BarcelonaEl primer dia laborable de Jordi Sànchez després de l’indult comença d’hora. A quarts de nou del matí engega amb una bateria de reunions que no acabarà fins entrat ja el vespre, després de la recepció de tots els indultats al Palau de la Generalitat i al Parlament. La primera conversa (professional) que té el secretari general de Junts quan es lleva al matí és amb l’expresident Carles Puigdemont. Hi ha direcció de Junts a les deu del matí, i aborden la primera executiva del partit amb Sànchez ja en llibertat. Ho farà des de la seu, al costat de Sagrada Família, on ha arribat caminant des del barri del Guinardó només amb el mòbil i la cartera a sobre. Dos quilòmetres que a partir d’ara vol intentar fer cada dia. És una de les sensacions que volia recuperar després d’estar més de mil dies tancat a la presó: les rutines, les coses menys transcendents i, en definitiva, la llibertat de decidir.
Sànchez comença l’executiva telemàtica a les deu de matí en un despatx encara buit. La sala és blanca, amb una taula de treball i una altra per fer reunions, però sense cap empremta personal: l’attrezzo arribarà pròximament, inclòs el seu propi ordinador, ja que per ara es connecta amb un portàtil del partit. A mesura que passin els dies, Sànchez ha de convertir aquest despatx en el seu espai de treball -fins ara era la cel·la- i “fer territori” en un dels seus hàbits més habituals. El secretari general de Junts té el repte ara de construir el partit -amb la mirada posada en les municipals-, consolidar els òrgans interns de Junts -amb el consell nacional del juliol com a primera estació-, apaivagar les crítiques internes i establir el contacte directe amb les bases que entre la presó i la pandèmia li han impedit tenir.
Trobades amb consellers
Després de la roda de premsa telemàtica des de la seu, és difícil trobar un espai a la seva agenda. Té un dinar amb el conseller Jaume Giró a l’Hotel Neri, després es veurà amb la titular d’Exteriors, Victòria Alsina, a la Casa dels Canonges, i més tard encara té una reunió de treball amb el vicepresident, Jordi Puigneró. Entremig, la recepció institucionala als indultats. Tot això Sànchez ho fa sol: a diferència d’altres dirigents polítics, que acostumen a tenir un equip convertit en la seva ombra, Sànchez no en vol. Ni ara ni quan era a la presó. Per més que el partit li oferís un cotxe per venir-lo a buscar a Lledoners, ell preferia agafar el seu. No vol xofer. I per més que el partit li ofereixi ara un vehicle per desplaçar-se d’un lloc a un altre, ell prefereix anar a peu, en metro o en taxi. “Deia Joan Margarit que per ser lliure els que t’estimen no han de saber on ets”, diu Sànchez irònicament citant un dels versos del poeta.
En tot cas, durant el seu primer dia laborable té poques possibilitats d’esmunyir-se: a les quatre de la tarda, un cop ha fet la reunió amb Alsina, es troba amb la resta d’expresos a plaça Sant Jaume per escenificar el seu retorn al Palau. Al Pati dels Tarongers i al Saló Verge de Montserrat els records i l’emotivitat es fan inevitables: una de les últimes vegades que hi van ser tots va ser la tarda de l’1-O abans de la compareixença del llavors president, Carles Puigdemont. Unes hores crucials per decidir els següents passos després del referèndum.
Moments intensos, com els de fa tres anys, però molt diferents: la recepció al Palau es produeix just una setmana després de l’anunci dels indults per part del govern espanyol, però també set dies després d’una trobada molt especial: dilluns de la setmana passada els set de Lledoners van decidir demanar unes hores de permís -sol·licitades el divendres abans- per fer un dinar de comiat i tancar una etapa. El lloc escollit va ser Cal Miliu, a Rajadell, a 15 quilòmetres de la presó. Quan hi van tornar quedaven molt poques hores perquè no haguessin d’entrar-hi més.
