La gran batalla entre Alemanya i Espanya pel català a la UE: "Pot ser un pas enrere"

Brussel·lesA la setena tampoc va la vençuda. La Unió Europea ha tornat a ajornar la votació sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera el setè cop que Espanya porta aquesta iniciativa al Consell d'Afers Generals de la UE. Segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA, una gran part dels estats membres es mantenen reticents a la iniciativa i almenys deu països han intervingut en la reunió per expressar obertament els dubtes legals que tenen sobre la proposta. El representant més contundent ha tornat a ser el secretari d'estat per Europa d'Alemanya, Gunther Krichbaum, i diverses fonts asseguren que ha mantingut una conversa pujada de to amb el secretari d'estat per a la UE d'Espanya, Fernando Sampedro.

La discussió ha començat quan el representant alemany ha assegurat de manera "bastant contundent que legalment és inviable" i el representant espanyol ha reaccionat de manera "agressiva". "Això no ha ajudat al debat, en absolut. Pot suposar fins i tot un pas enrere [per la iniciativa]", afegeix una altra font. "No ha sigut dramàtic, però s'hi ha respirat tensió", afegeix un altre diplomàtic present a la sala de la reunió.

Davant de la negativa alemanya, Espanya ha apujat l'aposta i fonts diplomàtiques informen que la Moncloa ha proposat que l'entrada en vigor de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera vagin condicionades a una sentència positiva del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Tot i això, el govern espanyol no ha pogut convèncer el germànic i Alemanya s'hi oposa de totes totes. I, a més, no està sola: almenys ha comptat amb el suport d'Itàlia, França, Finlàndia, Suècia, Bulgària i Croàcia.

Al seu torn, els serveis jurídics del Consell de la UE han insistit que cal canviar els tractats per incloure el català, el gallec i l'euskera com a llengües oficials, tal com va informar l'ARA aquest dijous. En la mateixa línia, consideren que no és el mateix afegir més llengües oficials en trobades ministerials o al Comitè de les Regions de la UE que en el global de les institucions europees, ja que representaria molta més feina i recursos en la traducció de tots els documents legals. Tot i això, el secretari d'Estat per a la UE espanyol ha insistit en declaracions als mitjans que els "tractats són molt clars" i que, per tant, no caldria modificar-los.

La voluntat d'Alemanya d'entorpir la iniciativa arriba fins al punt que ha demanat ajornar el debat del català perquè el seu secretari d'estat per Europa i d'Afers Estrangers feia tard i no hi podia ser presencialment. Així, el Consell de la UE, que ara presideix Dinamarca, ha accedit a la petició de Krichbaum i ha canviat l'ordre del dia; primer s'han discutit els pròxims pressupostos europeus i després la proposta espanyola sobre les tres llengües. De fet, el Consell de la UE d'aquest divendres s'ha centrat sobretot en debatre sobre els pròxims comptes generals de la UE, i la proposta d'Espanya ha quedat completament relegada a un segon pla.

A més, només quatre països —Bèlgica, Eslovàquia, Txèquia i Eslovènia— s'han pronunciat a favor de la iniciativa i, a més, una bona part dels estats que sempre s'hi han mostrat més aviat favorables també han demanat més temps. "Les tradicions són importants, però ara realment, realment, no és el moment", ha resumit en declaracions a la premsa Xavier Bettel, ministre d'Afers Exteriors de Luxemburg, un país favorable a la iniciativa. En canvi, el representant luxemburguès ha donat prioritat a discutir sobre qüestions relatives a la guerra d'Ucraïna i de Gaza.

La Moncloa apuja el to contra els socis europeus

Tant és l'oposició d'una bona part dels estats membres i de l'opinió dels serveis jurídics del Consell de la UE, que la Moncloa insisteix que ha aplacat tots els dubtes legals i econòmics de la resta de socis europeus, i atribueixen la seva oposició a motius polítics. El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que no ha assistit a la trobada del Consell de la UE com havia fet en ocasions anteriors, ha titllat "d'inacceptable" que alguns països diguin que "tenen dubtes" però no expressin "quins són ni s'asseguin amb Espanya a treballar-los". "Això no són dubtes legítims; és simplement una tàctica dilatòria", ha dit en una entrevista a la SER Catalunya.

En la mateixa línia, Sampedro ha acusat alguns països de "segrestar" i "retardar" de manera innecessària la tramitació de la proposta, i s'ha ofert a entregar més informació als estats membres que hi són reticents i a sol·licitar més informes sobre les conseqüències potencials de la iniciativa a la Comissió Europea i el Consell de la UE. A més, fa temps que el govern espanyol acusa el PP d'aprofitar la influència de la família política conservadora a escala europea, que és la que té més governs al bloc comunitari, per posar traves a la iniciativa. De fet, la gran oposició d'Alemanya a la iniciativa va començar precisament quan els conservadors, amb Friedrich Merz al capdavant, van recuperar la cancelleria germànica en detriment dels socialdemòcrates, que semblava que es mostraven oberts a acceptar l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea.

Al seu torn, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que no pararà de treballar per aconseguir l'oficialitat del català a la UE. "No pararem perquè és un assumpte rellevant", ha dit el dirigent socialista des d'un acte a Vigo. Al cap de poc, li ha contestat, a través de les xarxes, l'expresident Carles Puigdemont, que li ha retret que, fins que no ho va demanar Junts, al PSC i el PSOE "els hi importava un rave" i "posaven bastons a les rodes". "Si haguéssiu fet els deures quan tocava, avui la nostra llengua ja seria oficial", ha piulat el líder juntaire.