14/05/2022

Les renúncies que ERC i el PSOE acceptaran per evitar el trencament

3 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez.

BarcelonaNegociar implica cedir. Res que no sàpiga cap polític que pretengui influir en les decisions que prenen els governs. Les cessions no són plat de bon gust, però sovint treure-hi ferro es fa complicat, especialment com més vehementment s’hagin defensat les exigències.

ERC apuntava alt, fins a la ministra Margarita Robles, però internament eren conscients que s’haurien de conformar amb una peça menor. Finalment, ha estat la directora del CNI, a qui la Moncloa retreu els errors de seguretat que van permetre espiar els mòbils del president i dels ministres i no pas mala praxi amb el Catalangate. Excuses que no agraden als republicans malgrat que sàpiguen per veus del PSOE que el cessament està emmarcat en la voluntat de refer la confiança entre els dos partits. ERC vol altres gestos, aquests probablement més fàcils de satisfer, com la reunió entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez, el compromís del govern espanyol que no tornarà a espiar per motius polítics -s’haurà de trobar la fórmula ambigua de dir-ho- i la desclassificació dels documents: almenys volen que els ensenyin els que avalen l’espionatge a Aragonès i que alguns mitjans ja han publicat parcialment. Per molt indignats que es mostrin als mitjans, els republicans hauran d’empassar-se la saliva i acceptar les excuses del PSOE perquè la seva estratègia de diàleg en depèn completament.

Al PSOE li passa tres quarts del mateix amb el Marroc. Cada cop són més les sospites que vinculen el regne haiximita amb l’ús de Pegasus contra el govern espanyol. I, tot i així, cap mala paraula en públic i fins i tot bromes al voltant dels mòbils entre els ministres d’Exteriors en la recent visita de José Manuel Albares a Marràqueix. Espanya no es pot permetre el luxe de perdre la bona relació que ha teixit amb el Marroc en les últimes setmanes i que li ha de permetre controlar la frontera sud terrestre i també la marítima. El mateix Albares ha destacat aquesta setmana la “sensible disminució” d’arribada d’immigrants.

L'embolic amb la llengua

I encara hi ha un tercer exemple aquesta mateixa setmana de renúncies sense trencament. JxCat ha decidit esborrar-se de l’acord per reformar la llei de política lingüística tot i que inicialment hi havia afegit la seva signatura. No és el primer desacord de la legislatura entre ERC i Junts, però tractant-se del català i de la immersió lingüística sobta que tothom hagi marxat de cap de setmana després de llançar-se quatre retrets sense conseqüències. Si amb el PSOE ja ho ha fet diverses vegades, en la relació amb Junts, ERC és experta en empassar-se la saliva. Sap que no pot expulsar el seu soci de l’executiu, entre altres coses, perquè cauria en les mans de la benevolència del PSC i els comuns. I aquesta és precisament la foto que també vol evitar ara amb la reforma de la llei, tot i que la portaveu republicana, Marta Vilalta, sortís dijous a dir poc més que era imprescindible per protegir la immersió.

Els detalls de la setmana

1.
Carrizosa a les samarretes
Anna Grau, amb una samarreta amb la cara de Carlos Carrizosa, al costat de Carlos Carrizosa

Al Parlament, les samarretes reivindicatives les va popularitzar David Fernández i després se li han anat sumant altres diputats. L’última ha estat Anna Grau (Cs), que aquesta setmana ha recargolat un pas més la idea. El missatge, “Hablo español porque me da la gana ”, no era el que cridava l’atenció, sinó que hi portés una foto de Carlos Carrizosa mentre es passejava amb ell per la cambra.

2.
El final de l'ABCR
Elsa Artadi, emocionada en la roda de premsa en què anuncia que deixa la política

En els orígens de JxCat l’any 2017, el pinyol més proper a Carles Puigdemont s’autoanomenava a si mateix ABCR per les inicials dels cognoms d’Elsa Artadi, Albert Batet, Jaume Clotet i Josep Rius. Tot i que van ser capitals en l’elaboració de la llista del 21-D, d’aquelles sigles només la R jugarà un paper clau en el futur del partit. Artadi ha plegat -i Clotet amb ella-, i Batet ha fet un pas enrere en la nova executiva.