Abascal adverteix el PP que vol governar a Castella i Lleó, Extremadura i l'Aragó

MadridUn cop situat com a primera força a Castella i Lleó amb un Vox menys fort del que pronosticaven les enquestes, el PP té el repte d'aconseguir formar govern. I la seva aspiració és fer-ho en solitari. Ara bé, poc després que el candidat popular, Alfonso Fernández Mañueco, hagi expressat que prefereix un executiu monocolor amb el suport extern del partit d'extrema dreta, Santiago Abascal ha refredat aquesta possibilitat. El líder de Vox ha respost que volen governar. I no només a Castella i Lleó sinó també a Extremadura i l'Aragó. "Si hi ha un acord programàtic de govern, mesura a mesura, sí [que entrarem]", ha assegurat Abascal en una roda de premsa aquest dilluns en la qual ha advertit que pretén entrar en els executius de "les tres regions". ¿Aquesta exigència serà un escull? Malgrat defensar que en solitari governen millor, els populars tampoc han tancat la porta a les coalicions per evitar agafar-se els dits.

En una intervenció davant de la junta directiva estatal dels populars, Alberto Núñez Feijóo ha reclamat als d'Abascal un acord "perquè el PP lideri els governs amb el suport de Vox". No ha concretat amb quina fórmula de govern, però ha avisat a l'extrema dreta, encoratjat pels resultats a Castella i Lleó, on han millorat les seves expectatives, que és el PP qui ha guanyat les eleccions i que, per tant, "cal respectar" els seus principis. Feijóo ha pressionat els d'Abascal, a qui ha culpat del "bloqueig" en la negociació a Extremadura i l'Aragó. "Ningú [a Vox] ha donat raons per bloquejar, només s'han posat excuses i ja n'hi ha prou", ha reblat. En canvi, Abascal ha acusat la direcció del PP de ser qui ha estat posant bastons a les rodes per poder fer un relat contra Vox durant la campanya electoral castellanolleonesa.

Amb l'exigència de Vox d'entrar als tres executius, Abascal deixa clar com de lligades estan les converses als tres territoris. Encara que Mañueco va expressar durant la campanya la voluntat de pilotar la negociació a la seva regió sense la tutela de Génova, fonts del PP aragonès pronostiquen que "anirà tot més o menys coordinat" a les tres comunitats i esperen que la negociació, un cop superats els comicis de Castella i Lleó, "s'intensificarà" al seu territori. "Si el requisit imprescindible és entrar, no serà excusa perquè no hi hagi acord", diuen les mateixes fonts. En declaracions als mitjans a la sortida de la reunió dels populars a Madrid, la presidenta d'Extremadura, María Guardiola, ha dit que és cosa de Vox triar si vol entrar o no. "El que cal és posar-se a treballar i arribar a un acord", ha remarcat sense manifestar cap preferència després del toc d'atenció que va rebre de Génova fa unes setmanes quan els d'Abascal la van posar en el punt de mira.

Mentrestant, el president de l'Aragó, Jorge Azcón, sí que ha defensat que els ha anat més bé governant sols, des de l'estiu de 2024, que amb Vox al govern, tal com ha fet Mañueco. "El millor per a la meva terra ha estat un govern en solitari. Aquest projecte és el que volem oferir", ha insistit el baró castellanolleonès en una atenció als mitjans a la porta de la seu del PP del carrer Génova. Mañueco ha estat rebut entre aplaudiments, en un clima de celebració i satisfacció pels bons resultats, que van arribar fins i tot amb un punt de sorpresa. Fonts del PP han destacat com una proesa que el president castellanolleonès hagi millorat resultats malgrat el desgast que suposa haver governat en els últims set anys. Davant la possibilitat que Vox rebaixi aquesta eufòria amb les seves exigències, Feijóo ha fet una crida a la "responsabilitat". "La majoria alternativa existeix i no pot fallar", ha dit el líder popular, tot tancant la porta a apropar-se al PSOE.

De fet, el candidat del PSOE, Carlos Martínez, que no ha descartat una repetició electoral, avisa que el PSOE no s'abstindrà per propiciar la investidura de Mañueco –"està incapacitat, som l'alternativa", ha dit– i creu que la negociació és "un partit que s'està jugant a Madrid" entre Feijóo i Abascal. Des de Ferraz, la portaveu socialista, Montse Mínguez, ha celebrat el resultat: el PSOE ha aconseguit augmentar dos diputats trencant la dinàmica negativa dels socialistes en el cicle electoral. A més, ha considerat que no sap ben bé el que celebra el PP perquè continuarà depenent de Vox. Davant les preguntes sobre quines lliçons s'emporta l'executiva federal del PSOE de Castella i Lleó —on ha aguantat amb un candidat local i que no ha donat suport a Pedro Sánchez en els diferents processos orgànics—, Mínguez ha replicat: "Si li hagués anat malament, hauria sigut sanchista".

Sumar vol “cooperació” per ser “competitius”

En paral·lel, la batacada a l’esquerra dels socialistes ha sigut sonora. Sense anar més lluny, Se Acabó la Fiesta –la formació de l’ultra Alvise Pérez– ha duplicat els vots de Podem, que ha obtingut un paupèrrim 0,74% de les paperetes. La coalició de Sumar i Esquerra Unida, amb 27.000 vots i el 2,2% dels sufragis, també s’ha quedat fora del parlament autonòmic. Després que ahir el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, insistís que mantenir la divisió a l’esquerra és “pura negligència”, la coordinadora de Moviment Sumar, Lara Hernández, ha compartit el diagnòstic: “Clarament, el PSOE no hi arriba sol”, ha reconegut en roda de premsa. “Els que faltem som nosaltres, la peça del puzle que dirimeix la balança d’un costat o un altre”, ha afegit. Tot i que ha deixat clar que "la unitat, per ella mateixa, no és suficient".

Ha admès que els resultats van ser “dolents i durs”, però ha apel·lat al “procés molt viu” de rellançament de l’aliança entre Sumar, Comuns, Més Madrid i Esquerra Unida que va presentar-se en societat fa gairebé un mes. En aquest sentit, ha expressat el convenciment que cal articular “més processos de retrobament per ser competitius” i ha reclamat trobar “fórmules d’acord que promoguin l’entesa, el diàleg i la cooperació entre actors polítics”. Precisament, Pablo Bustinduy creu que els mals resultats "empenyen" aquest procés de reflexió: el ministre de Drets Socials demana "treure lliçons" de la desfeta electoral i convida els partits a "generar un projecte polític que sigui creïble", que "arribi a la gent" i que tingui en "l'arrelament territorial" un pilar "imprescindible".

Malgrat tot això, la realitat és que la suma dels vots que van rebre Sumar-IU i Podem tampoc hauria sigut suficient per aconseguir un escó en cap de les nou províncies. Com estava previst, on més a prop van estar va ser a Valladolid, la més poblada: van rebre 13.500 vots i els van faltar 1.700 paperetes per entrar al parlament autonòmic. Ara bé, va ser l'únic territori on van tenir una mínima possibilitat d'obtenir representació. En la resta de províncies, haurien hagut de multiplicar els resultats per dos, per tres –en tres casos–, per cinc –en dos casos– o per sis. I a Sòria haurien hagut d'obtenir catorze vegades més de vots per entrar en el repartiment.

Podem farà una "reflexió" immediata

Des del quarter general de Podem, el secretari d’Organització del partit, Pablo Fernández, ha titllat els resultats de “nefastos, catastròfics i duríssims”, ha garantit que els morats en faran una “reflexió profunda” i ha anunciat –sense donar-ne més concrecions– que la direcció del partit comunicarà el “resultat d’aquesta reflexió” en els “pròxims dies”. El dirigent morat s’ha remès a l’exemple d’Extremadura, on hi va haver una candidatura conjunta de Podem i IU que va millorar els resultats, a diferència de la divisió que hi ha hagut recentment a l’Aragó i a Castella i Lleó: “Hem d’aprendre del que ens han dit les urnes les últimes dues vegades”, ha admès. Així mateix, ha fet una crida a oferir un “projecte d’esquerres atractiu perquè la gent dipositi la confiança” en els morats.