Sánchez exigeix a Trump la fi de les hostilitats: "No a la guerra"

MadridLes amenaces de Donald Trump no han fet variar ni un mil·límetre el discurs de Pedro Sánchez en relació amb la guerra a l'Orient Mitjà. Al contrari: el cap de l'executiu espanyol ha aprofitat el xoc amb el president dels Estats Units per solemnitzar en una declaració institucional quin és el seu posicionament sobre la guerra amb l'Iran i quins seran els principis que guiaran la política exterior del seu govern. Sánchez ho ha resumit així: "No a la guerra". I ha exigit un cessament de les hostilitats als Estats Units, a Israel i també al règim iranià. "El món no pot resoldre els conflictes a base de bombes i no podem repetir els errors del passat", s'ha reafirmat.

Sánchez s'ha referit directament al precedent de la guerra de l'Iraq, en què Espanya va tenir una posició molt diferent de l'actual. El govern de José María Aznar, del PP, va abraçar l'estratègia de George Bush i va donar suport a la invasió bèl·lica amb el pretext de l'existència d'armes de destrucció massiva. "Fa 23 anys, una altra administració estatunidenca ens va arrossegar a una altra guerra a l'Orient Mitjà per eliminar en teoria armes de destrucció massiva i garantir la seguretat global [...], però va generar l'efecte contrari. Va generar un augment dràstic del terrorisme jihadista, una crisi migratòria i un increment dels costos de l'energia. Aquest va ser el regal del trio de les Açores: una vida pitjor", ha sentenciat, fent una referència clara també a la política interna.

El "no a la guerra" és un dard directe al PP, ja que va ser el lema que va triomfar socialment l'any 2003 quan Aznar va donar suport als Estats Units. Ara Sánchez recupera l'estratègia per acorralar Alberto Núñez Feijóo, que s'ha alineat amb Trump. "La pregunta no és si estem al costat dels aiatol·làs, el règim dels quals ens repudia, sinó si estem al costat de la legalitat internacional", s'ha reafirmat, davant de les acusacions del PP i Vox de fer costat a la dictadura iraniana.

No ha sigut l'única referència a conflictes anteriors que ha fet Sánchez. També ha parlat de la Primera Guerra Mundial per alertar que els Estats Units i Israel estan jugant amb foc, i que una escalada del conflicte pot tenir conseqüències imprevistes. Ha recordat com l'agost del 1914 algú va preguntar al canceller alemany com havia començat la Gran Guerra: "Tant de bo ho sabés", ha dit que va replicar, i ha advertit: "Les grans guerres esclaten per un seguit d'errors de càlcul i imprevistos. Hem d'aprendre de la història i no jugar a la ruleta russa amb la vida de milions de persones".

El discurs del president espanyol ha sigut una oda a la diplomàcia i a la pau, a més d'una defensa de la Carta de les Nacions Unides i els valors de la Unió Europea. "Estem al costat de qui hem d'estar", ha dit. El líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, però, ha discrepat obertament del president espanyol, ja que considera que la seva estratègia aïlla Espanya. L'ha acusat de "contemporitzar amb el règim iranià" com va fer amb Veneçuela i ha demanat preservar la relació amb Estats Units i ha considerat que Sánchez utilitza les seves necessitats polítiques per anar en contra de la seguretat de l'Estat. "Avui Espanya és menys segura, més estable", ha resumit en un esmorzar informatiu des d'Euskadi.

A l'altre extrem, Podem ha demanat al govern espanyol que posi en pràctica el 'no a la guerra': la secretària general, Ione Belarra, ha reclamat que es tanquin les bases nordamericanes de Rota i Morón, que tregui Espanya de l'OTAN i trenqui relacions amb els Estats Units, a més d'intervenir preus de l'habitatge, l'alimentació i els medicaments. El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja ha rebutjat la idea: "Espanya s'ha de seguir movent en el marc dels aliats de l'OTAN".

Mesures per si la guerra s'allarga

Més enllà del relat polític i, tal com ja va fer ahir la Moncloa, Sánchez també ha garantit que Espanya compta amb els recursos necessaris per respondre a una eventual guerra comercial amb els Estats Units. Ha assegurat que el govern de coalició del PSOE i Sumar treballa amb mesures per mitigar els impactes de la guerra si s'allarga, tal com va fer amb la crisi energètica, l'aranzelària o la pandèmia, per ajudar els autònoms, les empreses i les famílies.

"Hem d'estar preparats davant la possibilitat que aquesta guerra sigui llarga, amb moltes baixes i amb conseqüències greus a escala global en termes econòmics", ha resumit, tot i deixar clar que a parer seu "de la guerra no en sortirà un ordre internacional més just ni salaris més alts, ni millors serveis públics": "Espanya està en contra d'aquest desastre". I ha repudiat també Trump i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per iniciar ara l'atac amb l'argument que l'Iran està desenvolupant armes nuclears: "És inacceptable que hi hagi dirigents que utilitzin el fum de la guerra per ocultar els seus fracassos i omplir de pas les butxaques dels de sempre. Els únics que hi guanyen quan es deixen de construir hospitals i es fabriquen míssils".

Cal veure si les tesis de Sánchez compten o no ara amb el beneplàcit dels principals líders europeus, immersos en un augment precisament de la despesa militar fins al 5% –Espanya s'ha avingut a apujar-lo només fins al 2%, cosa que li ha costat també l'enfrontament amb Trump–. En el que sí que li ha donat suport la UE és en l'amenaça de guerra comercial: la Comissió Europea ha recordat als Estats Units que hi ha un acord signat sobre els aranzels i s'ha de complir.

Sánchez treu pit de la "coherència"

Una de les paraules que més utilitza la Moncloa a l'hora de parlar de la seva política exterior és "coherència", i així ho ha volgut destacar el president espanyol també aquest dimecres: ha defensat que el seu posicionament respecte a la guerra a l'Iran segueix els mateixos paràmetres que els que va seguir amb Gaza, Ucraïna, Veneçuela o Groenlàndia, que és estar al costat del dret internacional. Aquest punt és clau per poder rendibilitzar la política exterior en clau interna, l'estratègia de la Moncloa per guanyar terreny al PP i Vox. En la política exterior, l'opinió pública acompanya Sánchez: en el darrer CIS, per exemple, hi havia un 76,5% dels espanyols que deien que tenien una opinió "dolenta o molt dolenta" de Trump. I fins a un 79,5% creu que és un "perill per la pau mundial".

Per al govern espanyol, la política ara ja ha abandonat l'eix esquerra-dreta i s'articula entre els "demòcrates" i el "feixisme modern" que consideren que representa Trump; i, en aquest marc, volen erigir Pedro Sánchez en l'antítesi del líder nord-americà, que té com a aliats a l'Estat el PP i Vox. És a dir, des de l'equip de Sánchez, pretenen que el marc de les properes eleccions no només sigui Sánchez o el tàndem Feijóo-Abascal, sinó Sánchez o un món dominat per Trump i els seus aliats.