La reforma fiscal que aplicarà el pròxim Govern

Economia i els comuns han acordat una pujada de l'IRPF i de successions a les rendes més altes

Tot i la trencadissa al Govern, els pressupostos pel 2020, ara per ara, no perillen. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha acceptat salvar-los abans de disputar-se a les urnes l’hegemonia de l’independentisme amb ERC. I ahir el consell executiu, ajornat fins a la tarda, va aprovar els comptes per al 2020 i, tot seguit, el vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va fer la tradicional entrega –aquest cop a través del sistema de transmissió d'arxius Airdrop– del projecte de llei al president del Parlament, Roger Torrent, per començar a tramitar-los al Parlament. La crisi de Govern semblava quedar en un segon pla, tot i que Aragonès es va encarregar de llançar un dard a Torra al final de la presentació dels comptes a la comissió d’Economia de la cambra, a qui li va retreure que l’avançament electoral impedirà que el Govern pugui desplegar els pressupostos que ha creat. "Arran del que ha plantejat Torra, aquest pressupost ja no és d’un Govern [...] perquè el que el desplegarà uns mesos l’any serà el que sorgeixi de les eleccions", va afirmar.

L’escenari dissenyat per Torra, però, satisfà plenament els comuns. És, de fet, el que havien reclamat des de fa mesos: aprovar els pressupostos que havien negociat i després convocar eleccions. I ho van deixar clar des del moment que van començar a negociar amb el departament d’Economia els comptes per al 2020, els primers des del 2017 i després de dos anys de pròrroga. Ara bé, l’escenari desitjat pels comuns va ser el blanc de les crítiques per la resta de grups de l’oposició. "Em costa de creure que puguin presentar uns pressupostos", va etzibar la diputada del PSC Alícia Romero. La parlamentària no va agafar el guant que li havia llançat prèviament Aragonès quan va animar els socialistes -i també la CUP- a "buscar la forma de sumar-se a l’acord". Romero va tornar a reclamar una convocatòria electoral immediata: "Ara s’aprovarà un pressupost que no gestionarà el Govern que l’aprova". També va tancar la porta a sumar-se a l’acord entre Economia i els comuns la diputada de la CUP Maria Sirvent. "Durarà prou la legislatura?", va preguntar Sirvent posant en dubte que es puguin aplicar els comptes i titllant-los de pamflet propagandístic.

Els comuns, un soci efímer

Tant el PP com Cs també van ironitzar amb l’escenari obert ahir per Quim Torra, però, sobretot, van carregar contra Aragonès per haver impulsat i avalat una reforma fiscal que, segons els dos grups, significa més pressió fiscal per als ciutadans. La reforma d'impostos, però, ha estat un pilar fonamental perquè els comuns avalessin els comptes. I així ho va reivindicar ahir el diputat de Catalunya en Comú-Podem David Cid. De fet, la primera condició que van posar els comuns per negociar els comptes va ser modificar la fiscalitat catalana perquè fos més progressiva. I això es va traduir en un increment de l'IRPF i de l'impost de successions per a les rendes més altes, i la incorporació de nous impostos mediambientals –com un impost nou per a les grans companyies elèctriques i de telefonia–. En total, el pacte entre la conselleria que dirigeix Pere Aragonès i el grup de Jéssica Albiach s'ha traduït en una reforma fiscal que aportarà 552 milions d'euros més a l'any.

Els tres canvis fiscals que, des del minut zero, van estar sobre la taula per satisfer les demandes dels comuns, JxCat els ha hagut d’assumir amb resignació. Especialment, per la reforma de l’impost de successions, que preveu incrementar 189,8 milions d’euros anuals a partir de més càrrega fiscal per als patrimonis més alts. Els canvis fiscals pactats amb els comuns també inclouen un increment de la tributació de les rendes superiors als 90.000 euros, una demanda del grup d'Albiach de fa un any.

Les negociacions entre el departament d’Economia i els comuns van començar, oficialment, després de les eleccions del 10-N. Amb la campanya electoral superada, van decidir seure a negociar els comptes amb la investidura de Pedro Sánchez i els comptes de l'Ajuntament de Barcelona de teló de fons per configurar un triple pacte amb ERC i el PSOE. I ara, el partit d’Ada Colau vol ampliar aquesta triple jugada i que els republicans també seguin a negociar els comptes de l’Estat, tal com ahir es va encarregar de demanar David Cid. De moment, ERC no hi ha tancat la porta.