Política 01/09/2014

Rajoy ja coneixia els draps bruts dels Pujol abans de ser president

L'entorn del líder del PP va propiciar el dinar de La Camarga perquè Camacho contrastés la informació que tenia

Juan Luis Galiacho
5 min
Rajoy aplaudint Camacho l’any 2008 al congrés del PP català, observat per Moragas

MadridEl líder del PP, Mariano Rajoy, i el seu cercle de confiança estaven al corrent ja des de mesos abans d’arribar al Palau de la Moncloa, el desembre del 2011, que la família de l’expresident Jordi Pujol mantenia una immensa fortuna oculta en paradisos fiscals, segons han explicat a l’ARA fonts molt pròximes a l’Agència Tributària espanyola i als cossos i forces de seguretat de l’Estat. El seu patrimoni, expliquen, no només es limitaria a Andorra sinó també a altres països europeus com ara Luxemburg i Suïssa, i a les illes Jersey i Guernsey del canal de la Mànega.

Aquestes mateixes fonts indiquen que el que sabien alguns dirigents del PP va ser el que va motivar que l’aleshores (i encara ara) cap de gabinet de Rajoy, el català Jorge Moragas, propiciés el 2010 una trobada entre la líder del partit a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i la disgustada excompanya sentimental de Jordi Pujol Ferrusola. L’objectiu del dinar al restaurant La Camarga, que va gravar l’agència de detectius Método 3 i que va provocar un gran escàndol polític, no era altre que ratificar tot el que ja sabien per filtracions.

El micròfon de Método 3

Seguint una estratègia per obtenir més informació dissenyada des de Génova, Camacho es va reunir el 7 de juliol del 2010 amb María Victoria Álvarez, l’ex de Pujol Ferrusola, perquè expliqués tot el que sabia de l’entramat financer muntat per la família Pujol per incrementar els seus beneficis en paradisos fiscals. En aquells dies ningú podia imaginar que al gerro de damunt de la taula hi havia un micròfon ocult de Método 3, que treballava per al PP, entre altres clients.

La reunió va servir perquè la dirigent popular ratifiqués la informació que, ja en aquells moments, tenien als calaixos de la seu del PP. Poc després CiU guanyaria les eleccions autonòmiques i Artur Mas començaria una breu legislatura com a president en què els acords amb el PP van sovintejar. El procés cap a l’estat propi, que ara enfronta Rajoy i Mas, no havia començat.

Tot i que la conversa entre Álvarez i Camacho va lliscar també cap a terrenys privats i les confidències de llit, l’ex del fill gran de Pujol va narrar amb profusió els moviments de diner en negre que feia la família Pujol via Andorra, per exemple en metàl·lic en una motxilla amb bitllets de 500 euros.

Les informacions van servir de base perquè, mesos més tard, quan el PP ja estava instal·lat al poder, i a les beceroles del procés sobiranista, les forces de seguretat de l’Estat es posessin a treballar en pro d’aconseguir més indicis i certeses per intentar nodrir-se d’una informació detallada sobre els moviments de comptes dels Pujol a Espanya, Europa, Amèrica i l’Àfrica pel que pogués venir.

Un informe poc detallat

Segons un dels múltiples documents de la UDEF -la controvertida unitat central de delinqüència econòmica i fiscal de la Policia Nacional-, la informació confidencial aconseguida a Andorra els va arribar per una xivatada d’un exempleat de la banca andorrana BPA, on els Pujol mantenien els diners ocults. No obstant, en l’informe policial no s’indica qui és aquesta persona ni quin el seu mòbil per revelar una informació així. Tampoc acrediten la informació amb documents oficials. Només la justifiquen amb captures de pantalla sobre els comptes facilitades per l’empleat. De fet, ja fa anys que la policia espanyola vigila i persegueix els comptes de la família Pujol. Diversos d’aquests informes podrien haver estat guardats durant els governs socialistes i populars en un calaix, segons coincideixen a denunciar els sindicats policials SIPE i SUP i el mateix ex fiscal en cap d’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. En els cercles de poder es coneixien les activitats financeres del fill gran de l’expresident. “Molts informes sobre els Pujol van quedar sistemàticament en l’oblit”, sostenen aquests agents.

La família va a les palpentes

Actualment, i després de les nombroses investigacions, els Pujol desconeixen quina és precisament la informació real de què disposa el titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, que instrueix les diligències prèvies 141/2012-W i que el dia 15 prendrà declaració a Jordi Pujol Ferrusola, conegut com a Júnior. Precisament aquest és el problema dels Pujol, la gran incògnita del cas i el futur de la base de la defensa de l’expresident català. Volen saber les proves que la justícia espanyola té contra ells i què els ha explicat la banca andorrana. Per això la defensa de Pujol va interposar una demanda per revelació de secret bancari a Andorra amb la finalitat de paralitzar tota la investigació i aplicar la tàctica jurídica de l’ arbre enverinat, segons la qual si una investigació arrenca d’un origen il·lícit està tota tacada i, per tant, no té cap validesa malgrat la seva aparent veracitat.

Ruz disposa d’un informe de la UDEF que assegura que Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès i Riera, van rebre comissions il·legals d’almenys 17 empreses contractistes de la Generalitat per serveis falsos. Ruz va paralitzar el procediment, però posteriorment va ordenar investigar a fons l’entramat societari. D’aquí que la policia s’entrevistés amb desenes d’empresaris que haurien pagat als Pujol per adjudicacions, entre els quals la pràctica totalitat de grans empreses espanyoles i que en la majoria dels casos van negar tracte comercial amb la família. Segons reconeix un d’aquests empresaris, que també figura a la llista de donants del PP, els que admetien aquestes comissions no podien explicar l’assessorament que els haurien prestat o presentaven contractes per feines inexistents.

En el recurs que els Pujol han interposat denuncien que la informació obtinguda per la policia a Andorra té “finalitat política”, ja que sospiten que se’ls investiga des que s’han sumat a la causa independentista. Amb el seu recurs, pretenen principalment tenir dret a la vista en el procés d’informació a les autoritats espanyoles a Andorra per tenir accés directe a les dades que poguessin anar arribant a Ruz. Pretenen així armar la seva defensa davant de possibles il·legalitats jurídiques en l’obtenció de dades i donar arguments a Jordi Pujol Soley en la seva compareixença davant el Parlament, que ell vol posposar.

La família va dir 'no' a regularitzar diversos cops

A finals de l’any 2010 els assessors fiscals van recomanar a la família Pujol que regularitzés la seva fortuna oculta davant la hisenda pública espanyola, però no els van fer cas, segons va confirmar a l’ARA un dels assessors fiscals d’un dels fills de Pujol. Els assessors els van aconsellar que, atès l’elevat volum dels seus ingressos extraordinaris, se sotmetessin a l’amnistia fiscal del ministre Cristóbal Montoro, que es va produir el 2012, poc després que el PP arribés al govern.

La família Pujol va desestimar acollir-s’hi, cosa que li hauria permès legalitzar la presumpta herència familiar del 1980 i tributar només per un 10 per cent dels rendiments generats per aquesta herència en els últims quatre anys. L’expresident de la Generalitat; la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus fills s’ho van plantejar, però finalment ho van descartar per diversos motius, un dels quals, polític.

Aquell estiu del 2012 l’ANC va convocar la primera gran manifestació independentista de la Diada. Que haguessin fet aflorar els diners hauria significat, a més del desgast polític, evitar ser acusats de delicte penal per blanqueig de capitals com passa ara. Va ser precisament l’any 2010 quan els Pujol van veure que el Principat d’Andorra, on tenien la base dels seus diners ocults, acceptava firmar el primer acord d’intercanvi d’informació fiscal amb Espanya. Andbank, on la família Pujol havia mantingut presumptament ocult durant molts anys part del llegat heretat, i que tenia com a conseller delegat un fill de l’exconseller pujolista Antoni Comas, els va aconsellar legalitzar els diners. Els Pujol, però, van preferir treure’ls i ingressar-los a la Banca Privada d’Andorra (BPA). L’entitat va acceptar el compte a nom de la dona de Pujol i de quatre dels seus set fills, un moviment que ara s’investiga.

stats