La jutgessa de la DANA: "La Generalitat no va saber alertar, ni a temps ni encertadament, la població"
Pradas no va poder contactar amb Mazón durant més d'una hora la tarda de la DANA
ValènciaLes recents declaracions de l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso i la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, no han modificat el criteri de la magistrada que instrueix la causa de la DANA, que aquest dimecres ha reiterat que la responsabilitat d'avisar la població el 29 d'octubre passat era de la Generalitat Valenciana i no de l'Estat. La jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha aprofitat la resposta a una sol·licitud de l'acusació popular exercida per l'associació Liberum –que demanava que s'investigués l'acció del govern espanyol– per tornar a mostrar la contundència que l'ha caracteritzada des de l'inici de la investigació. Així, i després de negar la petició, ha emfatitzat que la intenció d'atribuir responsabilitats a l'executiu estatal en l'emergència "no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l'administració autonòmica, que no va saber alertar, ni a temps ni encertadament, la població".
En les seves crítiques, la magistrada ha inclòs també les excuses adduïdes pels dos imputats fins ara: Pradas i Argüeso. Els ha retret que intentessin justificar la seva inacció per la falta de coneixements en la matèria o l'assessorament inadequat dels seus subordinats. "La incapacitat en la presa de decisions (s'ha al·legat falta d'experiència, falta de coneixement de la situació i que es va delegar la responsabilitat en els tècnics[...]) no pot suposar la cerca reiterada d'una normativa alternativa a la realment aplicable", ha afirmat la jutgessa. En la mateixa línia, ha reprovat els intents d'atribuir responsabilitats a la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé. "Tampoc es pot pretendre –afegeix– la justificació d'aquesta incapacitat a través de la reiteració en l'atribució de responsabilitats a qui compareix com a testimoni".
Pradas no va poder contactar amb Mazón durant més d'una hora
La resolució de Ruiz Tobarra ha coincidit amb la difusió del registre de trucades de l'exconsellera Salomé Pradas. El llistat indica dues coses: la primera, que no va poder contactar amb el president valencià, Carlos Mazón, durant més d'una hora la tarda de la catàstrofe –en concret, entre les 18.30 h i les 19.43 h–, el període durant el qual es va debatre l'enviament de l'alarma a la ciutadania, i la segona, que l'ex alt càrrec va conversar amb el cap del Consell un minut abans d'enviar l'alerta a la població a les 20.11 h. Així consta en la documentació que l'exconsellera ha entregat a la jutgessa de Catarroja i a la qual ha tingut accés l'ARA.
L'escrit evidencia que Pradas no va poder parlar amb el president fins ben entrada la tarda, tot i que des de les 14 h les localitats d'Utiel i Requena ja patien fortes inundacions pel desbordament del riu Magre. En concret, va haver-hi dos intents fallits a les 12.52 h i a les 16.29 h, quan el cap del Consell no va atendre les telefonades de la també exsenadora del PP. L'exconsellera sí que va aconseguir parlar amb Mazón a les 17.37 h. És la primera conversa del dia entre tots dos i només durant dos minuts. Es tractaria del moment en què el president finalitza el dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.
El diàleg entre Carlos Mazón i l'exconsellera va continuar més tard. Hi ha una conversa de set minuts a les 18.16 h, una altra a les 18.25 h que dura 43 segons i una altra a les 18.30 h que dura 33 segons. A partir d'allà, fins a les 19.43 h, Pradas no va parlar amb el cap del Consell tot i intentar-ho a les 19.10 h i les 19.43 h. Van tornar a contactar a les 20.10 h, un minut abans de l'enviament de l'avís a la ciutadania a les 20.11 h.
La versió de Mazón, en canvi, és que va conversar amb Pradas “durant tot el dia” i que l’estona prèvia a l’enviament de l’alerta no va parlar amb l’exconsellera perquè va atendre trucades de “moltes persones”.
La Generalitat reconeix que havia de vigilar el barranc de Poio
La notícia de les trucades entre Pradas i Mazón i la resolució de la jutgessa ha eclipsat el reconeixement per part de la Generalitat Valenciana que la vigilància del barranc de Poio, el desbordament del qual va causar la majoria de les morts per la DANA, era també competència seva. Així ho reconeix el director general del Medi Natural i Animal, Luis Gomis, en un informe remès a la magistrada i al qual ha tingut accés l'ARA. En l'escrit, l'alt càrrec admet que “els agents mediambientals [autonòmics] [...] tenen encomanat (al mateix temps que altres organismes) el seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables”. El document contradiu l'argumentari defensat reiteradament pel govern valencià que ha adduït que aquesta funció només era competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.