DEBAT SOCIALISTA
Política 07/01/2013

El PSC entra en el joc de la consulta

Després d'autoimposar-se l'abstenció en tot el que estigués relacionat amb la consulta sobiranista, el PSC recula. Jaume Collboni aclareix que el seu partit no es tanca d'entrada a negociar amb CiU i ERC.

Roger Mateos
3 min
El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ahir en roda de premsa a la seu central del carrer Nicaragua després de la reunió del secretariat del partit.

BARCELONA.Marxa enrere en l'estratègia de Pere Navarro d'abstenir-se sistemàticament en tot el que es refereixi al dret a decidir. El primer secretari del PSC va sorprendre a tothom quan, el 20 de desembre, en el debat d'investidura d'Artur Mas, va anunciar que el seu partit es desentendria completament del procés sobiranista, fins al punt que s'abstindria en totes i cadascuna de les votacions de propostes que plantegi el Govern al voltant de la consulta d'autodeterminació.

Era una manera de denunciar que CiU i ERC volen patrimonialitzar en exclusiva la bandera del dret a decidir. Però aquesta postura de no mullar-se deixava fora de joc els socialistes en un dels temes centrals de la legislatura. D'això se'n va adonar aviat més d'un dirigent del PSC. Ahir, finalment, el portaveu del partit, Jaume Collboni, va reconèixer que l'anunci de Navarro no s'ha d'agafar al peu de la lletra. L'abstenció serà la posició de partida dels socialistes en les iniciatives que afectin la consulta, però ja no es tanquen a parlar-ne i a "reconsiderar" el seu vot. "L'abstenció no serà un principi immutable", va resumir Collboni.

El replantejament tàctic no implica necessàriament un viratge, ni cap al bloc sobiranista (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP) ni cap a l'espanyolista (PP i C's), al Parlament. Es tracta de flexibilitzar la postura i obrir-se al joc negociador, sense renunciar al que els socialistes consideren línies vermelles: dret a decidir sí, però en la legalitat, a través d'un procés pactat i sense prefixar la independència com a horitzó.

Primera declaració a negociar

La dinàmica parlamentària no trigarà gaire a posar a prova els socialistes. CiU i ERC ja preparen la declaració de sobirania que obrirà la legislatura en el primer ple, probablement el 23 de gener. El PSC està disposat a parlar-ne, tot i que per abandonar la trinxera de l'abstenció i sumar-se a la majoria pel sí posarà certes condicions. Fonts socialistes no descarten un vot positiu si la declaració es limita a defensar el dret a decidir dels catalans dins del marc legal, apel·lant al principi de radicalitat democràtica. Però no la subscriuran si es tracta d'una declaració constituent cap a la creació d'un estat propi per a Catalunya.

Collboni va advertir que, en tot cas, el seu partit no avalarà cap proposta que marqui un rumb explícitament sobiranista. "En plantejaments independentistes, nosaltres no hi serem", va dir després de la reunió del secretariat del PSC. En coherència amb aquesta premissa, els socialistes no pensen col·laborar amb el Consell Català de Transició Nacional si es configura com una eina per encarrilar la independència. Collboni, a més, no es va estar de retreure a Núria de Gispert la seva tendència a fer seves les propostes sobiranistes que parteixen de CiU i va exigir-li "neutralitat" com a presidenta del Parlament.

El PSC renova la seva estratègia

La reunió d'ahir del secretariat va servir també per posar data al consell nacional extraordinari que haurà d'aprovar la nova estratègia del partit. Serà el 2 de febrer i s'hi debatrà un document elaborat per la direcció, amb quatre eixos: regeneració democràtica; reforma federal de la Constitució i dret a decidir; alternativa econòmica per sortir de la crisi, i model de partit.

Per elaborar la seva proposta d'estat federal i dret a decidir dins dels límits legals, el PSC consultarà experts constitucionalistes. L'altre punt que centrarà l'atenció és la reflexió al voltant del futur del partit, amb la perspectiva d'obrir-se a una aliança catalana de progrés i fixar un reglament per celebrar primàries.

La cúpula vol que el consell nacional del dia 2 aprovi un document de reorientació estratègica i s'enceti un debat obert a sectors progressistes de la societat. El procés, segons fonts de la direcció, pot prolongar-se un any i culminar amb convencions per a cada un dels eixos, o bé amb una gran conferència per aprovar el full de ruta definitiu.

stats