DEBAT INTERN
Política 06/09/2020

La ruptura de JxCat i el PDECat: crònica d’un distanciament

La demanda pel control de les sigles i l’expulsió de Chacón del Govern precipiten el trencament

Núria Orriols
5 min
La ruptura de JxCat i el PDECat: crònica d’un distanciament

BarcelonaCom qui juga al pòquer, durant la negociació entre la direcció del PDECat i l’expresident Carles Puigdemont ha prevalgut una màxima: assumir que l’altra part anava de farol. Des de l’entorn de David Bonvehí creien que l’expresident no s’atreviria a fer un nou partit des de zero i a trencar amb el PDECat, i des de JxCat estaven convençuts que el Partit Demòcrata acabaria cedint per evitar presentar-se en solitari a les eleccions. Doncs bé, la situació a dia 6 de setembre és exactament la que es veia improbable: Puigdemont ha engegat el seu partit i ha estripat el carnet del PDECat, i la direcció de Bonvehí creu ja que tindrà papereta pròpia als pròxims comicis, amb la fins ara consellera d’Empresa, Àngels Chacón, cessada aquesta setmana del Govern.

En els últims dies tot s’ha precipitat. Quan els tribunals van revocar el tercer grau de Jordi Sànchez, a finals de juliol, hi havia una possibilitat d’entesa encara sobre la taula: incorporar membres del PDECat a la candidatura de Puigdemont i prescindir de cap vinculació orgànica ni electoral amb el partit de Bonvehí. És a dir, incloure cares com Marc Solsona, la mateixa Chacón o Marc Castells en llocs de sortida de la llista de JxCat per fer-hi present el Partit Demòcrata. Des de l’inici de la negociació, Junts ha rebutjat qualsevol vinculació amb el PDECat com a partit i ha apostat per sumar “militants” i no sigles. El motiu és polític i judicial: establir un tallafoc amb l’extinta Convergència -condemnada pel cas Palau i pendent del 3%- i que no es puguin demanar responsabilitats al nou partit de Puigdemont pels seus actes, com sí que li passa al PDECat, imputat a l’Audiència Nacional per ser “continuador” de CDC.

La proposta d’incloure dirigents a les llistes s’ha debatut en els contactes que hi ha hagut al llarg de l’agost amb més o menys continuïtat. Però la voluntat d’una i altra part per arribar a un acord ha sigut cada cop menys perceptible. I és que durant aquestes converses el PDECat ja va traslladar a Jordi Sànchez, i després als exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, que havia decidit interposar una demanda contra JxCat pel control de les sigles. Puigdemont també en va tenir coneixement.

El PDECat va posar la demanda civil el 6 d’agost: va impugnar el procés que va servir a l’expresident per prendre el control de Junts d’amagat de Bonvehí, que comptava amb la marca i l’utilitzava com a eina de negociació. “Ja vam avisar que ens defensaríem”, argumenten des de la direcció del Partit Demòcrata, i recorden que Puigdemont i Sànchez van subscriure un pacte que deia que qualsevol canvi sobre la marca s’havia de fer de mutu acord. Al seu torn, des de Junts carreguen contra la decisió de “judicialitzar” l’afer i deixar en mans d’un magistrat la possibilitat de bloquejar el partit de Puigdemont.

La baralla, però, no es trenca fins que aquesta demanda transcendeix públicament. Malgrat que tant els presos com l’expresident en tinguessin constància, la direcció de JxCat -escollida el 9 d’agost- la coneix el 28 d’agost. L’ARA avança l’endemà que el PDECat ha portat JxCat als tribunals i que el jutjat ha citat les parts el dimarts 1 de setembre per decidir si pren mesures cautelars i bloqueja el partit de Puigdemont -una vista que finalment s’ajornarà fins al dia 25 perquè no s’havia notificat a tots els implicats-. La treballadora del PDECat Laia Canet; l’alcalde de Balenyà, Carles Valls, i Montserrat Morante, que havia sigut membre de l’executiva de Bonvehí, són les persones demandades pel PDECat. Canet constava com a presidenta de JxCat al registre de partits des del 2018 -quan el va inscriure per ordre de la llavors coordinadora general del PDECat, Marta Pascal-. Carles Valls, afí a Puigdemont, la substitueix aquest any a través d’una assemblea telemàtica. El PDECat creu que Canet es va aliar amb Puigdemont i que el procés de canvi de nom es va fer de manera fraudulenta. Una versió que nega Junts, que recorda que la modificació ha sigut validada per un notari i el registre de partits.

El comiat de Puigdemont

Dilluns l’executiva del PDECat va abordar els efectes de la demanda judicial, després que el mateix cap de setmana s’iniciés un degoteig de baixes. Però la de més abast arribaria aquell mateix dia: mentre el portaveu del partit, Marc Solsona, defensava en roda de premsa el dret del PDECat a intentar recuperar les sigles, l’expresident comunicava a Bonvehí que estripava el carnet. Després ho feia públic a Twitter. A Puigdemont el van seguir els presos polítics, la majoria dels consellers del Govern, diputats al Parlament i diversos dirigents territorials.

Es quedava al PDECat, però, un pes pesant: l’expresident Artur Mas. Ell és ara un dels principal baluards de Bonvehí, ja que, encara que estigui en silenci, s’ha desmarcat de Puigdemont mantenint-se dins el PDECat. Artur Mas ha defensat l’acord des d’un primer moment, tant si passava per una confluència com per una coalició. El trencament era l’última opció. En l’últim consell nacional del partit del mes de juliol, Bonvehí va posar sobre la taula la “clàusula Mas”, tal com s’ha anomenat en les negociacions. La idea era que, si el PDECat feia el pas per caminar cap a una altra organització, havia de tenir la capacitat de, si no sortia bé, poder fer marxa enrere i refer el seu propi projecte. Com s’aconseguia això? Només a través d’una coalició electoral perquè el PDECat pogués conservar els drets electorals i tenir accés a recursos econòmics. En cas de tensió, es podria procedir al divorci i, en cas que anés bé, a la fusió. Aquesta fórmula, però, no ha prosperat.

Chacón, la cara visible

Davant el trencament públic entre JxCat i el PDECat, Artur Mas té pendent explicar què pensa en les pròximes setmanes, però totes les fonts certifiquen que està molt decebut per com s’ha conduït la situació. I més des de dijous, quan el president, Quim Torra, va fulminar l’última representant del PDECat que quedava al Govern, la consellera Àngels Chacón. El cessament de la dirigent -i el de Buch- ni tan sols ha agradat a alguns sectors de JxCat. Chacón, que es perfila com a cap de llista del PDECat si es presenta en solitari, no s’esperava el relleu. No havia tingut queixes del president per la seva tasca al departament ni, d’entrada, tampoc per quedar-se com a associada del PDECat. Segons fonts del seu entorn, la consellera havia informat tant Torra com Puigdemont que no faria el pas cap a JxCat. En aquell moment no li van comunicar que estigués a la corda fluixa.

L’expulsió de Chacón del Govern situa les relacions entre Junts i el PDECat en una dimensió encara més complicada. El portaveu Solsona va advertir dijous que es tractava d’una purga política i que en els següents dies els parlamentaris del PDECat decidirien si mantenen els grups al Congrés i al Parlament. De fet, demà està prevista una reunió de tots els diputats del partit per abordar la situació. A Madrid és on el Partit Demòcrata podria marcar més perfil, ja que els seus quatre diputats tenen la capacitat de canviar la correlació de forces al Congrés i donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez de cara als pressupostos. Des del PDECat no donen res per tancat, però sí que s’obren a votar diferent que JxCat en les qüestions més ideològiques. “Centrem el país” és el seu nou lema, tenint en compte que veuen Puigdemont escorat a l’esquerra. Tampoc descarten presentar Chacón pròximament com la dirigent disposada a ser la seva cap de cartell.

Malgrat que tot apunta que JxCat i el PDECat ja estan abocats al divorci, encara hi ha qui veu marge per reconduir la situació abans de les eleccions. El mateix Mas i Xavier Trias s’erigeixen claus en aquesta última operació. Una de les mostres d’això és que la comissió de qualitat democràtica del PDECat, que presideix l’exalcalde de Barcelona, va decidir fer compatible la doble militància del PDECat i JxCat dimecres a la tarda. Almenys fins que no s’enfrontin en uns comicis.

stats