Salvador Illa topa amb la mateixa pedra que Pere Aragonès

BarcelonaUns pressupostos fracassats van marcar el punt final del govern de Pere Aragonès ara fa exactament dos anys. Ara és Salvador Illa qui s'enfronta a una sonora derrota al Parlament i s'ha obert la veda a les especulacions sobre si el conflicte també acabarà a les urnes: excepte Comuns, la resta dels grups parlamentaris, inclòs ERC, han presentat esmenes a la totalitat contra els comptes. Des del Palau de la Generalitat eviten posar-se en aquest escenari i repeteixen que tenir pressupostos és el "pla A, el B i el C". Les negociacions continuen encallades i ara els republicans fins i tot parlen del mes de juny per desbloquejar-les –sempre que el Govern i la Moncloa es comprometin amb el traspàs de l'IRPF. Aquest dissabte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a pressionar ERC perquè s'avingui a aprovar els pressupostos davant del context de guerra al Pròxim Orient i les seves possibles conseqüències econòmiques. En una intervenció davant del Consell de Diàleg Social de Catalunya —on hi ha representats sindicats i patronal—, Illa ha demanat als republicans estar a "l'altura del moment extraordinari que viu el món": "Són el millor escut social". "L'estabilitat avui té un nom: pressupostos", ha sentenciat.

Només Aragonès i Carles Puigdemont –amb Oriol Junqueras de conseller d'Economia– han portat a votació uns comptes sense tenir els suports garantits. En tots dos casos, els projectes van ser rebutjats pel Parlament. En el cas del 2017, el fracàs va desembocar en una qüestió de confiança, en la qual Puigdemont va rebre l'aval de la CUP, i en el posterior referèndum de l'1-O.

Aragonès, en canvi, va decidir posar punt final a la legislatura després del no de Comuns, amb l'amenaça de la sequera que aleshores castigava el país com a teló de fons. El partit de Jéssica Albiach va condicionar el seu suport a frenar el macrocasino del Hard Rock, una petició que era directament incompatible amb el que ERC havia pactat amb el PSC: tirar-lo endavant.

Ara ningú se'n recorda del Hard Rock ni de la B-40 i són els republicans els que mantenen el pols amb el PSC i li exigeixen que comprometi el PSOE a garantir que impulsarà les modificacions legislatives necessàries perquè l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) pugui recaptar tots els impostos, començant per l'IRPF. És una exigència que deriva de l'acord d'investidura del PSC amb ERC, i això marca una primera diferència amb la negociació que, amb els mateixos actors, es va produir el 2024. Tant en aquell projecte de pressupostos com en l'anterior, el govern de Pere Aragonès va anar a buscar dues forces polítiques, PSC i Comuns, que no havien participat de la seva investidura, que va arribar gràcies a Junts i la CUP.

Els pressupostos dels macroprojectes

Aragonès va acceptar la mà estesa dels de Salvador Illa després de veure's abocat a governar en solitari per l'espantada dels juntaires. El 2023, el llavors president va claudicar davant tres peticions que ideològicament no compartia: impulsar el Hard Rock, estudiar l'ampliació de l'aeroport de Barcelona i completar la B-40 entre Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallès. Un any després, els socialistes van fer repàs de què s'havia complert i què no i, al veure que no hi havia avenços amb el macrocasino, van forçar Aragonès a comprometre's a aprovar-ne el pla director per garantir-li els vots als comptes del 2024.

Els republicans encara recorden el malestar que va generar haver d'empassar-se aquests gripaus per obtenir el sídels socialistes: va ser Illa qui va traçar en primera persona les prioritats per a aquella negociació al costat de l'actual consellera d'Economia, Alícia Romero. La decisió de claudicar no només va tensionar el Govern –poc després, en va sortir el conseller de Territori, Juli Fernàndez–, sinó també les federacions dels territoris, especialment al Vallès.

¿Els republicans estan ara pagant amb Illa la mateixa moneda? "Una cosa és condicionar una negociació a poder gestionar l'IRPF, i una de ben diferent és condicionar uns pressupostos a un casino, a una autopista o a un aeroport que no són competència de la Generalitat. Vostès ens van voler infligir costos polítics a canvi del seu vot, i ho saben", va etzibar-li el líder d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. En teoria, el govern d'Illa també defensa el traspàs de l'IRPF i a Madrid hi ha defensat, de moment sense èxit, fer moure el PSOE, que es resisteix a la delegació de més competències de gestió tributària a les autonomies.

El paper de Comuns

ERC i PSC han canviat de papers i també ho ha fet Comuns, els responsables de tombar els comptes d'Aragonès, que ara fan pinya amb el Govern i demanen "responsabilitat" als republicans. Una crida que ha indignat diversos quadres d'ERC que, a través de les xarxes socials, no s'han mossegat la llengua. "Quina barra", va dir aquesta setmana el vicesecretari general d'ERC, Joan Plana.

Ja després de les eleccions del 2024, en què van perdre dos diputats –un d'ells, a Tarragona–, el grup de Jéssica Albiach va fer autocrítica sobre la posició que van mantenir durant la negociació de pressupostos d'aquell any, per la qual van rebre un toc d'atenció dels sindicats. A més, uns mesos després va arribar l'acord sobre el Hard Rock, quan el PSC va decidir flexibilitzar la seva posició per garantir la investidura d'Illa. Una entesa a tres bandes entre Esquerra, el PSC i Comuns, que van pactar canviar la llei per eliminar el privilegi fiscal del Hard Rock: els casinos tornarien a tributar els seus beneficis al 55% i s'eliminaria la rebaixa fiscal prevista per a quan el complex turístic de Vila-seca i Salou obrís les portes. Va tirar endavant amb el suport de la CUP i, segons republicans i Comuns, hauria de servir per fer inviable econòmicament el projecte i frenar-lo de facto.