MEMÒRIA HISTÒRICA
Política 13/12/2013

El PP no prescindirà de Carlos Rey

L'advocat de Camacho va redactar la sentència de mort de Salvador Puig Antich i no se'n penedeix

Sílvia Marimon
3 min
EL PENÚLTIM CONDEMNAT A MORIR AL GARROT VIL 
 Carlos Rey González era el vocal ponent del tribunal militar que va condemnar Salvador Puig Antich per la mort 
 D'un policia en un judici militar irregular i sense garanties. L'advocat no es penedeix de res perquè considera 
 Que es va limitar a aplicar la llei vigent el 1974 i que en aquell moment "potser era justa".

Barcelona.El PP ho banalitza però la família de Salvador Puig Antich és tenaç: no pensa quedar-se de braços plegats. Tampoc l'advocat Carlos Slepoy, que fa anys que batalla perquè els crims del franquisme siguin jutjats, no té cap intenció de rendir-se. Entre la molta documentació que té María Servini de Cubría, la jutge argentina que està disposada a fer seure els criminals franquistes a la banqueta dels acusats, hi ha el nom de Carlos Rey. De moment, però, Rey no figura entre els imputats. Slepoy no descarta que hi pugui ser en un futur.

Rey és l'advocat que ha representat els interessos de la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas Método 3. Fa 39 anys va redactar, en solitari i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que condemnava a mort Salvador Puig Antich. Llicenciat en dret el 1971, Rey era capità auditor al cos jurídic militar de l'exèrcit franquista. Ahir el portaveu adjunt del PP de Catalunya al Parlament, Santi Rodríguez, va fer broma sobre el passat de Rey: "La setmana vinent li preguntaré a la meva perruquera pel seu currículum", va dir al programa Matí a 4 bandes, de Ràdio 4. El PP no té cap intenció de prescindir dels serveis del lletrat. "És un advocat d'extraordinari prestigi i professor de la Universitat Internacional de Catalunya. Ha tingut molts altres clients, com els directius dels Ferrocarrils", argumenten fonts del PP.

Una farsa de judici

"Vam entregar 4 CD amb tota la documentació a María Servini, i entre aquesta documentació hi ha la sentència en què figura el nom i la firma de Rey", explica Merçona, la germana petita de Salvador Puig Antich. Ella tenia 13 anys quan el seu germà va ser condemnat per la mort d'un policia en un judici militar irregular. El règim franquista volia demostrar fermesa després de l'assassinat de Carrero Blanco. I Puig Antich, que tenia 25 anys, era la víctima perfecta.

"Va ser una farsa", recorda Merçona. No es va permetre que declaressin els testimonis. Tampoc van tenir en compte les proves de balística ni les declaracions dels metges. "Ens van dir que de bales ja en sabien, perquè eren militars", recorda Merçona. A les 9.20 h del 2 de març del 1974 s'utilitzava per penúltima vegada a Catalunya el garrot vil, un sistema d'execució que, per decisió del rei Ferran VII, havia substituït la forca el 1820. S'estrangulava el presoner amb un collar de ferro, que s'estrenyia mitjançant un cargol.

Puig Antich va morir a les 9.40 h. L'agonia va durar 20 minuts. "El cas de Carlos Rey és una demostració més de la impunitat que hi ha en aquest país. No podem quedar-nos de braços plegats. Si no lluitem, no aconseguirem res", diu Merçona. "Va ser un judici il·legal, fins i tot dins la legalitat franquista", opina Alfons Aragoneses, professor d'història del dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Rey no se'n penedeix

Rey no amaga el seu passat. Dimecres assegurava a l'ARA que el cas Puig Antich no el va marcar més que els altres i que és un tema superat: "No em penedeixo de res perquè tot el que vaig fer era en aplicació de la llei vigent". Tampoc considera que la sentència fos injusta: "Potser fa 40 anys la sentència i la pena de mort eren justes, una altra cosa és si ho mirem des de la perspectiva actual". El Col·legi d'Advocats no té la mateixa opinió. En un comunicat titlla d'"inacceptables" les declaracions de Rey: "Llavors, com ara, la pena de mort era i és injusta i contrària als drets humans proclamats per les Nacions Unides, i, per tant, és inacceptable, com es fa en les declaracions del senyor Carlos Rey, considerar que la pena de mort pugui ser un mitjà legítim o just". El Col·legi també critica la "banalització" del consell de guerra de Puig Antich.

Malgrat els obstacles que ha anat interposant el govern espanyol, la querella argentina contra els crims franquistes avança. "Cada acció que du a terme el govern espanyol per aturar el procés provoca respostes més radicals. No paralitzaran el procés", diu Slepoy. De moment, els querellants ja són 327. I la xifra va en augment: "Des del moment en què els consolats argentins van obrir les portes per rebre denúncies, s'han vist col·lapsats", assegura Slepoy.

stats