PRIMÀRIES SOCIALISTES
Política 14/10/2016

El PSOE amenaça de separar-se del PSC si no acata l’abstenció

La gestora no veu “compatible” trencar la disciplina de vot en la investidura i tenir veu i vot al comitè federal

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
El president d’Astúries i de la gestora del PSOE, Javier Fernández.

MadridSi el PSC es va convertir en l’última taula de salvació de Pedro Sánchez -encara ressonen a Madrid els crits de suport de Miquel Iceta a Gavà pocs dies abans del cop definitiu a l’ex secretari general-, els socialistes catalans ara han passat a ser una pedra a la sabata per al nou PSOE. Tant Iceta com Núria Parlon han deixat clar que el seu no és innegociable i s’enfronten al que podria suposar la ruptura definitiva amb Ferraz. La gestora socialista, de moment, emmarca el veto absolut a Mariano Rajoy en les “expressions grandiloqüents” que es diuen a la campanya, en paraules del seu portaveu, l’andalús Mario Jiménez. La gestora ja alerta, però, que està disposada a partir peres si el nou líder del PSC no canvia de posició. Sense anar més lluny, Jiménez avisava ahir els socialistes catalans que hauran de respectar la disciplina de vot si hi ha abstenció per investir Rajoy.

La relació entre els dos partits està en quarantena des del cop a Ferraz la nit de l’1 d’octubre, i el nou PSOE vol que entri en un procés de “reflexió” un cop sàpiga quin és el seu interlocutor, si Iceta o Parlon. La gestora no considera “compatible” ni “congruent” mantenir el no a Rajoy i pretendre tenir veu i vot en tots els òrgans de direcció. I és que el PSC, tot i que és un partit independent, té plaça tant a l’executiva com al comitè federal i els congressos socialistes -on s’escull el secretari general del PSOE i la direcció-. En canvi, Ferraz no té sobre el paper cap marge d’actuació dins del PSC. Una relació que, sobretot la federació andalusa capitanejada per Susana Díaz, considera anòmala.

Por a un gir sobiranista

La batalla catalana ha portat el president de la nova gestora, l’asturià Javier Fernández, a ajornar la celebració del comitè federal -tot apunta que serà el diumenge 23 d’octubre- per decidir si mantenen Mariano Rajoy al capdavant del govern espanyol o bé si Espanya va cap a unes terceres eleccions. Aquest cap de setmana tots els ulls estaran posats en el PSC, i la nova direcció del PSOE no descarta enviar representants a Barcelona per seguir la jornada de votacions i els resultats. Ferraz s’hi juga perdre la segona bossa de votants més important després d’Andalusia. Mai els socialistes han arribat a la Moncloa sense ser primera força a Catalunya.

La pugna entre el PSOE i el PSC es lliura a cara descoberta. En una entrevista a El País diumenge Javier Fernández deixava clares les seves cartes. Per a ell, a les primàries de demà es decideix si reforçar “l’eix ideològic o l’identitari”. I confia que Iceta o Parlon abandonin tant la via canadenca (que obre la porta a un referèndum si fracassa la reforma federal) com l’aposta per definir Catalunya com a nació. Per al nou PSOE només hi ha un camí: la declaració de Granada, subscrita amb el PSC de Pere Navarro el 2013, i que va estar a punt de fer miques llavors la relació entre els dos partits pel dret a decidir. “Vam anar a Granada pel PSC -va advertir Fernández-. Ningú com jo desitja que el que surti [de les primàries] superi les qüestions pactades a Granada, perquè això significaria una revisió, implícita o explícita, de la relació del PSOE amb el PSC”.

Tornar a la federació?

Els socialistes del sud d’Espanya, amb una posició forta al PSOE després del cop, també temen que el PSC vulgui recuperar terreny a Catalunya “assemblant-se als independentistes”. Fora de micròfon reconeixen que seria més fàcil si el PSC fos una federació socialista més, la mateixa setmana que s’ha presentat un manifest a Barcelona amb el suport d’un centenar de persones per recuperar la federació socialista catalana del PSOE. Des del 1978, quan es van unificar els socialistes catalans, el PSC és un partit federat que funciona amb un protocol de relacions amb Ferraz. Entre elles hi ha la disciplina de vot al Congrés, que des de la Transició només s’ha trencat dues vegades.

Parlon creu que aquest protocol s’ha de revisar perquè hi hagi més possibilitat de dissentir. Iceta, en canvi, no s’acaba de mullar. La gestora, en una cursa contrarellotge per sortir del comitè federal amb el mandat de l’abstenció a la investidura de Rajoy, assegura que els set diputats del PSC hauran d’“assumir” la decisió del PSOE. Només queda un recurs d’última hora: que s’abstinguin només els onze diputats imprescindibles perquè Rajoy tingui majoria i s’eviti consumar la fractura del partit.

stats