Propostes "anticapitalistes" i altres solucions d'Iceta i Parlon per vèncer els 'comuns'
Els candidats a liderar el PSC debaten sobre el futur del partit en una trobada informal amb militants de la Joventut Socialista de Catalunya
BarcelonaUna cinquantena de joves, moltes preguntes, pocs periodistes i dos candidats disposats a deixar-se anar. Aquest era el combinat que es podia prendre aquest divendres a la nit a la cocteleria La Martinera del carrer Muntaner de Barcelona, on Miquel Iceta i Núria Parlon van mantenir un diàleg informal -el segon cara a cara de la campanya- organitzat per la Joventut Socialista de Catalunya (JSC).
Durant una hora, i abans d'un pica-pica farcit de 'selfies', els aspirants a liderar el PSC van defensar projectes i van resoldre els dubtes dels assistents, que volien saber-ho tot: des de la predisposició dels candidats a pactar després de les primàries fins a l'opinió que els mereix la gestora "colpista" del PSOE o el seu posicionament enfront de l'amenaça de Brussel·les de sancionar Espanya per l'incompliment del dèficit. Fins i tot hi ha qui els va preguntar per la preferència en la política nord-americana: Hillary o Sanders?
La pregunta més recurrent, però, va ser com recuperar l'espai electoral perdut pel PSC enfront de les opcions independentistes i, sobretot, la proposta política dels 'comuns'. Parlon va apostar per agafar la bandera de les reivindicacions i moviments socials que "estan fent acció política sense ser dins dels partits", mentre que el primer secretari en funcions va anar un pas més enllà, i va instar els joves socialistes a defensar "tots els continguts anticapitalistes" -una paraula "potser excessiva", va admetre després- del partit, com l'economia col·laborativa, la banca ètica o el cooperativisme.
La "coherència", van coincidir els candidats, també serà necessària per guanyar la partida als de Colau, i Parlon va deixar clar que predica amb l'exemple: parlant de l'evasió d'impostos d'Apple, va confessar que està pensant a canviar l'iPhone pel Fairphone, l'únic telèfon mòbil de comerç just. "Això és molt de 'podemista', eh?", comentava amb un mig somriure un dels joves entre el públic. Les rialles de veritat, però, van arribar quan Iceta va deixar anar una de les seves frases estrella: "La millor decisió de Colau en aquest any de mandat ha estat incorporar el PSC al govern. I dic la millor perquè costa veure'n d'altres..."
La triple confessió sobre el PSOE i l'emprenyada amb Madina
Mentre la candidata s'acabava l'aigua i demanava una Coca-Cola Zero com la que prenia el seu rival -no es van animar amb els còctels-, el tema de conversa va girar cap al PSOE, moment en què ell va fer una triple confessió: "No crec que hi hagi consulta [a la militància], no crec que hi hagi un congrés abans de l'any que ve i penso que això crearà una separació en el sentiment de les bases que trigarà anys a curar-se".
L'alcaldessa va compartir la seva decepció per la situació a Ferraz, però també pel fet que el diputat basc Eduardo Madina, molt pròxim a ella, fos dels que van demanar el cap de Pedro Sánchez. "Mira que jo vaig ser 'madinista' fins al final...", va lamentar. "I jo de Pérez Tapias!", va saltar Iceta. "Ja, però tu no estàs emprenyat amb el Pérez Tapias i jo hi estic una mica amb el Madina", va concloure ella.
La nostàlgia va donar pas a l'orgull: davant l'"espectacle" del PSOE, "que collonut haver fet unes primàries sense treure'ns els ulls i el fetge", va reivindicar Iceta. Parlon va admetre el 'fair play' de la campanya, però no es va estar de recordar el sospitós empat a 3.717 avals vàlids. "Saps per què? Perquè vaig demanar que me'n traguessin un i no em van fer cas", va respondre Iceta traient ferro al "moment CUP", tal com ell mateix defineix aquell empat.
Qualsevol moment de diferència es curava ahir tornant a Ferraz. Els dos candidats van insistir un cop i un altre que no es mouran del 'no' a Rajoy, decideixi el que decideixi el comitè federal. "Si el PSOE vol morir, anirem a l'enterrament, però no ens ficarem amb ell dins la tomba", van coincidir els dos gairebé al final del debat. En això estan al 100% d'acord, com en política nord-americana: els dos haurien votat Bernie Sanders. La pregunta important ara és saber què votaran els militants del PSC (i els de la JSC) aquest dissabte a les primàries. Ahir, entre el públic, guanyava Parlon. Una qüestió generacional, deien alguns.
