CANVI DE CICLE
Política 02/03/2014

Rajoy busca provocar que el procés es col·lapsi sol

El PP descarta un “rescat polític” a Mas i confia en la divisió dels partits

5 min
SENSE FISSURES   Ningú al PP esmena l’estratègia de Rajoy amb el procés català.

BarcelonaEl debat de política general al Congrés d’aquesta setmana ha tingut en el procés català, i més concretament en la consulta independentista del 9-N, un punt de tensió escènica. Primer va ser Alfredo Pérez Rubalcaba i ara és Mariano Rajoy qui l’ha assumit com un problema espanyol de primer ordre. El líder del PP accepta, a més, que a mesura que el gran maldecap que ha estat prioritari, la crisi, quedi enrere per a ell (divendres ja en va parlar en passat), Catalunya serà inevitable. Rajoy, immòbil, opta per provocar el col·lapse polític, per un caos que faci descarrilar el procés.

Ell i Rubalcaba han exhibit al Congrés -en un debat del qual l’un i l’altre han sortit satisfets- un consens total, una unitat de ferro contra el dret a decidir i el 9-N. Per això votaran plegats contra la petició de CiU, ERC i ICV de traspàs de les competències constitucionals per convocar-la que es debatrà d’aquí unes setmanes a la cambra baixa. Discrepren, això sí, sobre què fer després. D’aquí que no es votessin els uns als altres -ni en van parlar formalment- les respectives resolucions.

La tercera via “factible”

El PSOE considera que la seva idea de reforma constitucional en clau federal pot ser una tercera via factible, un punt de trobada que, sense violentar l’ statu quo, posi també fre a altres problemes com el de la desafecció política, segons reflexionen els seus dirigents. Els pròxims al secretari general consideren que amb la relació “normalitzada” amb el PSC i una posició “més entenedora” el tema català no incinerarà, per ara, Rubalcaba. Admeten, però, que sí que podria alterar el calendari de les primàries, previstes per a la segona quinzena de novembre i a les quals preveu concórrer Carme Chacón.

A Rajoy (com a Zapatero) se li critica que, sovint, opti per no fer res i esperar que els problemes es resolguin per decantació. En aquest cas, el seu entorn més directe al partit i a la Moncloa considera, a més, que tria la millor opció. Combatre el sobiranisme argumentalment -com fa el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, amb l’extens document enviat als ambaixadors-és preceptiu, però el president ni vol transigir a les peticions de Mas (“En el diàleg no hi té cabuda res semblant a la independència”) ni exhibirà una estratègia que pugui presentar-se com a repressiva, per més que el colli l’ala més dretana del partit i algun sector de la premsa o Vox. I, per ara -tot i que no es pot descartar segons com avanci el procés-, ningú al PP esmena l’estratègia del col·lapse, i menys en públic.

De fet, i malgrat el menyspreu que Rajoy li va dispensar en el debat, al PP estaven satisfets que Rosa Díez hagués aplaudit Rajoy per haver fet un discurs “polític i no jurídic” a l’hora de dir no a l’agenda sobiranista. Amenaçar ara amb inhabilitacions, una supressió de l’autonomia o la retirada de competències d’Interior o d’Educació, diu un dels seus consellers polítics, no només alimentaria “el victimisme” de CiU i d’ERC sinó que espantaria el PSOE. El diàleg “permanent” amb Rubalcaba és un actiu en la resposta a Catalunya.

I quin és l’escenari que preveu el PP? Ni parlar-ne de negociar la sobirania espanyola i res d’“ofertes singulars”; esperar que el procés català implosioni a la tardor. És similar al que preveien fa un any i segueixen al mateix lloc. Admeten que Mas ha fet passos que costaven d’imaginar, però a l’altre costat de la balança hi posen posicionaments de grans empresaris catalans contra el procés. Diuen que l’ establishment ja no abandonarà la combativitat.

La lectura dels dirigents consultats aquesta setmana és que Mas no s’atrevirà a fer la consulta amb la legalitat catalana quan el TC la veti i optarà per fer eleccions. Sobre què passarà hi ha discrepància. Uns pensen que és possible que, com els ha advertit Josep A. Duran i Lleida, tot plegat acabi en una declaració unilateral d’independència si una coalició de CiU, ERC i crítics del PSC més els escons d’ICV i la CUP sumen dos terços de nou. Admeten que seria un conflicte de primera magnitud però veuen poc factible una Catalunya creant un nou estat “de manera unilateral i sense suports” o Europa intervenint en un “afer intern”.

Altres apunten que CiU, que no resol les tensions, no anirà unida a les plebiscitàries, Mas “fracassarà de nou” i no hi haurà una majoria operativa, bé perquè guanyi ERC i CDC i ICV se’n despengin o perquè no hi hagi ni majories ni objectius clars.

Rajoy opta, també per confort, per no oferir res rellevant políticament. Dirigents del PP sostenen que no plantejarà un pacte fiscal, blindatges competencials o respecte a la política lingüística, i que l’anhelat diàleg -encara que discret- que diu que intueix Duran “és una fal·làcia”. El cap de l’executiu sí que ha autoritzat Alícia Sánchez-Camacho a moure’s activament en la negociació del finançament. Al PP no hi falta baró -governi o no- que fixi posició sobre un dels temes espinosos del 2014. Camacho espera ser protagonista d’una oferta generosa a Catalunya, sempre dins el règim comú i les regles del joc. Es reunirà la setmana que ve amb el president del País Valencià, Alberto Fabra, i després vindran els de les Balears, Galícia i Múrcia, tots del PP.

El carreró sense sortida

No hi haurà, per tant, una tercera via com la que Duran implora que s’ofereixi i es voti el 9-N. La tensió no ho permetrà i l’única sortida per als conservadors és fer caure Mas i fer foc nou. Rajoy va recordar que l’Estat havia injectat liquiditat a la Generalitat, però que no traurà el seu president del carreró sense sortida en què ha entrat de la mà d’ERC. “Hem fet el rescat financer de Mas, el que ja és segur que no li farem és el rescat polític ”, conclouen solemnes. Mas juga a doble o res i a la unilateralitat catalana. Rajoy no li deixa cap més sortida.

Els ‘think tank’ no emeten senyals de risc

Els informes dels grans think tank mundials alleugen el PP i el PSOE. Els últims que han fet Eurasia Group i Gold Mercury, que es compten entre els centres d’anàlisi més potents, mostren dubtes sobre el fet que Catalunya pugui ser estat. Gold Mercury ho desaconsella i reclama la via federal. I Eurasia Group abona l’estratègia del col·lapse de Rajoy, ja que sosté que no hi haurà ni consulta ni declaració unilateral d’independència. Pronostiquen eleccions a principis del 2015 i diuen que és l’escenari ideal per a l’immobilisme de Rajoy pels temors i les tensions a CiU.

stats