Tres mesos per saber si s'amnistia Junqueras i Puigdemont
El president del TC explica que el veredicte arribarà abans de l'estiu
MadridEl Tribunal Constitucional busca legitimar-se quan falten tres mesos perquè dicti sentència sobre l'amnistia. I el president de l'òrgan, Cándido Conde-Pumpido, s'ha reivindicat aquest dilluns en un format no gaire habitual: convidat per l'Ateneo de Madrid, ha pronunciat un discurs i s'ha sotmès a preguntes d'alguns periodistes per dir que "qüestionar el Tribunal Constitucional és qüestionar la Constitució i el sistema democràtic". La idea de Conde-Pumpido és que la sentència al recurs del PP arribi abans de l'estiu, un termini "raonable", ha dit, tenint en compte que la norma va entrar en vigor el juliol de 2024. Així doncs, el TC es pronunciaria un any després.
"És un bon recurs, ben argumentat, i volem respondre-hi amb una sentència ben argumentada i fonamentada. Estimar el que sigui procedent i desestimar el que sigui procedent", ha subratllat Conde-Pumpido, que ha obert així la porta a una sentència que no tombi al 100% la queixa del PP. Tanmateix, es dona per fet que la majoria progressista de l'òrgan s'imposarà per avalar en la seva gran majoria una llei d'amnistia que el Tribunal Suprem es resisteix a aplicar. De fet, encara està pendent que la sala penal resolgui el recurs d'apel·lació de Carles Puigdemont, cosa que el priva d'acudir en empara davant el TC.
El president del Constitucional s'ha abstingut de vaticinar què farà el Suprem un cop hi hagi sentència. La principal hipòtesi és que els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena continuïn negant-se a amnistiar els líders del Procés i acudeixin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). "No puc respondre preguntes hipotètiques", s'ha excusat Conde-Pumpido. Ara bé, es dona per fet que el Suprem farà el mateix que l'Audiència de Sevilla amb el cas dels ERO d'Andalusia, un "assumpte controvertit", en paraules del mateix president del TC. Més aviat és un conflicte inèdit en l'àmbit judicial, perquè per primera vegada un tribunal penal que discrepa d'una sentència del màxim intèrpret de la Constitució en dilata l'aplicació acudint a Luxemburg.
En els últims dies hi ha hagut un debat intern al TC sobre si l'òrgan pot i ha d'anul·lar l'eventual qüestió prejudicial que l'Audiència de Sevilla elevi al TJUE, però Conde-Pumpido ha deixat clar que no ho farà. "La llei orgànica del TC estableix que tenim l'obligació de defensar la nostra pròpia jurisdicció i vetllar per l'execució efectiva de les resolucions, [...] però no afecta el plantejament de la prejudicial. Això és una relació entre l'Audiència de Sevilla i el TJUE", ha destacat. Aquesta setmana està previst que el ple del tribunal de garanties debati aquesta qüestió i, segons ha avançat el president del TC, tot apunta que no es posaran obstacles a la maniobra del tribunal andalús. Caldrà veure, doncs, amb quina fórmula el TC pretén que les seves sentències siguin "efectives". Sigui com sigui, Conde-Pumpido ha lamentat que en els últims dies s'hagin fet "judicis paral·lels" sobre la deliberació que s'ha obert a l'organisme.
"Forces i corrents d'opinió molt poderosos"
El sector progressista de la política i la judicatura entén que s'ha creat un clima de desprestigi del TC i del seu president en particular per desacreditar així l'eventual aval a l'amnistia. I el Suprem en seria un actor rellevant. Conde-Pumpido no ho ha negat i ha asseverat que li "preocupa molt" aquesta situació perquè "qüestionar la legitimitat per dictar sentències que sotmetin els poders públics és qüestionar el sistema democràtic". "Hem d’enfrontar-nos a forces i corrents d’opinió molt poderosos, perquè representen un poder polític, econòmic o mediàtic que tenen interès a preservar una norma que hem declarat inconstitucional o viceversa. Aquest enfrontament només pot superar-se amb el respecte institucional i el trobem a faltar massa vegades", ha continuat Conde-Pumpido. En aquest sentit, ha defensat el sistema d'elecció dels membres del TC i la imparcialitat de tots els seus integrants, i ha negat que l'òrgan estigui polititzat. "En tots els tribunals constitucionals hi ha gent que té experiència política, i això no el polititza, el millora", ha assegurat.