17/11/2021

El risc d’un “empat catastròfic” entre Catalunya i Espanya

3 min
Pablo Iglesias i José María Lassalle en l’acte celebrat ahir al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.

MadridSi hem de fer cas de l’estat d’ànim d’un eximi representant del liberalisme espanyol com José María Lassalle i el de tot un exvicepresident del govern i encara ideòleg de l’esquerra a l’esquerra del PSOE, Pablo Iglesias, la taula de diàleg per resoldre el conflicte català no té gaires possibilitats d’èxit. Tots dos van exposar els seus punts de vista ahir en un Centre Cultural Blanquerna, la seu de la Delegació de la Generalitat a Madrid, ple de gom a gom per assistir al tret de sortida a deu sessions sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya que es desplegaran durant sis mesos.

Segons va deixar clar la delegada de la Generalitat, Ester Capella, les jornades han de servir per “crear un clima social i polític que acompanyi la negociació”. I fer-ho no només amb actes com el d’ahir sinó produint pensament acadèmic com el recollit en el volum Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg i la negociació política (Catarata), del qual ahir també es va fer la presentació a Madrid amb noms com el de Pere Almeda, Jordi Muñoz, Gemma Ubasart, Ignacio Molina i Mario Zubiaga.

Però l’atenció estava centrada en el diàleg entre Iglesias i Lassalle, un espectacle que per moments acosta Espanya al somni de la democràcia liberal capaç d’acollir tota mena de debats. El públic, català però també madrileny, ho seguia com si estigués assistint a una obra de teatre o a una mena de Borgen hispànic, allunyat de la cridòria que s’ha apoderat del Congrés des de fa ja massa temps. Lassalle, sense rebaixar un gram la seva crítica a l’independentisme, va afirmar que “la lògica de la democràcia és neutralitzar els conflictes, i no em puc creure que la democràcia espanyola no pugui resoldre el que planteja Catalunya”. El risc, va dir, utilitzant un terme del populisme sud-americà, és caure en una mena d’“empat catastròfic”. I per què hauria de passar això? “Perquè hi ha molta gent que se sent molt còmoda amb el conflicte”, va afirmar amb cara de preocupació i deixant clar el seu escepticisme sobre el futur de la taula.

Motius per al pessimisme

Iglesias també compartia el pessimisme, però per altres motius. “Tinc molts dubtes sobre la voluntat del PSOE de construir una estructura diferent, i això que Pedro Sánchez, pel que li van fer els poders fàctics, era potser la persona que estava legitimada per fer-ho”, va dir recordant l’abraçada de Sánchez i Felipe González en el congrés del PSOE a València. “Veig molta nostàlgia en el PSOE, i si mantenen el somni de tornar a tenir majoria absoluta i arribar a pactes d’estat amb el PP no faran el paper que els pertoca en aquest context històric”.

Iglesias, que se sent alliberat des que va deixar la primera línia política, també va llançar crítiques a l’independentisme. “No es pot negociar una solució només amb ERC, ells i Junts s’han de posar d’acord en l’estratègia”, va dir. ¿I per on passa, a parer seu, aquesta estratègia? “Han d’assumir que és molt difícil derrotar un Estat que en l’enfrontament directe guanya protagonisme. I, per tant, la solució passa per assumir que s’ha de plantejar com una disputa política”, va sentenciar l’exlíder de Podem. “I la solució final no agradarà a ningú”, va advertir.

Tots dos ponents eren escèptics amb el diàleg, però també amb el moment polític actual a Espanya i al món. “Veig ressonàncies de la República de Weimar a Europa ara mateix”, va dir Iglesias. “Estic d’acord amb tu”, va respondre Lassalle. “Els liberals estem desbordats, estem molt espantats”, va admetre qui va ser secretari d’estat amb Mariano Rajoy. Dos demòcrates, d’ideologies oposades, preocupats pel futur de la convivència a escala internacional. No és una cosa que es vegi cada dia a la capital de l’Estat.

stats