El català a Europa

La UE rebaixa les expectatives sobre el català i no el portarà a votació

El Consell de la UE confirma que els estats membres només discutiran l'oficialitat de la llengua catalana i no preveuen prendre una decisió definitiva

EstrasburgNova gerra d'aigua freda de la Unió Europea a Espanya sobre l'oficialitat del català, gallec i euskera a les institucions europees. Davant les reticències d'uns quants països, la presidència del Consell de la UE ha decidit no portar a votació el reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya al pròxim Consell d'Afers Generals del 18 de juliol, tal com havia demanat el govern espanyol. D'aquesta manera, segons consta a l'agenda de la trobada ministerial, els estats membres només discutiran sobre la iniciativa presentada per la Moncloa i no preveuen prendre cap decisió definitiva.

Inscriu-te a la newsletter PolíticaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i això, l'agenda del Consell d'Afers Generals inclou un asterisc en l'apartat de la discussió sobre el català i afegeix que Espanya podria demanar que es votés. De totes maneres, fonts diplomàtiques apunten a l'ARA que aquesta mena d'iniciatives només se solen portar a votació quan tenen prou suport per tirar endavant. De fet, en l'última trobada ministerial en què es preveia votar sobre l'oficialitat del català finalment no es va dur a votació davant l'oposició explícita que van expressar almenys set estats membres.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, fonts diplomàtiques de diversos països confirmen que encara la situació sobre la iniciativa no ha canviat gaire respecte a l'últim Consell d'Afers Generals en què es va discutir. En aquest sentit, apunten que hi ha alguns països que s'hi continuen oposant, com Alemanya. Cal recordar que el govern alemany va ser el primer a demanar el torn de paraula en la darrera trobada i va amenaçar amb vetar la iniciativa, que requereix unanimitat per ser tramitada, si Espanya i el Consell de la UE forçaven una votació malgrat les reticències dels socis comunitaris.

Cargando
No hay anuncios

Amb tot, fonts de la Moncloa apunten que continuen treballant per esvair els dubtes que aixeca la proposta espanyola en alguns països. El principal temor d'aquests estats és que l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera revifi reivindicacions de comunitats lingüístiques minoritàries o minoritzades als seus respectius territoris. D'altra banda, també són escèptics respecte al fet que legalment sigui possible aprovar aquesta iniciativa sense modificar els tractats de la UE o que realment Espanya n'acabi assumint els costos de traducció i interpretació. Unes condicions que l'estat espanyol manté que són possibles.