El PSC practica l’efecte mirall amb el Govern

BarcelonaQuan Ciutadans liderava l’oposició a Catalunya, amb l’independentisme en plena efervescència, els taronges acostumaven a acusar el Govern de viure a Matrix: una il·lusió col·lectiva o “el món paral·lel de Puigdemont i Mas”, tal com va arribar a definir-ho Albert Rivera. La seva acció política, però, es basava més en la bronca i la confrontació que en l’oferta d’un projecte alternatiu amb propostes concretes. Una estratègia que, si bé els va portar a guanyar les eleccions el 2017, se’ls va girar en contra quan el Procés va perdre velocitat. La lliçó la tenia apresa el PSC quan, després de la victòria el 14-F, va prendre el relleu del lideratge constitucionalista i de l’oposició. Els socialistes també busquen ara acabar amb el Procés i controlar la Generalitat, però la manera d’aproximar-s’hi passa per sumar a cada crítica a l’executiu una iniciativa alternativa. Una dinàmica d’efecte mirall que Salvador Illa, autoproclamat president del govern alternatiu de Catalunya, porta a l’extrem.

Flanquejat per una bandera catalana en un despatx del Parlament i amb una escenificació volgudament solemne, el líder del PSC va oferir ahir el seu discurs de Cap d’Any. Una rèplica amb diferent contingut del missatge que el president Pere Aragonès va transmetre -aquest any de manera excepcional- per Sant Esteve. Si el cap del Govern va reclamar diumenge a l’Estat desbloquejar el conflicte polític fent possible l’autodeterminació, el cap de l’oposició cridava ahir a “reforçar els llaços” amb la resta d’Espanya. I si el republicà va exigir avenços a la taula de diàleg amb l’executiu espanyol, el socialista va apostar per “unir els catalans”. Una expressió darrere la qual s’intuïa una reiterada reclamació del PSC i una altra de les seves contrapropostes en aquesta legislatura: convocar la taula de partits catalans.

Equilibris amb la llengua

Com és habitual en ell i en altres dirigents del partit des de fa temps, Illa també es va voler diferenciar combinant en el seu discurs el català i el castellà. El PSC busca apel·lar així a aquells ciutadans que creu que han identificat la llengua catalana amb l’independentisme o la imposició. “Un sol poble”, proclamava Illa després de ser nomenat primer secretari, i ahir tornava a reclamar que es governi “per al 100% dels catalans”. La posició dels socialistes catalans en matèria lingüística, amb tot, està sotmesa a equilibris constants: mentre amb una mà reivindiquen la maternitat -en referència a Marta Mata- de la immersió a l’escola, amb l’altra demanen aplicar la sentència del 25% en castellà. D’aquí que, malgrat que hagin entomat el repte d’Aragonès de participar en el Pacte Nacional per la Llengua a principis del 2022, el partit anunciés la setmana passada que organitzaria unes jornades de treball pròpies amb experts, entitats i agents socials per buscar un acord en matèria lingüística. Un cop més explotant el recurs de l’efecte mirall.

I quins resultats els està donant aquesta estratègia? A nivell pràctic més aviat pocs: a l’espera de la transcendència d’aquestes jornades per la llengua, la gran majoria de propostes del govern a l’ombra no s’han pogut materialitzar per falta de capacitat executiva; la taula de diàleg catalana continua vetada per Aragonès, i el discurs de Cap d’Any no es va emetre per TV3, com l’oficial, sinó pels comptes del partit a les xarxes. Al mateix temps, però, el PSC ha aconseguit furgar en les diferències internes de l’independentisme i, amb l’acord per renovar els òrgans caducats amb el Govern, ha obtingut una primera victòria per acabar amb la dinàmica de blocs. “Seguirem treballant en fer una alternativa”, advertia ahir Illa. I prometia fer-ho “sense paraules gruixudes, buscant més els arguments que les expressions grandiloqüents”. Si Cs parlava de Matrix per combatre el Procés, el PSC intenta enterrar-lo projectant directament una realitat paral·lela.