Xoc de Sánchez amb el Suprem: defensa el fiscal general i espera que el TC corregeixi la sentència

BarcelonaFi al silenci. Tres dies després, el president espanyol, Pedro Sánchez, ja s'ha pronunciat sobre la condemna al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, apujant el to del xoc amb el poder judicial i encomanant-se al Tribunal Constitucional perquè corregeixi "alguns dels aspectes de la sentència". "Nosaltres hem estat sempre respectuosos amb la independència del poder judicial; han estat altres els que han parlat de controlar per la porta del darrere la sala segona del Tribunal Suprem", ha afirmat aquest diumenge en una roda de premsa des de Johannesburg, on participa en la cimera del G-20. Amb aquest dard al PP pel control de l'alt tribunal del qual va presumir el senador popular Ignacio Cosidó, s'hi ha diferenciat i ha aprofitat per fer una crítica implícita a la sala de Manuel Marchena que ha decidit la condemna. "Acatem, tot i que no compartim la sentència", ha continuat, reiterant el missatge verbalitzat per la Moncloa des de dijous.

En aquest sentit, ha refermat que el seu govern la "lamenta" i opta per "manifestar la discrepància" com creu que es pot fer en una societat democràtica. "Crec en la innocència del fiscal general de l'Estat", ha insistit, tot i el veredicte judicial. Per això, s'ha aferrat als testimonis dels periodistes que exculpaven García Ortiz de la filtració dels correus confidencials amb dades fiscals de la parella de la presidenta madrilenya, el moll de l'os de la causa. "S'ha manifestat clarament que el fiscal general de l'Estat no era l'origen de la filtració", ha afirmat. A més de "lamentar aquesta sentència", com ha assegurat un reguitzell de vegades, ha dit que ja s'ha posat en marxa "el procediment per nomenar un nou fiscal general". Alhora, ha confiat que el Tribunal Constitucional repari alguns punts de la sentència, que ha titllat de "controvertits", quan es faci pública amb els fonaments jurídics, no només amb la part dispositiva: "Hi ha altres instàncies jurisdiccionals que hauran de dirimir alguns dels aspectes de la sentència", ha deixat anar.

És per això que ha rebutjat parlar d'un indult per a García Ortiz, ja que, per ara, "no té cap sentit". Ara bé, quan ha explicat que l'executiu estatal ha iniciat "el procediment de substitució i de nomenament del nou fiscal general", del qual no ha donat cap detall, ha aprofitat per reivindicar la tasca "molt positiva" de qui encara avui en dia ostenta el càrrec. "El govern sempre ha proposat persones, com Álvaro García Ortiz, amb una dilatada trajectòria des del punt de vista jurídic", ha argumentat.

'In crescendo'

La sentència ha sacsejat la política espanyola, aprofundint en la polarització i posant la justícia en el punt de mira del govern espanyol i de l'esquerra en general, amb acusacions de sentència "injusta" des de la part socialista del govern espanyol i fins i tot de "cop d'estat judicial" des de Sumar i altres socis progressistes. Unes afirmacions que han escalat amb el xoc frontal de Sánchez amb l'alt tribunal que ha condemnat García Ortiz pel cas de la filtració de dades fiscals d'Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso.

La dimensió política del cas per la implicació d'una peça clau per a Sánchez com és el fiscal general ha generat un clima encès entre la dreta i l'esquerra. Mentre que el PP i Vox han demanat eleccions, les crítiques a la resolució per part de l'esquerra han pujat més de to que mai. El mateix líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va comparar la condemna a García Ortiz amb la que va emetre el tribunal de Marchena el 2019 contra els líders del Procés. Alhora, aquest diumenge ha estat l'expresident Carles Puigdemont, líder de Junts, qui ha reblat el clau en un article a El País. Així, ha relacionat directament l'assetjament judicial a Sánchez i el seu entorn amb el pacte amb Junts i la llei d'amnistia. Per això, li ha reclamat "emprendre la ruptura" amb el règim del 1978 que el PSOE "es va negar a fer" fa 50 anys.

Una ruptura que és l'única "opció" per "sortir de l'abisme" del socialisme espanyol, a parer seu, i que no només hauria d'implicar el trencament amb la monarquia, sinó el reconeixement del "dret a l'autodeterminació". Segons el seu criteri, els pactes amb "l'antic règim" només el "perpetuen", i ha advertit que el clima polític actual "s'assembla molt al d'altres períodes convulsos" que han acabat en "guerres", "dictadures" o el 23-F. "Dos anys després [de l'acord de Brussel·les], el protagonista d'aquella primera foto al Parlament [Santos Cerdán] ja ha passat uns quants mesos a la presó, acusat de corrupció, s'han obert processos penals contra l'entorn del president Pedro Sánchez i també directament sobre la seva família, i un fiscal general alineat amb el govern i peça clau per garantir el compliment de la llei d'amnistia acaba de ser condemnat i inhabilitat per exercir el càrrec", ha escrit.

Des de l'independentisme, la crítica adreçada a l'executiu espanyol i, en particular, al PSOE és que no ha denunciat el paper polític dels tribunals amb les seves sentències fins que l'ha afectat. Amb tot, el ministre per a la Transformació Digital, Óscar López, repetia aquest dissabte que la "injusta" condemna no els faria callar a l'hora de denunciar els "tripijocs" d'Ayuso. Mentrestant, des del PP difonen que s'està produint el "Procés espanyol", concepte encunyat pel senador Juan Milián i el líder català, Alejandro Fernández, per criticar que l'Estat viu una efervescència similar a la que hi va haver durant els deu anys de procés sobiranista, amb topada amb la llei inclosa.