El president funambulista que no vol perdre privilegis
BarcelonaCastella-la Manxa considera que està infrafinançada. La confrontació del sempre polèmic Emiliano García-Page amb el nou model de finançament plantejat pel seu propi partit és un dels titulars destacats de la setmana. El baró socialista es va permetre el luxe dimecres de citar un estudi de l'economista Ángel de la Fuente (Fedea) per intentar donar aparença científica als seus arguments contra els "privilegis" de Catalunya. Què diu aquest estudi? Page es va limitar a fer-ne una captura parcial, on es podia veure com, amb el nou model, Catalunya seria la més beneficiada en termes relatius i, en canvi, Castella-la Manxa perdria pistonada. Repassem les dades per veure si hi ha gat amagat.
Segons l'estudi de Fedea, agafant de base l'any 2023 –l'últim amb dades liquidades del finançament–, si s'hagués aplicat el nou model Catalunya hauria guanyat 500 euros per cada habitant i hauria pujat llocs en el rànquing autonòmic. En termes relatius hauria passat de la vuitena posició a la tercera pel que fa a la població ajustada, que és la que fa servir el ministeri d'Hisenda per repartir els recursos. Castella-la Manxa, per la seva banda, hauria baixat de la dotzena a la catorzena posició del rànquing. "El model privilegia Catalunya, i les comunitats que estem infrafinançades ho seguirem estant", escrivia Page a X.
El president castellanomanxec omet voluntàriament nombroses dades que es poden trobar al mateix estudi de Fedea. Per exemple que amb el nou model Castella-la Manxa també hauria guanyat: 300 euros per habitant. De fet, el nou model preveu que a partir del 2027 els recursos addicionals que arribarien a Castella-la Manxa serien 1.248 milions d'euros. Però, sobretot, el que omet Page és que Castella-la Manxa és una de les comunitats històricament més beneficiades pels models de finançament. Ni tan sols cal sortir del document que Page estava consultant per veure quines són les xifres que ho acrediten.
Aplicant els càlculs del nou model de finançament –que encara ha de ser validat pel Congrés–, segons Fedea, el 2023 Castella-la Manxa hauria passat dels 2.519 euros per habitant ajustat que va aportar a la caixa comuna a través del que s'anomenen ingressos tributaris homogenis a rebre'n 3.526 per habitant ajustat. I Catalunya? Dels 4.082 euros per habitant ajustat que va aportar, hauria acabat amb 3.977. Castella-la Manxa hauria guanyat més de 1.000 euros per cada habitant ajustat i Catalunya n'hauria perdut 100.
Fedea també analitza l'impacte de l'actual model de finançament, el que està en vigor des del 2009. En termes relatius, per exemple, considerant la base 100 com la mitjana per habitant ajustat de totes les comunitats, Catalunya va aportar el 109% –tercera del rànquing– i va rebre el 102% —vuitena—. En canvi, Castella la Manxa va aportar només el 68% –només per sobre de Canàries i Extremadura– i va acabar rebent el 95%, lleugerament per sota de la mitjana espanyola. Page, però, vol més i té l'aspiració que Castella-la Manxa arribi a la mitjana espanyola amb l'argument d'equilibrar la prestació de serveis a totes les autonomies, independentment del que aporti cadascuna.
Tot esperant les dades oficials
Com que el ministeri d'Hisenda no ha fet públiques les seves dades –tot i que defensa la transparència del model, ni tan sols ha enviat les dades detallades als governs autonòmics–, l'estudi de Fedea és l'únic que ara per ara ha aportat una mica de llum. La ministra, María Jesús Montero, va explicar dimecres que no aportaran rànquings per comparar l'efecte del model entre comunitats i va instar els governs autonòmics a recórrer als seus experts per analitzar si els interessa. De moment la seva proposta, pactada amb la Generalitat i amb ERC, ha obtingut el no rotund del PP –que ha criticat obertament el que rebria Catalunya–, de Junts –que només es planteja donar suport al concert econòmic– i del funambulista Emiliano García-Page, el president que és capaç de caminar sobre una corda ben estreta sense por de caure mai.