Reformar l’ONU per fer front a Putin i a Trump: la recepta de Sánchez i els seus aliats

Barcelona"La democràcia no pot donar-se per segura", diu el president espanyol, Pedro Sánchez. Al seu costat, l'expresident de Xile Gabriel Boric afegeix que "la democràcia no és l'estat natural de les coses". I a la seva esquena, un gran rètol evidencia per què ells dos i una vintena més de líders progressistes internacionals es reuneixen aquest dissabte a Barcelona: "En defensa de la democràcia". Si està en perill és perquè algú l'hi està posant i, malgrat que no s'hi refereixin explícitament, queda clar que estan assenyalant principalment dues persones: Donald Trump i Vladímir Putin. Però no només, perquè en el mateix sac hi posen als grans líders tecnològics del món, els "tecno-oligarques" com li agrada repetir al president espanyol. La solució, encara molt indeterminada, passa, segons els participants en la IV Cimera per la Democràcia per "reformar les Nacions Unides", començant perquè, per primera vegada a la història, siguin encapçalades per una dona.

"Atacs al sistema multilateral; intents d'impugnar les regles del dret internacional; perillosa normalització de l'ús de la força; desigualtat i desinformació". Són els principals "perills" als quals s'enfronta el sistema democràtic, ha apuntat Sánchez en l'inici de la trobada a la Fira de Barcelona, en un espai contigu al qual està acollint alhora la Global Progressive Mobilisation, la trobada de socialistes d'arreu del món. La conjura de la vintena de caps d'Estat i de Govern –i ministres– que han acompanyat Sánchez (entre ells, el del Brasil, Lula da Silva; la de Mèxic, Claudia Sheinbaum; el de Colòmbia, Gustavo Petro; el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; el de l'Uruguai, Yamandú Orsi, i la d'Irlanda, Catherine Connolly) és passar de la diagnosi compartida a l'acció i aquí és on entra el pla per reformar l'ONU. El govern espanyol donarà suport perquè una dona llatinoamericana sigui la pròxima secretària general. "És una qüestió de justícia i també de credibilitat".

En un discurs encès per tancar la reunió, Lula da Silva ha subratllat que els estats reunits a Barcelona no pretenen "crear una nova internacional", sinó simplement parlar de "multilateralisme" perquè és un tema del qual, assegura, "no es pot discutir a les Nacions Unides". "Per què? Perquè avui l'ONU no representa allò per la qual es va crear. Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat [els Estats Units, Rússia, França, Regne Unit i la Xina] han passat de garantir la seguretat del món després de la Segona Guerra Mundial a transformar-se en els senyors de la guerra".

En l'elecció final per al nou secretari general de l'ONU hi ha dues dones llatinoamericanes entre els quatre aspirants: l'expresidenta xilena Michelle Bachelet –que no compta amb el suport del nou president del país– i l'exvicepresidenta de Costa Rica Rebeca Grynspan. Els dos homes amb qui competeixen són l'expresident del Senegal Macky Sall i el diplomàtic argentí Rafael Mariano Grossi.

Reforçar el multilateralisme

De la trobada d'aquest dissabte en sortirà un document de conclusions. Sánchez n'ha avançat algunes: el reforç i la reconfiguració del multilateralisme, amenaçat per l'imperialisme de Rússia i els Estats Units; la governança digital, per regular mundialment les tecnològiques, i l'agenda democràtica, basada en oferir respostes a la ciutadania en forma de justícia social, cohesió, igualtat d’oportunitats, participació dels joves, igualtat de gènere i inclusió. "El veritable risc és que la democràcia es buidi per dins mentre se l'ataca per fora", ha alertat Sánchez. "Creiem en un ordre basat en regles, en la cooperació, i en institucions legítimes, però també sabem que el sistema multilateral ha de renovar-se amb urgència per reflectir la realitat del món del segle XXI", ha afegit el president espanyol.

La presència de la presidenta mexicana ha estat una de les notícies rellevants de l'esdeveniment, que demostra el desgel de les relacions amb Espanya. Ella i Sánchez s'han reunit de forma bilateral un cop acabada la cimera. "Mai hi ha hagut una crisi diplomàtica. El que és molt important és que es reconegui la força dels pobles originaris per a la nostra pàtria", ha sentenciat Sheinbaum. Ella ha fet un discurs ple de referències precisament als orígens de Mèxic, reivindicant el llegat d'activistes pels drets humans i per la independència. "Vinc de grans cultures que van ser esclavitzades i saquejades, però mai derrotades". La "lluita permanent per la pau" en un món "ferit per la guerra i la desigualtat" té una proposta concreta per part de la presidenta mexicana: que les Nacions Unides emparin un nou fons per a la reforestació del món a partir del 10% dels diners que ara es destinen a armament.

En general, els líders polítics han preferit desmarcar-se de l'etiqueta antitrumpista, alguns amb més vehemència, com el ministre de Justícia de la República Dominicana, Antoliano Peralta –ha subratllat que si ell pensés que és una cimera anti-Trump, "no hauria vingut"– i d'altres, com Petro, negant simplement que sigui una cimera "a la contra" i defensant el component propositiu de la trobada. "Tant l'agressió a l'Iran com l'extensió de la guerra a l'Orient Mitjà són dels pitjors passos que ha fet qualsevol govern, més enllà del genocidi de Gaza", ha denunciat en referència als Estats Units i a Israel. Lula encara ha estat més clar: "No ens agraden els emperadors que es creuen que són els reis del món". El president brasiler ha insistit que "individualment" els estats "no tenen sortida" i que "cap país, per gran que sigui, pot imposar les seves regles als altres". De fet, ha animat Sánchez a assistir a la pròxima cimera del G-20, el desembre a Miami, tot i el veto de Trump.

Assistents i absents

Després de passar per Nova York (en dues ocasions, emparada per l'ONU), per Santiago de Xile i ara per Barcelona, la pròxima cimera En defensa de la democràcia ja té la nova destinació: serà Mèxic. Han repetit respecte a la cimera del setembre passat a Nova York representants d'Espanya, Brasil, Mèxic, Colòmbia, Uruguai, Albània, Cap Verd, Guatemala i Noruega, a més d'un representant de l'ONU –s'havia anunciat també António Costa, el president del Consell Europeu, tot i que no ha estat finalment a la foto de família–. Els nous països que s'han sumat a aquest grup en defensa de la democràcia són Alemanya –amb el vicecanceller Lars Klingbeil–, el Regne Unit –amb el viceprimer ministre David Lammy–, Lituània –amb la primera ministra Inga Ruginiené–, Irlanda –amb la presidenta Catherine Connolly–, Sud-àfrica, Àustria, Barbados, Botswana, Ghana, Austràlia, Eslovàquia, Namíbia i la República Dominicana. Tot i que hi havia l'expresident Boric, el nou govern de José Antonio Kast ha deixat el grup i tampoc hi han sigut Bolívia, Hondures, Senegal i Saint Vincent i les Grenadines.

No hi ha Veneçuela i, si algun dia acaba governant el país, la premi Nobel de la pau María Corina Machado queda clar que tampoc hi serà. Ella s'ha abraçat al PP, divendres amb Alberto Núñez Feijóo i dissabte amb Isabel Díaz Ayuso, i s'ha negat a reunir-se amb Sánchez. "El que ha passat en aquestes últimes hores a Barcelona és la demostració per la qual aquesta reunió [amb Sánchez] no és convenient", ha dit aquest dissabte. "Crec que els fets han evidenciat el que prèviament jo havia expressat".