Poder Judicial

La presidència del TSJC en joc: aquests són els candidats que se la disputen

Una jutge conservadora, una de progressista i un crític amb la judicialització del Procés es presenten per aconseguir la majoria del CGPJ i rellevar Barrientos

La jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, durant la presentació de la memòria del 2018
28/11/2024
2 min

BarcelonaUn cop desencallat el bloqueig per renovar la cúpula judicial, el relleu va escalant a la resta d'instàncies. A la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la disputa estarà entre tres noms: l'actual degana dels jutjats de Barcelona, Cristina Ferrando, membre de la conservadora Asociación Profesional de la Magistratura (APM); l'exdegana de la capital catalana i presidenta de la secció 12 de l'Audiència de Barcelona, Mercè Caso, associada a la progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJxD); i el magistrat Guillem Soler, titular del jutjat de primera instància 1 de Barcelona i membre d'Àgora Judicial, fundada després de l'1-O per un grup de jutges crítics amb la judicialització del Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tots tres s'han postulat per rellevar Jesús María Barrientos, a la presidència des del 2016 i que ja va anunciar que no tenia intenció de repetir en un càrrec caducat des del 2021 pel bloqueig en la renovació del poder judicial. Caso i Ferrando són d'entrada les favorites, per la seva experiència en òrgans de govern i perquè pertanyen a les associacions amb més pes a la judicatura. Amb tot, cal tenir en compte que les votacions al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) —on el candidat escollit haurà d'aconseguir la majoria— suposen equilibris entre molts alts càrrecs, i aquests dies també s'han d'elegir la presidència d'altres tribunals superiors i d'audiències provincials. La votació per la presidència del CGPJ ja va quedar encallada sense que prosperés cap dels candidats del bloc conservador ni del progressista fins que es va resoldre amb el nomenament de la magistrada del Suprem Isabel Perelló. A més, les associacions considerades centristes Francisco de Vitoria —a la qual pertany Barrientos— i Fòrum Judicial Independent han guanyat les eleccions a membres electes de la sala de govern del TSJC, però no han presentat candidats a la presidència.

Perfils dels candidats

Ferrando no havia anunciat públicament la seva candidatura fins que dilluns es va exhaurir el termini per presentar-la. De 55 anys i amb 24 de carrera, ha exercit sempre a Catalunya, primer als jutjats del Prat de Llobregat, dels quals va ser degana, i, des del 2005, al jutjat d'instrucció 14 de Barcelona. Abans d'arribar al deganat de Barcelona, va formar part de la sala de govern del TSJC durant dos mandats.

Caso és l'aposta de l'associació progressista per recuperar la presidència del TSJC, que Miguel Ángel Gimeno va perdre el 2016 davant de Barrientos, amb un CGPJ de majoria conservadora que li va impedir renovar el seu mandat. Nascuda a Barcelona el 1964, Caso és jutgessa des del 1989: va començar al jutjat 1 de Vilafranca del Penedès, i també ha treballat als jutjats 6 de Mataró, al penal 12 de Barcelona i al de primera instància 19 de Barcelona, especialitzat en temes de família. Entre 2007 i 2012, va formar part de l'equip de professors de l'Escola Judicial, i va ser jutgessa degana de Barcelona entre 2013 i 2021.

Soler va anunciar la seva candidatura en un missatge a X en què admetia que no tenia "fàcil" sortir elegit i avançava la seva voluntat de "fer propostes en matèria de català a la justícia o en modernització i major exposició del poder judicial als mitjans de comunicació i a la societat". Alhora, Soler també ha presentat un recurs per temes formals contra les bases de la convocatòria per a la presidència del TSJC i ha demanat que el procés de renovació s'aturi fins que el CGPJ no el resolgui.

stats