D'acusar els Mossos de fer "batudes racistes" a comparar l'independentisme amb ETA: els estirabots de Podem amb Catalunya

BarcelonaLa secretària general de Podem, Ione Belarra, obria ara fa unes setmanes la caixa dels trons en una entrevista al diari ARA quan reiterava l’oposició de la formació lila al traspàs de competències en immigració a Catalunya perquè considerava que si els Mossos assumien aquestes funcions farien “batudes racistes”. No és la primera polèmica que Podem ha generat en terres catalanes, malgrat el compromís que defensa amb l’estat plurinacional. Una de les més conegudes va ser quan l’aleshores secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va sentenciar que l’independentisme havia despertat el feixisme arran del Procés, just abans de l'inici de la campanya del 21-D del 2017.

Iglesias va acusar l’independentisme d’haver contribuït, “potser sense voler, o potser cercant-ho, a despertar l’amenaça més gran per a la democràcia: el fantasma del feixisme”. En un acte a Sant Adrià de Besòs, Iglesias va posar en el mateix sac espanyolistes i independentistes, als quals va acusar de buscar el “vot de la venjança”. En un discurs sense concessions, va retreure que l’independentisme fes “promeses grandiloqüents que sabien que eren mentida” sense voler admetre que l’Estat s’havia negat a buscar una sortida democràtica i havia optat únicament per la via de la repressió.

No va ser l’única polèmica d'aquella campanya. Juan Carlos Monedero, ex número tres de Podem i ideòleg del partit, va arribar a comparar les forces independentistes amb ETA. “Excepte per la violència”, va etzibar. Monedero va apuntar que l’independentisme havia mirat de provocar "respostes desmesurades" de l’Estat per justificar la seva lluita política, reproduint una tàctica que recordava "l’estratègia d’ETA".

El referèndum del 2017 va suposar un autèntic daltabaix per a la formació lila a Catalunya. Tot i respectar el posicionament de Podem Catalunya, que, sota la direcció d'Albano Dante Fachin, acordava al juliol implicar-se en la consulta i cridar a votar, el líder dels liles va defensar just l'endemà que el seu partit volia un referèndum pactat i amb garanties. Però per restar legitimat a la votació, Iglesias va anar més enllà i va revelar que no acudiria a votar si en tingués l'oportunitat: "Pensem que no cal criminalitzar, però si fos català, jo no hi participaria".

Ridiculitzar el referèndum

Pocs mesos abans de l’1-O, el secretari d’organització de Podem, Pablo Echenique, va dir que el seu partit no tenia inconvenient que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, posés “caixetes”, en referència a les urnes, el dia de la votació, i minimitzava així la jornada. Echenique, com la resta de la direcció, entomava el referèndum com una mobilització legítima però que no era vinculant.

La ressaca de l’1-O no va motivar un canvi de rumb. Poques setmanes després de la votació, Carolina Bescansa, fundadora de Podem i una de les veus més respectades en aquell moment al partit, va obrir una crisi interna qüestionant l'estratègia política de la direcció. Bescansa va denunciar que al partit li faltava “un projecte polític per a Espanya” i que només es dirigia als independentistes. “A mi m’agradaria un Podem que parlés més a Espanya i als espanyols, i no només als independentistes”, va afirmar. La diputada considerava que la formació no havia explicat de manera prou convincent que no donaria suport a la independència “ni per la via unilateral, ni per la bilateral”, i contradeia així els postulats de la formació lila, que llavors defensava un referèndum pactat.

Unes setmanes més tard, va qüestionar que Catalunya i el País Basc tinguessin més drets que la resta de territoris de l’Estat. Així, va deixar anar que el debat central era si la condició de nació d’un territori “genera més drets polítics i econòmics o no”. “Crec que és això el que cal discutir, no tant què considerem com a nació. A Espanya la gent és molt tolerant i entén molt bé que hi ha nacionalitats, regions, comunitats i països dins el nostre país. La qüestió és què vol dir això en termes de drets econòmics i polítics. I això és el que hi ha en el fons d’aquest debat”, va dir.

Dirigents històrics del partit també han menystingut l’expresident Carles Puigdemont. Echenique se'n va mofar compartint una informació d'un establiment que un empresari andalús militant de Vox havia batejat com a Pig Demont i que utilitzava la caricatura d’un porc amb un pentinat i unes ulleres semblants a les del president. “L’humor des de la discrepància també és establir ponts. Si haguessin posat una cua al porc, s’enfadaria el Pablo Iglesias? Estic segur que no”, deia en una piulada participant en l'escarni col·lectiu que va patir Puigdemont.

Podem també va fer declaracions sobre l'origen dels catalans en la campanya del 27-S del 2015. “Aquesta gent de barri que no vota ha d’ensenyar les dents; aquesta gent de barri que no s’avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha d’ensenyar les dents. No podeu consentir que us facin invisibles a Catalunya. Tothom a votar el dia 27. Aquestes classes populars han de treure el seu orgull de barri”, va exclamar Iglesias. El mateix argument l’havia utilitzat, dos dies abans, l’aleshores vicepresidenta del Congrés, la popular Celia Villalobos (PP), que va cridar els fills i nets d’andalusos de Catalunya a rebel·lar-se pel Procés.

Aval a les acusacions contra Trias

Iglesias s’ha mostrat molt dur en els últims anys amb les clavegueres de l’Estat. Però uns anys abans el seu posicionament era molt diferent. A les municipals del 2015, Iglesias sí que va donar credibilitat a la informació que va publicar El Mundo sobre els suposats comptes milionaris del candidat a la reelecció, Xavier Trias, i que després es va demostrar que era falsa.

Durant aquella campanya, Podem i Iglesias van aprofitar les acusacions que versaven sobre Trias, que era el gran rival d’Ada Colau, per reforçar el seu discurs contra la “casta” i la corrupció. En un acte a Nou Barris, el secretari general de Podem es va referir explícitament als polítics amb comptes a Andorra o Suïssa com a “lladres” i “gentussa”, en clara al·lusió a Trias.

La nova direcció sorgida de les primàries del juny, que lidera María Pozuelo, considera una etapa superada tant el Procés com les diferències que l’1-O va generar entre el partit a Catalunya i la cúpula a Madrid. En aquest sentit, fonts de la formació afirmen que actualment l’alineació amb Podem estatal, comandada per Ione Belarra, “és completa”, perquè comparteixen la forma d’entendre l’Estat com un “contingent de nacionalitats”. “Podem sempre ha defensat el dret a decidir dels pobles”, afirmen des de Podem Catalunya, però consideren que no existeix un conflicte polític “obert” sobre l’encaix de Catalunya dins d’Espanya. “El relat del conflicte només serveix per ocultar la falta de solucions reals als problemes quotidians de la ciutadania, com l’habitatge, la precarietat laboral o l’emergència climàtica”, conclouen.