral castellanolleonesa.

Amb l'exigència de Vox d'entrar als tres executius, Abascal deixa clar com de lligades estan les converses als tres territoris. Encara que Mañueco va expressar durant la campanya la voluntat de pilotar la negociació a la seva regió sense la tutela de Génova, fonts del PP aragonès pronostiquen que "anirà tot més o menys coordinat" a les tres comunitats i esperen que la negociació, un cop superats els comicis de Castella i Lleó, "s'intensificaran" al seu territori. "Si el requisit imprescindible és entrar, no serà excusa perquè no hi hagi acord", diuen les mateixes fonts. En declaracions als mitjans a la sortida de la reunió dels populars a Madrid, la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, ha dit que és cosa de Vox triar si vol entrar o no. "El que cal és posar-se a treballar i arribar a un acord", ha remarcat sense manifestar cap preferència després del toc d'atenció que va rebre de Génova fa unes setmanes quan els d'Abascal la van posar en el punt de mira.

Per la seva banda, el president de l'Aragó, Jorge Azcón, sí que ha defensat que els ha anat més bé governant sols, des de l'estiu de 2024, que amb Vox al govern, tal com ha fet Mañueco. "El millor per a la meva terra ha estat un govern en solitari. Aquest projecte és el que volem oferir", ha insistit el baró castellanolleonès en una atenció als mitjans a la porta de la seu del PP del carrer Génova. Mañueco ha estat rebut entre aplaudiments, en un clima de celebració i satisfacció pels bons resultats, que s'han rebut fins i tot amb un punt de sorpresa. Fonts del PP han destacat com una proesa que el president castellanolleonès hagi millorat resultats malgrat el desgast que suposa haver governat en els últims set anys. Davant la possibilitat que Vox rebaixi aquesta eufòria amb les seves exigències, Feijóo ha fet una crida a la "responsabilitat". "La majoria alternativa existeix i no pot fallar", ha dit el líder popular, tot tancant la porta a apropar-se al PSOE.

Sumar vol “cooperació” per ser “competitius”

En paral·lel, la batacada a l’esquerra dels socialistes ha sigut sonora. Sense anar més lluny, Se Acabó la Fiesta –la formació de l’ultra Alvise Pérez– ha duplicat els vots de Podem, que ha obtingut un paupèrrim 0,74% dels vots. La coalició de Sumar i Esquerra Unida, amb 27.000 vots i el 2,2% dels sufragis, també s’ha quedat fora del parlament autonòmic. Després que ahir Gabriel Rufián insistís que mantenir la divisió a l’esquerra és “pura negligència”, la coordinadora de Moviment Sumar, Lara Hernández, ha compartit el diagnòstic: “Clarament, el PSOE no hi arriba sol”, ha reconegut en roda de premsa. “Els que faltem som nosaltres, la peça del puzle que dirimeix la balança d’un costat o un altre”, ha afegit.

Ha admès que els resultats van ser “dolents i durs”, però ha apel·lat al “procés molt viu” de rellançament de l’aliança entre Sumar, Comuns, Més Madrid i Esquerra Unida que va presentar-se en societat fa gairebé un mes. En aquest sentit, ha expressat el convenciment que cal articular “més processos de retrobament per ser competitius” i ha reclamat trobar “fórmules d’acord que promoguin l’entesa, el diàleg i la cooperació entre actors polítics”.

Podem farà una reflexió immediata

Des del quarter general de Podem, el secretari d’Organització del partit, Pablo Fernández, ha titllat els resultats de “nefastos, catastròfics i duríssims”, ha garantit que els morats en faran una “reflexió profunda” i ha anunciat –sense donar-ne més concrecions– que la direcció del partit comunicarà el “resultat d’aquesta reflexió” en els “pròxims dies”. El dirigent morat s’ha remès a l’exemple d’Extremadura, on hi va haver una candidatura conjunta de Podem i IU que va millorar els resultats, a diferèrncia de la divisió que hi ha hagut recentment a l’Aragó i a Castella i Lleó: “Hem d’aprendre del que ens han dit les urnes les últimes dues vegades”, ha admès. Així mateix, ha fet una crida a oferir un “projecte d’esquerres atractiu perquè la gent dipositi la confiança” en els morats.