Política 03/02/2016

“Que la independencia iba en serio...”

Per posar el llacet a la sessió de control al Parlament, Carles Puigdemont demana permís a Santi Vila per parafrasejar a la seva manera Jaime Gil de Biedma, un dels autors preferits del nou conseller de Cultura

Toni Vall
2 min
Carles Puigdemont, a la sessió de control al Parlament. / EFE

BarcelonaPrimera sessió de control al nou Govern i al seu president. Es nota l’arrencada feixuga i els moviments al ralentí. Certa sensació de rovellament en el ritme de la interlocució i sobretot constants equivocacions per part de presidenta, consellers i diputats. Carles Mundó, conseller de Justícia, retreu a Mireia Vehí (CUP) que li faci preguntes sobre mossos d’esquadra que haurien d’anar adreçades al conseller d’Interior, Jordi Jané. Dolors Bassa, consellera de Benestar i Família, també es queixa perquè li pregunten sobre pobresa energètica, tema que pertany al negociat de Jordi Baiget, conseller l’Empresa i Coneixement. Miquel Iceta es confon amb el nom d’aquesta conselleria –ha canviat en aquesta legislatura- i la continua anomenant Economia i Coneixement. I ja posats també li canvia el nom a Matías Alonso i el rebateja com a Gabriel Alonso. Esclar que abans Carme Forcadell ha dit que Alonso era del PSC en lloc de Ciutadans. Benet Salellas (CUP) ha beneït la confusió amb un moviment del palmell de la mà, com dient "si fa o no fa...". Més de quatre i de cinc vegades qui parla no calcula bé el temps d’intervenció i es queda sense so al micròfon. Anirem millorant.

D’altra banda, en una sessió de control amb veus i rostres nous, resulta enriquidor escoltar al Parlament el perfecte català d’Albano Dante Fachin (Catalunya Sí que es Pot), matisat per un sonor accent argentí, sens dubte atribuïble a la seva procedència. L’accent en qüestió fa trencar de riure algunes diputades del PP, que en fan indiscret safareig i mitja burla. Queda clar també que el canvi de legislatura, el tempestuós pacte d’investidura i les turbulències dins la CUP no han provocat que els cupaires afluixin en el seu marcatge de prop als mossos antidisturbis, la seva proverbial bèstia negra. Vehí reclama que s’acabi la seva impunitat d’una vegada. Aquest tema també trepitja l’ull de poll del PP i Esperança Garcia retreu al conseller d’Interior que, segons diu, la Generalitat s’ha enretirat de processos judicials per defensar mossos d’esquadra. La culpa? Del pacte amb la CUP, esclar, que també rep llenya per part de Xavier García Albiol. A criteri seu, l’esquerra anticapitalista està contra l’escola concertada, contra la sanitat sostenible i gratuïta, contra la baixada d’impostos i a favor de la impunitat dels violents que assalten els carrers. Només queda que arribi l’apocalipsi. Sort que tenim Lluís Rabell, capaç d’esponjar qualsevol debat pronunciant expressions tan fascinants com "pelea en el barro".

I Carles Puigdemont? Doncs es continua notant, i molt, el canvi d’estil. Respon a les preguntes amb una llibreteta d’apunts a la mà, fuig del personalisme, delega sovint l’atenció sobre els seus consellers i no pot evitar patinar una mica quan destaca que a Espanya està costant molt formar govern. Com si el seu s’hagués fet en dos dies i mig i encara hagués sobrat temps. I per posar el llacet a la sessió demana permís a Santi Vila per parafrasejar a la seva manera Jaime Gil de Biedma, un dels autors preferits del nou conseller de Cultura: "De que la independencia iba en serio ustedes se han dado cuenta demasiado tarde". No diu res sobre si ha vingut a endur-se "la vida por delante".

stats