"El català matern és important per presidir el TSJC": qui són els tres candidats a presidir l'alt tribunal?
Una jutge conservadora, una de progressista i un crític amb la judicialització del Procés es presenten per aconseguir la majoria del CGPJ i rellevar Barrientos
BarcelonaJornada clau per al relleu a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els tres candidats a rellevar Jesús María Barrientos han exposat els seus mèrits i projectes a la comissió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que s'encarrega del procés de selecció. La disputa al màxim òrgan de govern judicial a Catalunya és entre tres noms: l'actual degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, membre de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM); l'exdegana de la capital catalana i presidenta de la secció 12 de l'Audiència de Barcelona, Mercè Caso, associada a la progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD), i el magistrat Guillem Soler, titular del jutjat de primera instància 1 de Barcelona i membre d'Àgora Judicial, fundada després de l'1-O per un grup de jutges crítics amb la judicialització del Procés.
Els tres candidats han tingut una videotrucada d'uns 10 minuts per convèncer els vocals del CGPJ que són la persona idònia per al càrrec que des del 2016 ha ocupat Barrientos, que ja va anunciar que no tenia intenció de repetir en un càrrec caducat des del 2021 pel bloqueig en la renovació del poder judicial. Aquests 10 minuts, molt menys del que era habitual en convocatòries anteriors, és un dels motius pels quals Soler va recórrer les bases del procés. El jutge no ha perdut l'oportunitat de recordar-ho als magistrats, en una intervenció en què els ha demanat "una valoració de mèrits real i que no respongui a un mer repartiment dels dos blocs" que dominen la judicatura.
Caso i Ferrando són d'entrada les favorites, per la seva experiència en òrgans de govern i perquè pertanyen a les associacions amb més pes a la judicatura. Amb tot, cal tenir en compte que les votacions al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –en què el candidat escollit haurà d'aconseguir la majoria– suposen equilibris entre molts alts càrrecs, i aquests dies també s'han d'elegir la presidència d'altres tribunals superiors i d'audiències provincials. La votació per a la presidència del CGPJ ja va quedar encallada sense que prosperés cap dels candidats del bloc conservador ni del progressista fins que es va resoldre amb el nomenament de la magistrada del Suprem Isabel Perelló. A més, les associacions considerades centristes Francisco de Vitoria –a la qual pertany Barrientos– i Fòrum Judicial Independent han guanyat les eleccions a membres electes de la sala de govern del TSJC, però no han presentat candidats a la presidència.
La intervenció de Caso s'ha centrat a exposar la seva experiència com a "experta en el dret civil especial" de Catalunya i també en la jurisdicció penal, a més del seu currículum en òrgans de govern judicial. Caso ha citat Barrientos i la també expresidenta del TSJC Maria Eugènia Alegret com els seus referents, en un discurs que ha tancat citant Antonio Gramsci –"Davant del pessimisme de la raó, l'optimisme de la voluntat"– per dir que després de 30 anys de carrera continua creient en la justícia.
Ferrando ha defensat que es proposa per a la presidència del TSJC per compromís i per "coherència": "Sempre he considerat que les dones hem de poder ocupar aquests càrrecs". L'actual degana dels jutjats de Barcelona s'ha fixat entre els seus objectius recuperar la confiança de la ciutadania en la justícia i ha acabat la seva intervenció mostrant el seu compromís amb els drets lingüístics als tribunals, un aspecte en què també ha incidit Soler: "Tenir el català com a llengua materna és important per a la presidència del TSJC, per generar una sensació de proximitat amb els ciutadans de Catalunya", ha dit el jutge.
Perfils dels candidats
Ferrando va anunciar públicament la seva candidatura quan el termini per fer-ho estava a punt d'exhaurir-se. De 55 anys i amb 24 de carrera, ha exercit sempre a Catalunya, primer als jutjats del Prat de Llobregat, dels quals va ser degana, i des del 2005 al jutjat d'instrucció 14 de Barcelona. Abans d'arribar al deganat de Barcelona va formar part de la sala de govern del TSJC durant dos mandats.
Caso és l'aposta de l'associació progressista per recuperar la presidència del TSJC, que Miguel Ángel Gimeno va perdre el 2016 davant de Barrientos, amb un CGPJ de majoria conservadora que li va impedir renovar el seu mandat. Nascuda a Barcelona el 1964, Caso és jutgessa des del 1989: va començar al jutjat 1 de Vilafranca del Penedès, i també ha treballat als jutjats 6 de Mataró, al penal 12 de Barcelona i al de primera instància 19 de Barcelona, especialitzat en temes de família. Entre el 2007 i el 2012 va formar part de l'equip de professors de l'Escola Judicial, i va ser jutgessa degana de Barcelona entre el 2013 i el 2021.
Soler va anunciar la seva candidatura en un missatge a X en què admetia que no tenia "fàcil" sortir elegit i avançava la seva voluntat de "fer propostes en matèria de català a la justícia o en modernització i més exposició del poder judicial als mitjans de comunicació i a la societat". Alhora, Soler també ha presentat un recurs per temes formals contra les bases de la convocatòria per a la presidència del TSJC i havia demanat que el procés de renovació s'aturés fins que el CGPJ no el resolgui.