Podem s'acosta a Rufián en plena reconfiguració de Sumar
Després de dues desfetes a les eleccions autonòmiques, els d'Irene Montero s'obren a nous escenaris d'entesa
MadridHa sigut una setmana convulsa a l'esquerra del PSOE. Va començar amb la ressaca d'una sonora patacada a les eleccions de Castella i Lleó i ha acabat amb els ministres de Sumar fent un pols a Pedro Sánchez per incloure mesures en habitatge en l'escut social contra la guerra. Enmig, la irrupció del tàndem Irene Montero - Gabriel Rufián ha sacsejat el tauler. L'acte que compartiran a Barcelona d'aquí a vint dies ha fet entrar Podem de nou a l'equació i treure'l de l’aïllament en què estava immers des de feia temps. L'entorn del portaveu d'ERC al Congrés ho circumscriu a "un acte i res més que un acte", però els morats deixen entreveure que pot cristal·litzar en una futura aliança electoral. "No se m'acut un equip millor, tenen un camí que espero que puguin recórrer", va reivindicar la secretària general de Podem, Ione Belarra. I la mateixa Irene Montero va reconèixer públicament que un tàndem electoral amb Rufián és una "molt bona idea" i, a diferència del que sostenen des de l'entorn del republicà, va confessar que cites com aquesta es fan "no només per a les generals, sinó també per a les generals".
Justament dilluns, el portaveu de Podem, Pablo Fernández, va admetre que els morats faran una "reflexió profunda" després d'haver obtingut un 0,7% dels vots a Castella i Lleó. Però des de la formació no en donen més detalls ni expliquen cap avenç en aquesta direcció. En tot aquest context, Gabriel Rufián fa temps que aposta per una entesa àmplia de les esquerres del conjunt de l’Estat. Fa un mes, en un acte amb Emilio Delgado, va advocar per estudiar "província a província" quina és la millor fórmula per aconseguir representació. ¿És viable que ell lideri la nova coalició? A Madrid la sensació és que el principal escull és que això implicaria que hauria d’abandonar Esquerra –donat que Oriols Junqueras no comparteix el seu full de ruta, tot i que el president d'ERC no té "por" que Rufián deixi el partit– i hauria de competir directament amb els republicans, com a mínim, a Barcelona. I és un escenari que veuen poc probable. Això sí, és un nom que desperta entusiasme entre les bases de l'esquerra i que –malgrat els dubtes i les dificultats– ningú s'atreveix a descartar-lo com a possible número u. De fet, segons el CIS, un de cada cinc votants de Sumar el 23-J volen que Rufián sigui president del govern espanyol –quatre punts per sobre de Yolanda Díaz.
La pròxima cita amb les urnes serà a Andalusia, on les esquerres aniran més dividides que mai amb tres candidatures. Les mirades estan posades en Podem, que –si no hi ha canvis– es presentarà en solitari i s'escindirà de Per Andalusia, que passarà a ser una candidatura conjunta d'Esquerra Unida i Moviment Sumar, reeditant l'aliança de fa quatre anys. A més, Endavant Andalusia tornarà a anar pel seu compte perquè té un "camí propi" com a "esquerra sobiranista".
Sense pressa per a la successió a Sumar
Paral·lelament a aquest acostament de Podem a Rufián, l'aliança de Sumar –amb Comuns, Esquerra Unida (IU) i Més Madrid– segueix el seu propi camí. Aquesta setmana, el coordinador federal d'IU, Antonio Maíllo, ha demanat accelerar l'elecció del successor de Yolanda Díaz com a candidat a les eleccions generals. Ara bé, és un diagnòstic que no comparteixen la resta de formacions de l’aliança i que també genera recels interns. Les diferents fonts consultades per l’ARA neguen que el termini plantejat per ell sigui compartit i situen el debat i l’elecció de la cara visible de la coalició en una pantalla posterior. Això sí, totes les veus coincideixen que el lideratge podria venir d’una persona externa o d’algú amb carnet d’una de les quatre formacions. Hi ha altres actors que asseguren que el següent pas ha de ser la tria del nom de la plataforma.
"És la darrera baula", diu una veu de pes de Més Madrid. Des de Comuns, asseguren que no s’han fixat cap calendari i fan una crida a compatibilitzar les presses que hi ha al carrer amb la necessària pausa interna. Però fins i tot a les mateixes files d’Esquerra Unida hi ha veus divergents que creuen que és "inoportú" haver situat el debat en la successió de Yolanda Díaz precisament aquesta setmana.