Nova ofensiva d'Espanya per superar les reticències amb el català a la UE

Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea era una de les condicions de Junts a canvi d'investir Pedro Sánchez. Tanmateix, el dirigent socialista fa més d'un any i mig que va revalidar-se al capdavant de la Moncloa i la llengua pròpia de Catalunya continua sense tenir màxim reconeixement en les institucions comunitàries. Per això, la pressió augmenta per part dels juntaires, que volen mostrar que aconsegueixen contrapartides a canvi de donar suport al president espanyol, i l'executiu de Sánchez vol assegurar-se que no perd la majoria plurinacional que té al Congrés.

En aquest sentit, el govern espanyol ha llançat una nova ofensiva a la UE per aconseguir l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Si fa uns mesos les delegacions diplomàtiques dels estats membres a Brussel·les consultades per l'ARA gairebé ja s'havien oblidat d'aquesta iniciativa, durant els últims dies el to ha canviat, i molt. Tots els socis europeus asseguren que estan "analitzant" la proposta impulsada per l'Estat i admeten que la pressió de l'executiu de Sánchez ha incrementat. "Sabem que internament és un tema que preocupa molt a Espanya", apunta una font diplomàtica.

Ara bé, la gran majoria de les fonts diplomàtiques evita avançar el sentit del vot del seu estat membre en el Consell d'Afers Generals de la UE d'aquest dimarts en què es tornarà a discutir l'oficialitat del català. De fet, tot i les presses d'Espanya, alguns dels socis consultats apunten directament que creuen que aquesta setmana és "massa aviat" perquè s'aprovi, sobretot si es té en compte que cal que es tramiti per unanimitat. Les pròximes trobades en el Consell de la UE en què es podria discutir aquesta iniciativa són el 24 i el 27 de juny, i més endavant al setembre, en l'inici de curs polític i quan es començaran a negociar pressupostos.

Les reticències dels estats

Malgrat la nova ofensiva d'Espanya, les reticències dels estats membres continuen sent les mateixes i, sobretot, de caràcter polític. "És una llengua regional", diu una font diplomàtica, que tem que l'oficialitat del català obri la "capsa de pandora" de les llengües minoritzades d'Europa. De fet, diversos socis europeus temen que la iniciativa pot animar altres comunitats lingüístiques minoritzades a demanar el mateix. Aquest temor és especialment important per als països que tenen minories russòfones, com els Bàltics.

En aquest sentit, segons informa el diari Financial Times, Espanya ha amenaçat als països bàltics en repensar-se el suport militar que dona als països fronterers amb Rússia, especialment a Letònia. Tanmateix, la Moncloa ho nega. "El compromís d'Espanya amb la seguretat de l'est d'Europa i la presència de tropes espanyoles és ferma i incondicional. No està ni ha estat mai en qüestió", asseguren fonts del govern espanyol. En la mateixa línia, fonts diplomàtiques dels països bàltics també neguen a l'ARA aquesta informació i al·leguen que la seguretat i coordinació de forces militars és una qüestió de l'OTAN i no de la UE.

Un altre dels aspectes que preocupen a alguns socis europeus són de caràcter jurídic. Alguns estats membres tenen dubtes que per fer oficial el català, el gallec i l'euskera s'hagi de reformar els tractats de la UE, cosa que complicaria molt més la tramitació de la iniciativa. Per un altre costat, hi ha estats que critiquen els costos que tindria incloure tres llengües més a les 24 que ja són oficials.

Davant d'aquests dubtes, però, la Moncloa promet que sufragaria els costos i recorda que el català, el gallec i l'euskera ja són llengües cooficials a l'Estat. Per tant, no caldria reformar els tractats de la UE. A més, el govern espanyol assegura que no hi ha cap altra llengua arreu del bloc europeu sense un estat membre al darrere que sigui cooficial o oficial al global d'un estat, cosa que blindaria que altres comunitats lingüístiques poguessin demanar el mateix.

D'altra banda, amb el mateix objectiu d'aplacar reticències, fonts de la Moncloa informen que Espanya proposa aplicar l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec progressivament. Segons l'agència de notícies Europa Press, això consistiria en derogar la normativa que fa oficial el català tan bon punt entri en vigor i que només es traduïssin els reglaments del Consell i Parlament Europeu, que només suposen un 3% dels documents jurídics de les institucions de la Unió Europea.

Així doncs, una vegada derogada la normativa, els estats membres tindrien un termini màxim de quatre anys per revisar la derogació i, en cas que així ho vulguin, la podran aixecar. Ara bé, és una decisió que requereix unanimitat. Aquest funcionament seria similar al de l'irlandès, que va trigar disset anys a ser oficial de ple dret a la Unió Europea.

Per contrarestar els esforços de la Moncloa, tant el govern espanyol com Junts critiquen que el PP faci pressió als populars d'arreu de la UE perquè hi votin en contra. Segons l'ABC, el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, ha dit a Gènova que pot comptar amb el seu suport, però que no es vol quedar tot sol vetant la iniciativa i ha demanat als populars espanyols que mirin de convèncer més estats membres d'evitar l'oficialitat del català.

Precisament, el ministre d'Exteriors espanyol, José María Albares, ha comentat aquest dilluns en una entrevista a RNE la necessitat que el PP també remi a favor i ha expressat el seu desig: "Que demà tots els espanyols i tots els partits polítics espanyols fem tot el que estigui a la nostra mà per convèncer les forces polítiques que comparteixen partit europeu per exemple el PP europeu perquè els seus governs votin a favor". També s'ha pronunciat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en una atenció als mitjans des de Tòquio, El president de la Generalitat, Salvador Illa, espera que aquest dimarts s'aprovi finalment l'oficialitat del català a la Unió Europea. "Confio que demà anirà bé", ha afirmat la vigília de la votació dels estats sobre l'oficialitat. A parer seu, és "una petició ben fonamentada" i "estan fent tot el que han de fer perquè arribi a bon port", si bé ha volgut ser "enormement prudent".

Alhora, el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha afirmat als micròfons de Catalunya Ràdio que està "moderadament optimista" que el català esdevindrà llengua oficial de la UE. Duch ha recalcat que "el govern espanyol s'ho ha pres com una veritable prioritat" i que "s'ha fet tota la feina que s'havia de fer i més" per convèncer els estats per fer "justícia lingüística".