La UE avisa Espanya que per fer oficial el català cal canviar els tractats
Els serveis jurídics del Consell de la UE desmunten un dels principals arguments d'Espanya
Brussel·lesEl Consell de la Unió Europea desmunta un dels principals arguments del govern espanyol per convèncer la resta d'estats membres perquè el català sigui oficial al bloc comunitari. Segons ha pogut saber l'ACN i l'ARA, els serveis jurídics de la institució que representa els 27 països del club europeu asseguren que cal canviar els tractats de la UE per reconèixer com a llengua oficial el català, el gallec i l'euskera. Aquesta condició suposaria una nova trava a la iniciativa presentada per Espanya i a la qual encara s'oposen diversos estats membres. Aquest mateix divendres es reuneix el Consell d'Afers Generals de la UE i està previst que es torni a discutir la qüestió.
Fonts diplomàtiques de diversos estats membres expliquen en aquest diari que els serveis jurídics del Consell de la UE ja van expressar els seus dubtes en l'última trobada ministerial en què es va discutir sobre la proposta espanyola, en el Consell d'Afers Generals del 27 de maig passat. De fet, ja ho havien fet en anteriors ocasions i un dels principals temors dels estats membres és que calgui reformar els tractats de la UE per afegir a la llista de llengües oficials el català, el gallec i l'euskera. Tanmateix, fonts del Consell de la UE ara es mostren taxatius i informen que els serveis jurídics afirmen que s'haurien de canviar els tractats.
En la proposta que Espanya presentarà en el Consell d'Afers Generals d'aquest divendres, la Moncloa intenta aplacar precisament aquests dubtes legals que tenen els socis europeus i assegura que en cap cas cal modificar els tractats de la UE. Així, el govern espanyol defensa en aquest document al qual ha tingut accés l'ARA que la reforma no és necessària perquè l'article 342 del Tractat de Funcionament de la UE diu que és el Consell de la UE qui "per unanimitat [...] determinarà el règim lingüístic de les institucions de la UE". "No és necessari modificar els tractats", insisteix el text.
De totes maneres, fonts del ministeri d'Exteriors espanyol es mantenen optimistes sobre la iniciativa i asseguren que "no veuen cap obstacle" en què s'acabi aprovant. Això sí, res fa pensar que es tramiti en la trobada ministerial d'aquest divendres, en la qual no assistirà ni el ministre José Manuel Albares i fonts del mateix Consell de la UE admeten que el principal tema a discutir no serà l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera; sinó sobre la proposta de la Comissió Europea sobre els pròxims pressupostos plurianuals comunitaris.
El mateix Albares va admetre en declaracions als mitjans dilluns que no hi havia "unanimitat" per votar la iniciativa i diverses fonts diplomàtiques asseguren en aquest diari que no ha canviat res des de l'última vegada en què es va portar a una trobada ministerial. En tot cas, el ministre d'Exteriors ha assegurat que està disposat a recórrer a la justícia europea per aconseguir l'oficialitat de la llengua pròpia de Catalunya.
Un nou entrebanc
És evident que l'obligació de canviar els tractats de la UE dificultaria, i molt, el camí del català cap a l'oficialitat en les institucions europees. De fet, només s'han reformat tres cops des de l'any 1992. L'última vegada es van modificar el 2007 a Lisboa. A més, també s'han esmenat cada vegada en què durant aquests anys s'han adherit nous estats membres al projecte europeu. No cal dir, per tant, que una modificació dels tractats sol comportar llargues negociacions i disputes, i a hores d'ara no hi ha cap indici que els estats membres vulguin dur a terme una reforma d'aquesta magnitud.