CONGRÉS SOCIALISTA
Política 28/07/2014

El PSOE s’aferra al cas Pujol per qüestionar el 9-N

Sánchez equipara la violència masclista i l’independentisme en la seva presentació

Joan Rusiñol
5 min

MadridDes de divendres al vespre, Madrid bull amb la confessió de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Partits polítics i mitjans de comunicació proven de treure’n el màxim suc amb la finalitat de qüestionar el procés per exercir el dret a decidir dels catalans. El nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, no va deixar escapar ahir aquesta via. En el discurs de clausura del congrés extraordinari que els socialistes han celebrat a Madrid aquest cap de setmana va alertar els catalans que han de treballar plegats amb els espanyols per “lliurar-se dels mateixos mals”, entre els quals va citar la decadència institucional i la corrupció: “I n’hi ha molta, a Catalunya, pel que estem veient”, va afegir.

Aquest és un argument que, fins ara, l’esquerra contrària a la consulta havia fet servir ben poc, probablement perquè els principals escàndols tenien l’epicentre en la política espanyola, començant pel cas Gürtel i passant pels ERO falsos d’Andalusia. El PSOE, però, s’ha aferrat ara a l’afer de la família Pujol per intentar evidenciar que la regeneració democràtica és una assignatura pendent al conjunt de l’estat espanyol i que, des del seu punt de vista, necessita una resposta unitària. A diferència del que ha fet una part significativa de la dreta mediàtica i política mdrilenya, Sánchez va evitar identificar obertament el sobiranisme amb males praxis. No obstant, en el seu discurs de presentació com a substitut d’Alfredo Pérez Rubalcaba va deixar anar: “Desterrem paraules que ens afecten i indignen a tots, com crisi, atur, pobresa, desigualtat, corrupció, violència de gènere, decadència institucional, independentisme ”. Un intent polèmic -les xarxes socials se’n van fer ressò de seguida- d’enumerar les prioritats de la seva acció al capdavant del partit des d’avui mateix. La frase, situant els partidaris d’un estat propi al mateix nivell que alguns dels pitjors flagells socials, va caure com una galleda d’aigua freda damunt d’alguns dels delegats del PSC que l’escoltaven i no se’n sabien avenir. No era una afirmació improvisada, que fes endut pel moment. Estava escrita.

Elogis al PSC, dards a CDC

A les files socialistes hi ha la percepció que els últims fets coneguts han capgirat el relat que s’havia fet de la política catalana. Per això, Sánchez -que va perdre les primàries a Catalunya enfront d’Eduardo Madina- no va escatimar elogis cap al PSC, que eren al mateix temps dards contra el fundador de CDC. Dirigint-se a Miquel Iceta va carregar contra el “patriotisme hipòcrita” dels que, entre pàtria i patrimoni, escullen el segon. Els assistents al congrés van ovacionar aquestes paraules.

No va ser l’única referència al socialisme català, a qui va atribuir haver sabut aguantar la bandera de “la concòrdia i la convivència” en un moment “d’enorme tensió i fractura social”. Com a reconeixement a la feina dels últims temps per trobar un consens sobre la reforma federal, Sánchez ha situat l’ex primer secretari del partit, Pere Navarro, com a vocal a la seva executiva, tot i que sense cap funció específica. La direcció política de la nova etapa del socialisme espanyol recau, sobretot, en el PSOE andalús. Per molts, la presidenta d’aquella comunitat, Susana Díaz (que avui es reuneix amb la plataforma Societat Civil Catalana), ha sigut la gran vencedora d’aquest procés de renovació de lideratge, ja que ha situat persones de la seva confiança en llocs claus. De fet, ella -al capdavant del socialisme sevillà- va ser el principal puntal de Sánchez en les primàries obertes a la militància. Altres barons territorials que el 2012 havien apostat per Carme Chacón, com el madrileny Tomás Gómez i el valencià Ximo Puig, estan ara a l’executiva, que es reunirà avui a Madrid per primera vegada. Ahir va rebre l’aval del 86,19% dels delegats al congrés, per sobre del suport que va obtenir a Sevilla fa dos anys l’equip de Rubalcaba.

Tenint en compte els equilibris territorials, la poderosa influència d’Andalusia i la proximitat de les eleccions autonòmiques i municipals, el líder socialista manté el compromís adquirit amb el PSC de treballar per aconseguir la reforma federal de la Constitució. Avui mateix ho exposarà al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en una reunió a la Moncloa. “La via federalista és l’única que garanteix la unitat de tots”, va subratllar, si bé va alertar que no es poden atribuir tots els mals de la democràcia espanyola al model autonòmic. Fonts socialistes es mostren pessimistes sobre la possibilitat que l’entrevista d’avui doni resultats a curt termini.

Mirant cap a les classes mitjanes

La intervenció, de més de 50 minuts, que ahir va fer Sánchez va servir per demostrar que no hi haurà cap gir brusc respecte a l’etapa que ara s’ha tancat. Ell va ser un dels coordinadors de la conferència política que el PSOE va fer a finals del 2013 i que ara servirà de paret mestra al projecte que ell lidera.

El seu discurs tenia dos missatges clars. El primer, a la militància, per demanar-li que abandoni complexos i recuperi l’orgull de formar part del seu partit. La derrota a les eleccions europees i, sobretot, l’ascens inesperat de Podem han passat factura a la moral del centreesquerra. L’altre, destinat a tota la ciutadania. Va anunciar la posada en marxa d’una alternativa econòmica destinada a les classes mitjanes, que va citar diverses vegades com a principals damnificades de la política de Mariano Rajoy. L’objectiu de Sánchez és recuperar la confiança dels antics votants que, decebuts, han optat per l’abstenció, que han fet confiança a la formació de Pablo Iglesias i, fins i tot, als electors desencantats del PP.

“Complir el que prometem, ni més ni menys”, va receptar el secretari general per tornar a seduir amplis sectors de la societat espanyola. A primera fila, tots els seus antecessors al capdavant de la formació: Felipe González, Joaquín Almunia, José Luis Rodríguez Zapatero i Alfredo Pérez Rubalcaba. En aquesta coherència que va proposar hi va situar la negativa dels eurodiputats del PSOE al nou president de la Comissió Europea. Aquesta va ser la primera decisió que ell va prendre, i va provocar el malestar dels més veterans. Ahir va garantir que no hi haurà grans coalicions amb la dreta ni a Brussel·les ni a Madrid.

“Sense populismes”

En política econòmica el camí que seguirà és el marcat pel seu antecessor, clarament en sintonia amb la socialdemocràcia europea. Un dels referents de Sánchez és el primer ministre italià Matteo Renzi. En canvi, va deixar entreveure que serà més contundent en qüestions de radicalitat democràtica. Per exemple, fent que els càrrecs públics no siguin aforats. Avui dirà a Rajoy un no rotund a la seva proposta d’elecció directa dels alcaldes.

“Sense populismes ni demagògies” vol accelerar ara el pas per recuperar el terreny perdut.

stats