Política 03/10/2012

Rajoy fa un gest i estudiarà repartir el dèficit el 2014

El president espanyol salva la cimera amb un pacte de mínims

Joan Rusiñol
3 min
RECEPCIÓ GÈLIDA 
 La tensió entre Artur Mas i els màxims representants del govern espanyol, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, va ser evident.

MadridMariano Rajoy va veure aquest dimarts les orelles al llop i va haver de cedir per aconseguir la fotografia de la unitat de cara a Europa. Primer avís per a un president que comença a tenir escletxes a les seves pròpies files. El preu que va haver de pagar el govern espanyol per aconseguir una declaració aprovada per unanimitat a la cinquena conferència de presidentes autonòmics, que es va fer al Senat, és obrir la porta a renegociar el repartiment dels objectius de dèficit de cara al 2014 entre les comunitats i l'Estat.

Fonts de la Moncloa van haver d'admetre al migdia que hi havia executius territorials del PP que reclamaven una distribució més justa de les càrregues, tenint en compte que les comunitats assumeixen el gruix de les polítiques socials. El clam que lideraven Catalunya, Euskadi i Andalusia també es va traslladar a les files populars. Amb aquests llums d'alarma encesos, l'equip de Rajoy es va esforçar per controlar l'altre front que planava sobre la reunió: les ganes de molts barons del PP de recriminar al president Mas el nou cicle sobiranista. "No m'ha semblat que hi hagués cap retret ni cap mala manera de ningú amb ningú", va sentenciar el cap de l'executiu espanyol després de la reunió, per deixar clar que no tocava debatre sobre el model territorial. Però de crítiques n'hi va haver.

Inflexibilitat el 2012 i el 2013

L'equilibri en què es movia el govern espanyol no era fàcil: equilibrar l'asserenament dels ànims autonòmics -en alguns casos amb unes eleccions a l'horitzó- amb el missatge de fermesa. L'objectiu era que la fotografia de família, presidida pel rei Joan Carles a primera hora del matí, es traduís en un consens ampli al final de la jornada. Per aconseguir-ho, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va acceptar moure's i revisar "els criteris per avaluar el dèficit estructural de les comunitats autònomes" de cara al 2014, després d'haver-s'hi negat de manera sistemàtica en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Era una cessió amb regust agredolç, perquè tot i que va accedir a obrir el debat es va mantenir inflexible a l'hora d'exigir un 0,7% de dèficit a les autonomies el 2013, tal com s'ha compromès amb Europa. De repartir el punt extra que Brussel·les va donar a Espanya aquest any, tampoc ni parlar-ne: se'l queda tot l'Estat. "El que no pot ser no pot ser, i a més és impossible", afirmaven des de la presidència espanyola. El seu raonament és que ara totes les administracions pateixen un mateix problema, la caiguda d'ingressos, un fet que impossibilita suposadament un repartiment alternatiu a l'hora de decidir qui s'ha d'ajustar el cinturó amb més intensitat. En canvi, Madrid confia que el 2014 la recuperació econòmica ja estarà més encarrilada i aleshores serà possible abordar aquest debat. De totes maneres, el document de mínims -negociat per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría- no especifica dates i, en una redacció confusa, es limita a dir que "de cara al pròxim any" s'analitzarà la situació. No serà, però, d'aplicació fins al 2014.

Aquest calendari tan llunyà va deixar "moderadament satisfet" el president andalús i del PSOE, José Antonio Griñán. Per ell, si hi hagués voluntat política es podria aplicar ara mateix. La revisió del dèficit coincidirà probablement amb el moment en què s'obri el meló de l'actual model de finançament autonòmic. Aquest dimarts es va posar per escrit el primer pas: que un comitè tècnic analitzi els efectes que ha tingut. Fonts de la Moncloa insisteixen, per acabar d'enterrar el pacte fiscal català, que en temps de bonança el sistema vigent "havia donat superàvit". És a dir, que segueix sent vàlid.

Pocs retrets a Mas

Els presidents populars van correspondre al president espanyol fent "una crida a la unitat". Durant tot el dia, el vice secretari general de política autonòmica del PP, Javier Arenas, va tutelar que les escletxes internes no anessin a més. "Si haguéssim fet saltar la reunió pels aires la prima de risc s'hauria disparat", admetia un dels barons del PP amb un discurs més espanyolista.

L'esforç de contenció va ser notable, tot i que els retrets al president de la Generalitat, Artur Mas, es van fer sentir en boca de presidents com l'extremeny José Antonio Manago, que va brandar la Constitució en la compareixença davant la premsa. No obstant, l'actitud dels populars va permetre que Rajoy deixés el debat territorial en un segon pla i esquivés el cos a cos amb Mas amb la voluntat de demostrar que té ben collades totes les comunitats.

stats