El dia que Puigdemont va pensar que els partits independentistes l'havien "sacrificat"

Brussel·les"Suposo que tens clar que això s'ha acabat. Els nostres ens han sacrificat, almenys a mi. Vosaltres sereu consellers (espero i desitjo) però jo ja estic sacrificat com suggereix [Joan] Tardà". El missatge, de Carles Puigdemont a Toni Comín el 31 de gener del 2018, denotava l'estat d'ànim del president a l'exili després de veure com s'esvaïa la seva oportunitat de ser investit a distància al Parlament. Un "mal moment" que va superar aviat –segons explicaven fonts del seu entorn– quan Telecinco va fer públic aquest i altres missatges gravats de la pantalla del mòbil de Comín, i que ara un jutge belga investigarà per vulnerar el dret a la intimitat de l'actual eurodiputat de Junts. L'estrella de la cadena, Ana Rosa Quintana, i dos treballadors més seran citats a declarar.

Feia només tres mesos que s'havia declarat la independència –precisament un 27 d'octubre– i que diversos dirigents catalans havien agafat el camí de l'exili mentre d'altres ja eren a la presó o hi acabarien pocs dies després. Probablement, aquella va ser una advertència de com seria de difícil fer política a centenars de quilòmetres de Catalunya, però sis anys després tot plegat ha fet un tomb inesperat i Puigdemont encapçala les negociacions de Junts per la possible investidura de Pedro Sánchez. La legislatura espanyola està a les seves mans.

Després de la DUI, els principals dirigents independentistes van quedar repartits entre Bèlgica, Escòcia i, uns mesos després, Suïssa, i les presons d'Estremera i Alcalá Meco, abans que els presos polítics fossin enviats a centres penitenciaris catalans. La decisió de marxar o quedar-se va tensar encara més la corda entre les diferents sensibilitats del Govern, especialment entre Esquerra i Junts que, malgrat seguir exercint uns anys més de socis, han acabat trencant.

El Consell de la República, que aspirava a ser una mena de govern paral·lel amb l'objectiu d'internacionalitzar el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat, es va constituir el març del 2018 i ja des de l'inici va evidenciar les tensions entre els partits. Uns, ERC i CUP, sempre l'han menystingut i els altres, Junts, s'hi han implicat tan a fons, que durant una època Puigdemont va presidir les dues entitats. Va deixar la presidència de Junts per centrar-se en el Consell, però les negociacions amb el PSOE l'han fet tornar a implicar-se del tot amb el partit, fins al punt que la consulta sobre la investidura –amb poca participació, però majoria aclaparadora a favor de bloquejar-la– no tindrà cap influència en l'actitud del seu president.

Les victòries i derrotes judicials

Eurodiputats des del 2019 –però exercint des del 2020 gràcies a la sentència favorable a Oriol Junqueras del Tribunal de Justícia de la UE–, Puigdemont, Comín i Clara Ponsatí han tingut una tribuna els últims anys, tot i anar perdent progressivament incidència en la política catalana. Fins ara.

Ponsatí, a més, s'ha distanciat de l'estratègia judicial de l'exili, que inicialment havia donat algunes de les victòries més simbòliques, tant amb el rebuig a les euroordres a Bèlgica –amb el cas de l'exconseller Lluís Puig al capdavant– o les negatives a extradir Puigdemont d'Alemanya el 2018 i d'Itàlia el 2021. Però les darreres notícies que han arribat del Parlament Europeu, que li ha retirat la immunitat, i del Tribunal General de la UE, que ha acceptat en part les tesis del jutge instructor del Suprem Pablo Llarena, no han anat en la mateixa direcció.

Els focus de l'exili han estat sempre a Bèlgica, més concretament a l'anomenada Casa de la República de Waterloo, però també han passat de vegades per Suïssa on encara avui resideix la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i on es va instal·lar durant un temps Anna Gabriel, la portaveu de la CUP en els moments de màxima tensió del Procés. Gabriel i també Meritxell Serret han tornat a Catalunya i aviat haurien de ser jutjades per desobediència, igual que Ponsatí. L'amnistia acabaria amb aquests processos i també amb els de centenars de persones més encara encausades per l'1-O i per les protestes que es van derivar del jutge als líders independentistes al Tribunal Suprem. I això, en bona part, dependrà del que ERC i Junts siguin capaços d'articular en les negociacions amb el PSOE.