EL PAÍS BASC, BUSCA LA PAU
Política 11/01/2014

La prohibició de la marxa pels presos incendia Euskadi

El PNB reacciona fent pinya amb Sortu i convocant una manifestació conjunta per avui

Oskar Bañuelos / Pedro águeda
4 min

Vitòria / Madrid.Avui es tornarà a veure a Bilbao una imatge que feia anys que no es produïa: l'esquerra abertzale i el PNB caminant junts darrere d'una pancarta. La polèmica decisió del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco de suspendre la mobilització convocada per avui per la plataforma Tantaz Tanta (gota a gota), a favor dels drets dels presos i contra la dispersió i l'actitud del govern de Mariano Rajoy de torpedinar el procés de pau, desembocarà avui en una fotografia històrica d'unitat política a Euskadi.

Amb una opinió pública basca encara en ebullició d'ençà de l'operació policial llançada dimecres contra un grup de mediadors dels presos -amb vuit advocats detinguts i escorcolls als seus despatxos-, el jutge Pablo Ruz decidia inicialment, a primera hora d'ahir, autoritzar la manifestació convocada per Tantaz Tanta, en considerar que no hi havia indicis que s'hi pogués enaltir el terrorisme. Era el contrari del que havia demanat la fiscalia de l'Audiència Nacional.

Ruz avalava la manifestació

En la seva interlocutòria, de 17 pàgines, Ruz argumentava que els informes policials només plantejaven "sospites" que la marxa pogués derivar en l'enaltiment del terrorisme i, per tant, no n'hi havia prou per restringir un dret fonamental com el de manifestació. Però Ruz va traslladar la decisió definitiva a Velasco, que és qui instrueix la causa contra Herrira, l'organització de defensa dels presos d'ETA. I Velasco va acabar prohibint la manifestació en considerar que Tantaz Tanta era en realitat l'hereva d'Herrira.

El setembre passat, el jutge va dirigir l'operació de la Guàrdia Civil contra la plataforma de suport als presos i va suspendre la seva activitat en titllar-la de successora d'Askatasuna i constituir, per tant, una "organització terrorista". Els nous informes policials incloïen diverses evidències que Herrira està darrere de Tantaz Tanta. Velasco assenyalava en la seva interlocutòria d'ahir que el contingut de la manifestació convocada podia ser "innocu", però considerava que la seva celebració vulneraria la suspensió d'activitats d'Herrira. Per aquest motiu la va prohibir. I a més va ordenar a les forces de seguretat -a Euskadi les competències estan transferides al govern basc- que impedissin que s'arribés a celebrar.

Els bascos reviuen vells neguits

Les xarxes socials a Euskadi treien fum. Dins el món abertzale, molts defensaven mantenir la manifestació malgrat el veto judicial, utilitzant el hashtag #NiBanoa (jo sí que hi vaig). En aquest cas, el perill d'enfrontament entre manifestants i l'Ertzaintza prenia cos i amenaçava de provocar un pas enrere en la convivència. Van ser unes hores en què la societat basca va tornar a veure's sumida en un enorme neguit. Com feia temps que no es vivia.

A la rebotiga, però, ja es preparava una resposta cívica. Reunions a múltiples bandes van derivar en un doble anunci: Tantaz Tanta retirava la convocatòria i, en paral·lel, PNB, Sortu, EA, Aralar i Alternatiba, a més de Geroa Bai i els sindicats majoritaris ELA i LAB, convocaven una marxa silenciosa per avui a les sis a Bilbao amb el lema "Gizeh Eskubideak. Bakea. Konponbidea" (Drets Humans. Pau. Acord).

Els encarregats de fer la crida per a la manifestació en roda de premsa van ser el president del PNB, Andoni Ortuzar, i el de Sortu, Hasier Arraiz. El primer en castellà i el segon en euskera. Al costat d'ells, la resta de convocants de la mobilització contra la "conculcació de drets humans" fruit d'una "situació excepcional" provocada per l'Estat i que torpedina els "passos per la pau" que s'estan fent a Euskadi.

Renunciant a mantenir la primera convocatòria, l'esquerra abertzale tornava a donar mostres de pragmatisme. I el PNB, tot i els seus acords d'estabilitat amb PSE i PP, llançava un missatge implícit contra la inacció de Rajoy en el procés de pau. La indignació penebista per l'ofensiva política i judicial dels últims dies va portar el mateix lehendakari, Iñigo Urkullu, a denunciar que el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, no és "la persona adequada" per liderar el nou temps inaugurat el 2011 amb l'anunci d'ETA d'abandonar les armes.

Un dels fets que més estupor provoca és que aquest últim embat de l'Estat arriba dues setmanes després de l'històric acatament de la legalitat penitenciària a càrrec del Col·lectiu de Presos Polítics Bascos (EPPK). En lloc de saludar el gest com un pas endavant, Fernández Díaz va menysprear-lo. Quan el cap de setmana passat una setantena d'exreclusos d'ETA s'adherien públicament al comunicat de l'EPPK, el govern espanyol carregava contra el jutge que va autoritzar-ne l'acte a Durango. I aquest dimecres posava en marxa l'operatiu policial contra els mediadors dels presos.

Un ministeri desorientat

Un responsable del ministeri d'Interior en l'anterior legislatura, especialment actiu en l'època que va culminar amb la declaració de la fi de la violència per part d'ETA, traslladava a l'ARA la seva percepció: "Sembla com si no hi hagués direcció en la lluita antiterrorista, com si ningú portés el timó". Després que el Tribunal d'Estrasburg anul·lés la doctrina Parot i facilités la sortida de presó de desenes de reclusos, Rajoy i Fernández Díaz van haver de sentir crítiques dels falcons de la dreta política i mediàtica espanyola per la seva suposada falta de mà dura. Aquesta pressió va arribar al paroxisme a finals d'octubre, quan una manifestació convocada per les víctimes del terrorisme a Madrid va derivar en una esbroncada al govern espanyol. Rajoy, que ahir va convocar per sorpresa una reunió del comitè de direcció del PP a Toledo, no afluixa i ja estudia mesures per evitar que exmembres d'ETA puguin exercir un càrrec públic.

Mentre que el PSOE mantenia un significatiu silenci, l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) va erigir-se a última hora d'ahir novament en protagonista sol·licitant a l'Audiència Nacional que prohibeixi la mobilització d'avui. Si no es prohibeix, s'espera que sigui una de les manifestacions més importants de la història d'Euskadi, no només per les desenes de milers de persones que es mobilitzaran, sinó també pel pes dels convocants. Una demostració de força i unitat sobre la qual el PP i el govern de Rajoy hauran de prendre bona nota.

stats