PAÍS BASC
Política 06/12/2021

El pragmatisme d’EH Bildu dibuixa noves aliances a Euskadi

La fi dels ‘ongi etorris’ facilita els pactes amb els abertzales

3 min
Arnaldo Otegi i Mertxe Aizpurua en una roda de premsa recent d’EH Bildu.

VitòriaAquesta setmana s’han produït dos fets que poden canviar el tauler polític basc a mitjà termini: la decisió dels presos bascos de posar fi als ongi etorris i l’acord pressupostari d’EH Bildu amb el govern Urkullu. Dues decisions de l’esquerra independentista obren la possibilitat que l’actual eix sobre el qual pivota institucionalment Euskadi, configurat al voltant del PNB i el PSE, pateixi un canvi i introdueixi un nou actor principal a les equacions de govern: EH Bildu. La insistent estratègia, pragmàtica i “funcional”, com l’ha qualificat Arnaldo Otegi, retira els obstacles que han impedit fins ara que els independentistes d’esquerra arribin a acords amb PNB i PSE.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per ordre cronològic, el primer dels obstacles que ha desaparegut té a veure amb la convivència. El Col·lectiu de Preses i Presos Polítics Bascos (EPPK), que agrupa els presos empresonats per pertànyer a ETA, ha demanat expressament que les rebudes que se’ls facin a partir d’ara al sortir de la presó es desenvolupin de manera “privada”, “discreta” i “entre amics”. Es compleix, per tant, l’exigència de les víctimes d’ETA i de la majoria dels partits polítics, que han qualificat aquestes rebudes d’humiliants. L’esquerra abertzale es va comprometre a acabar amb els ongi etorris en la declaració del 18 d’octubre, on va expressar que el dany causat “no s’hauria d’haver produït mai”; i ho ha complert.

El segon fet rellevant ha sigut l’acord parlamentari entre EH Bildu i el govern basc pel qual la coalició sobiranista s’abstindrà a la votació dels pressupostos que preveu compromisos polítics i partides econòmiques. És el primer acord de pes del govern Urkullu i EH Bildu. Poques vegades s’ha vist un acord entre el partit de govern i la seva oposició que, a més, es produeix sense que calgui, ja que PNB i PSE compten amb els vots necessaris al Parlament basc per aprovar els comptes.

Actor principal a Euskadi i Madrid

Aquest acord de participació en la governabilitat des de l’oposició converteix l’esquerra sobiranista en un actor principal a Euskadi i a Madrid, on ha signat acords pressupostaris, i en alternativa, a partir d’ara no només electoral sinó també de govern, al País Basc. En un Parlament on calen aliances davant l’absència de majories absolutes d’un sol partit, EH Bildu ha demostrat que té capacitat d’arribar a pactes de pes. Igual que el PNB.

¿Els passos fets per EH Bildu són prou per formar part del govern basc, fins i tot per liderar-lo, si es donen els resultats? Si ens atenim als anteriors condicionants objectius que posaven PNB i PSE, cal dir que sí; però la política és subjectiva. Ja queden poques excuses, però se’n poden buscar i trobar a conveniència. Després d’acabar amb els ongi etorris, es pot continuar dient que encara no hi ha una condemna d’ETA; després d’acordar els pressupostos, es pot dir que ara són de fiar, però després potser no.

Al tauler d’escacs basc abans hi havia una reina (es pot moure en totes les direccions), que era el PNB, i ara n’hi ha una altra, EH Bildu. Els jeltzales no els ho posaran fàcil. Estan nerviosos, però són especialistes en supervivència i han demostrat que són camaleònics. Andoni Ortuzar advertia recentment el nou secretari general del PSE, Eneko Andueza, que si se’ls acudeix pactar amb Otegi, ells també ho poden fer. Els dos fets que han passat aquesta setmana, més enllà que siguin positius per a la convivència, per a les polítiques d’esquerra tenen una derivada política d’abast evident: de configuració de noves aliances i també de govern. Però això ja serà per al 2023 (ajuntaments i diputacions) i el 2024 (govern basc).

stats