HORITZÓ INDEPENDENTISTA
Política 09/06/2016

Puigdemont respon al veto de la CUP amb una qüestió de confiança

El president acusa els anticapitalistes d’incomplir el pacte i defensarà el seu full de ruta al setembre

Oriol March Joan Serra Carné
4 min
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ahir al Parlament. Va intervenir des de la tribuna de l’hemicicle després de la votació dels comptes.

BarcelonaL’abraçada entre Artur Mas i David Fernàndez, convertida en icona de l’entesa transversal que va fer possible el procés participatiu del 9 de novembre del 2014, resulta avui una estampa pretèrita, empolsada a la paperera de la història. La CUP va deixar ahir de ser l’aliat del Govern i el procés va entrar en una nova fase, la més incerta dels últims quatre anys. Ho va certificar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va donar per trencat el pacte d’estabilitat amb l’esquerra anticapitalista després del veto als pressupostos, un divorci verbalitzat al matí als diputats de Junts pel Sí i solemnitzat després amb una compareixença a la cambra en la qual va fixar per al setembre una qüestió de confiança per decidir si la legislatura té una data de caducitat imminent. “No hi ha ni proporció, ni lògica, ni lleialtat. En aquestes condicions no es pot continuar”, va etzibar Puigdemont dirigint-se a la CUP.

La decisió comunicada ahir a l’hemicicle es covava des de feia dies. L’havia arribat a comentar amb el seu entorn més proper a Palau, en la més absoluta discreció. Dilluns al matí el president va fer saber a Artur Mas i al nucli més reduït de la cúpula de Convergència la voluntat de sotmetre’s a una qüestió de confiança si es consumava el xoc amb la CUP. No es va comentar a la reunió de la direcció -en formen part una vuitantena de persones- ni tampoc a la trobada del Govern amb els diputats de Junts pel Sí d’ahir a les nou del matí. Sí que es va fer, en canvi, a la segona reunió interna, celebrada abans de la intervenció de Puigdemont. Va ser acollida amb aplaudiments. En tot aquest procés decisori no hi va participar el vicepresident, Oriol Junqueras, que se’n va assabentar ahir, segons diverses fonts coneixedores dels contactes. “Ara la situació és molt més clara que dimarts. Anar a eleccions era una alternativa massa dura”, apuntaven altres fonts de l’executiu.

Quin camí seguirà ara el president? La idea és participar activament en la campanya electoral de CDC -s’obre avui a Girona, gest gens casual-, implicar-se en la refundació del partit i preparar un nou pla de Govern en què “absolutament tot està en qüestió menys la independència”, segons fonts consultades. Es dóna per fet que els plans de Puigdemont passen per dotar el Govern de més protagonisme en clau de procés, que fins ara requeia en mans del Parlament. “I ja hem vist com ha acabat”, assenyalen mateixes veus, que també especulen amb l’entrada del referèndum com a prioritat en el nou projecte. Tot plegat serà objecte de debat a Junts pel Sí -pressupostos per al 2017 inclosos-, però no es negociarà prèviament res amb la CUP, almenys de manera formal.

Canvi de rasant

El president s’ha vist obligat a recalcular el rumb, orfe com està ara d’una majoria parlamentària, per molt que els seus socis de mandat mantinguessin ahir que la legislatura té recorregut també amb pressupostos prorrogats. Amb l’horitzó electoral del 26-J ben present, l’oposició va reclamar a Puigdemont modificar el full de ruta mentre el seu executiu insistia a recordar als anticapitalistes les “conseqüències gravíssimes” de no disposar de nous comptes per desplegar polítiques socials i fer camí cap a l’estat propi. “El procés no s’atura per més que algú es despengi”, assenyalaven a l’ARA fonts governamentals, amb la mateixa claredat exhibida pel president al faristol.

“Volem fer la independència, no continuar administrant les rampoines d’una pròrroga d’un pressupost elaborat per un Govern i un Parlament que no tenia un mandat independentista”, va reflexionar Puigdemont al ple. El president va recordar el “sacrifici” de Mas -convenientment subratllat després per Jordi Turull, president del grup de Junts pel Sí- i es va mostrar molt dolgut amb la CUP, que esperava -sempre segons fonts governamentals- una “porta oberta” per als pressupostos del 2017. No hi va haver aquest gest. Integrants del Govern especificaven ahir que es preparen per “continuar treballant com si els pressupostos s’haguessin aprovat”.

“Conseqüències gravíssimes”

La negociació fallida dels pressupostos torna a fixar una data límit al Parlament quan encara no s’haurà complert un any del 27-S. Abans que el president respongués amb la proposta de la qüestió de confiança al veto de la CUP, el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, havia advertit els anticapitalistes de les “conseqüències gravíssimes” de la seva decisió, per l’impacte que suposava en el desplegament de polítiques socials i en la construcció d’estructures d’estat, objectiu de la legislatura. Junqueras va recordar als cupaires -i a la resta de grups de l’oposició, que també hi havien presentat esmenes a la totalitat- que “molts dels votants” que fa un any van acudir a les urnes compartien la “bondat” dels comptes presentats.

El responsable econòmic del Govern va definir els pressupostos com a “expansius”. Després de recordar que serà més difícil invertir els més de 1.100 milions de despesa afegida -874 milions en polítiques socials-, Junqueras va lamentar que ara el Govern tingui menys “eines” i “recursos” per afrontar els reptes del mandat. Va detallar, com a exemples, que es posi en risc l’augment previst en beques menjador, així com la reobertura de centres d’atenció primària (CAP), la reducció de llistes d’espera, l’increment de la renda mínima d’inserció (RMI) i l’augment de la partida per garantir subministraments a les persones en risc de vulnerabilitat. El procés acumula molts interrogants per resoldre. I un nou escenari electoral no està descartat. S’albira un altre setembre calent.

Un procediment parlamentari inèdit

La primera de la història

El Parlament viurà per primer cop una qüestió de confiança. Un procediment extraordinari que regulen el reglament de la cambra i la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Com funciona?

El president -havent parlat abans amb el seu executiu- pot plantejar a la cambra una qüestió de confiança. Per fer-ho ha de presentar un escrit motivat, a partir del qual s’obre un termini de mínim 24 hores abans que se celebri el debat.

Quina majoria necessita?

La qüestió de confiança es decideix per majoria simple. És a dir, si el president obté més vots a favor que en contra, s’entén que el Parlament li ha renovat la confiança.

Què passa si la perd?

Si el president de la Generalitat rep més vots en contra i perd la qüestió de confiança, queda cessat. S’obre aleshores un període perquè el Parlament esculli un nou president seguint els mecanismes d’un debat d’investidura. Una ronda de consultes de 10 dies i dos mesos per trobar un successor o anar a eleccions.

stats