Política 20/07/2021

Quins temes proposa l'Estat per parlar a la Bilateral? Beques, Rodalies i la situació del català en l'audiovisual

La nova llei audiovisual obre un dels primers conflictes que s'abordaran en la reunió entre els dos governs

ARA
2 min
La ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.

BarcelonaUn cop amb la data confirmada –el pròxim 2 d'agost a Madrid–, després d'un estira-i-arronsa entre la Generalitat i el renovat executiu de la Moncloa, el debat sobre la Comissió Bilateral passa ara pels temes que s'hi hauran de tractar. Si el Govern el mateix dia que es va concretar la data ja va avançar que volia abordar qüestions vinculades a l'ingrés mínim vital de l'Estat, les infraestructures i l'economia, aquest dimarts la ministra de Política Territorial i portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, ha especificat que s'hi parlarà de beques, Rodalies i la situació del català en el panorama audiovisual. De moment, doncs, l'única coincidència entre els dos governs és que es parlarà d'infraestructures, tot i que l'executiu espanyol ho limita als trens i el català, en canvi, vol anar més enllà i tractar temes com l'ampliació de l'aeroport del Prat.

Sigui com sigui, les inversions en Rodalies han sigut una de les grans demandes del Govern a l'Estat en l'última dècada. De fet, continua sent un tema pendent: dels 4.000 milions en inversions que havia promès la Moncloa el 2009, l'any passat només n'havien arribat el 14% i algunes de les exigències ja històriques continuen sense solució, com el desdoblament de la línia R3 de Barcelona a Vic o la renovació dels trens –que tenen una mitjana de 20,2 anys d'antiguitat–. Per posar-hi fil a l'agulla, la Moncloa va prometre el desembre passat 6.300 milions d'euros d'inversió a Rodalies els deu anys vinents.

"Un projecte audiovisual"

A què es referia la ministra portaveu a l'afirmar que en la Comissió Bilateral es parlarà d'"un projecte audiovisual"? Fonts de la Moncloa han precisat després que es referia a la creació d'un grup de treball que estudiï la presència del català al sector audiovisual, tot i que el que vol la Generalitat és entrar al fons d'una nova llei audiovisual, criticada aquest dilluns durament pel nou secretari de difusió, Jofre Llombart. En un fil de Twitter, Llombart va explicar que aquesta nova llei trauria competències al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i les atorgaria a l'Estat, com per exemple la de censurar continguts inapropiats.

La nova normativa, segons Llombart, també ha de suposar l’aplicació de la directiva europea que obliga les grans plataformes com Netflix a destinar una part dels seus ingressos a finançar la indústria audiovisual europea. Espanya en vol demanar un 5% dels ingressos per finançar projectes en castellà. Amb tot, la Generalitat s'hi oposa frontalment i acusa la llei de voler centralitzar competències del CAC i no apostar per la indústria en català.

Les beques, una altra demanda històrica

Qui és l'autoritat competent per gestionar les beques és una pregunta que fa 22 anys que està resolta, tot i que encara no se n'ha aplicat el resultat. Des del 2001, el Tribunal Constitucional ha atribuït en diverses sentències la competència de la gestió de les beques a les comunitats autònomes, però a Catalunya, a diferència del País Basc, encara no s'ha efectuat la transferència total. Ara, la Generalitat i la Moncloa s'asseuran a la Comissió Bilateral per tractar aquesta demanda també històrica.

stats