El PP guanya i frena Vox a Castella i Lleó

BarcelonaLa dreta continuarà governant a Castella i Lleó, on ho fa ininterrompudament des del 1987, quan José María Aznar, abans de desembarcar a la Moncloa, va desbancar el PSOE i va inaugurar quatre dècades d'hegemonia dels conservadors en aquesta comunitat. El president i candidat del PP a la reelecció, Alfonso Fernández Mañueco, ha tornat a guanyar les eleccions i ha millorat els resultats dels del 2022, però es queda lluny de la majoria absoluta i no podrà governar en solitari com pretenia. El dirigent castellanolleonès, que és el tercer cop que encapçala la llista dels populars, ha obtingut 33 escons, dos més que fa quatre anys, quan en va assolir 31, amb una participació del 65,2%.

A Mañueco, que ja fa set anys que governa, no li ha passat factura la gestió dels incendis a Castella i Lleó d'aquest estiu que va provocar que se'l qüestionés políticament i que la Fiscalia obrís una investigació contra ell. El president castellanolleonès aconsegueix frenar l'auge de Vox i es consolida com un dels grans barons populars. “Davant del soroll, el panorama gris que veien altres partits, la nostra terra ha triat certeses i ha donat suport de manera majoritària al projecte del Partit Popular", ha destacat un eufòric Mañueco, subratllant la distància amb els altres dos grans partits. "Hem triplicat la distància que teníem amb el partit socialista i hem duplicat en vots Vox”, ha proclamat. Des del PP no amaguen la seva alegria pels resultats i recorden que són "el partit que més puja en percentatge de vot". En aquest sentit, consideren que la decisió de Vox de "bloquejar un govern de centredreta a Extremadura li ha fet mal" perquè als trackings interns del PP, Vox va arribar a situar-se al voltant del 25% dels vots.

Amb tot, els bons resultats que ha obtingut Mañueco no són suficients per arribar als 42 escons que marquen la majoria absoluta en una cambra que, aquest cop, té 82 representants perquè se n'ha guanyat un per Segòvia. El president popular tornarà a dependre de Vox, que només ha aconseguit sumar un diputat més als tretze que tenia, fet que atura el creixement de la formació d'extrema dreta a les altres eleccions regionals que s'han celebrat els últims mesos. Uns mals resultats per al partit de Santiago Abascal, que fins ara creixia de forma rellevant en cada contesa electoral. Sigui com sigui, Abascal ha volgut destacar que és "la tercera ocasió en pocs mesos en què Vox creix en una convocatòria d'eleccions".

Mañueco, doncs, s'haurà d'entendre amb Vox. Ara bé, a diferència d'Extremadura, on la popular María Guardiola ha posat moltes traves a una entesa amb Vox fins al punt que es podrien repetir eleccions, el president popular li ha allargat la mà i ara ho farà amb una victòria incontestable.

Ell va ser el primer líder del PP que va permetre l'entrada de l'extrema dreta a un govern autonòmic per primera vegada des de l'inici de la democràcia. I el pacte només es va trencar quan la direcció estatal de Vox va exigir a tots els seus representants que sortissin dels executius regionals el juliol del 2024 per l'acollida, acceptada pels populars, de 347 migrants menors procedents de les Canàries. La reedició de l'entesa entre la dreta i l'extrema dreta, doncs, no s'albira tan complicada, tot i els retrets i atacs mutus durant la campanya. I més amb el nou líder de Vox, Carlos Pollán, actual president de les Corts de Castella i Lleó i que s'estrenava com a presidenciable, que és més moderat i menys estrident que el seu antecessor, Juan García-Gallardo Frings.

El PSOE aguanta el cop després de les dures patacades a l'Aragó i Extremadura, on va obtenir els pitjors resultats de la seva història perdent cinc representants a la primera comunitat i deu a la segona. Els socialistes castellanolleonesos, que el 2022 van sumar 28 diputats, ara en sumen dos més. Carlos Martínez Mínguez, alcalde de Sòria des del 2007 –els últims quatre mandats amb majoria absoluta–, ha aconseguit aturar la sagnia que pateix el PSOE en les darreres conteses electorals. En plena cursa cap a les eleccions generals previstes per al 2027, els resultats dibuixen un escenari més esperançador per al PSOE, que veu com PP i Vox gaudeixen de majories àmplies a les comunitats on hi ha hagut comicis. 

Unió del Poble Lleonès (UPL), que a les anteriors eleccions va quedar en quarta posició amb tres diputats, aconsegueix retenir-los, amb una nova candidata, Alicia Gallego, que era l'única dona que es presentava a la presidència de la Junta. Sòria Ja, que també va aconseguir tres escons el 2022 i va ser el partit més votat a la província, en canvi, és l'altra cara de la moneda i es queda amb només un representant. L'altre partit provincial, Per Àvila (XAV), que es presentava amb el mateix cap de llista, Pedro Pascual Muñoz, manté l'escó que té el partit des que es va presentar per primer cop el 2019.

Podem i Ciutadans perden la representació

Podem, que no repetia coalició amb Esquerra Unida com va passar en els anteriors comicis, com que no va arribar a un acord amb aquesta formació, perd el diputat que tenia i queda fora de les Corts de Castella i Lleó com ja va passar a l'Aragó amb un irrisori 0,74% dels vots. Sumar tampoc aconsegueix colar-se a les Corts amb uns resultats (2,23%) que confirmen la seva davallada a les urnes. Davant del fracàs de les esquerres als comicis, el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha tornat a reivindicar la necessitat d'un front unitari. "No fer res (o el de sempre) és pura negligència", ha reblat destacant els "0 escons a l'esquerra del PSOE".

Cs també desapareix definitivament de totes les cambres autonòmiques després que el 2022 hi obtingués un diputat, l'excepció autonòmica abans de ser esborrat del mapa. Sense el mateix candidat perquè Francisco Igea –que va arribar a ser vicepresident de Castella i Lleó en la legislatura del 2019– va acabar sent expulsat del partit, Mitzin Mariana Trápaga li ha agafat el relleu en el que ha estat el seu últim ball electoral autonòmic.