DOS ANYS DEL REFERÈNDUM

El segon aniversari de l’1-O referma el compromís amb la no-violència

El compte enrere per la sentència marca una jornada en què Sánchez ressuscita el fantasma del 155

Principi i final. L’1 d’octubre del 2017 va ser el dia que l’independentisme es va sentir guanyador, però també el dia en què va deixar la iniciativa en mans de l’Estat, que va encetar aleshores a cops de porra un camí de repressió que està a punt d’arribar al seu zenit amb la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes que van fer possible el referèndum. Aquest dimarts va fer dos anys d’aquella jornada, i, tot i que l’escenari ha canviat diametralment -és el PSOE el que resideix a la Moncloa i molts dels protagonistes de l’1-O a Catalunya són a la presó o a l’exili-, alguns elements es repeteixen: com aleshores, l’independentisme ha de concretar què farà a partir d’ara -la resposta a la sentència segueix sense definir-, i també com passava aquells dies, l’horitzó que ofereix el govern espanyol és el de l’article 155, aquest cop alimentant el relat d’una violència a Catalunya de la qual ahir l’independentisme es va tornar a desmarcar.

La clau de volta del nou escenari és, doncs, la decisió del Suprem. El compte enrere cap al veredicte va marcar ahir el segon aniversari del referèndum, i, com la nit de fa dos anys, la pregunta pel Govern torna a ser: ¿i ara què? Dimarts tampoc s’hi va donar resposta, però comencen a albirar-se alguns dels escenaris que s’obriran després de la sentència: aturada de país -la Intersindical ja ha convocat una vaga l’11 d’octubre-; mobilitzacions al carrer -l’ANC ja parla de mobilitzacions que col·lapsin la xarxa viària durant tres dies-, i resposta institucional. És en aquest últim pla on hi ha més llacunes. En l’acte institucional d’ahir al Palau de la Generalitat el president, Quim Torra, no va donar detalls sobre els pròxims passos i es va limitar a comprometre’s a “avançar sense excuses cap a la República Catalana”. Lluny del discurs de fa un any, quan va animar els CDR a “ apretar ”, ahir en una declaració institucional que van subscriure tots els consellers, el cap de l’executiu català va assegurar que la Generalitat “persistirà” fins a la llibertat dels presos polítics i els exiliats i transitarà en el Procés de manera “democràtica i pacífica”.

La crida a la no-violència va ser una constant en els discursos de tots els dirigents independentistes que van prendre ahir la paraula. La foto d’incidents o disturbis que alguns esperaven aquest dimarts per completar el relat de la violència a Catalunya que s’ha edificat l’última setmana arran de l’operatiu policial contra membres dels CDR no va arribar i, al contrari del que va passar ara fa un any, l’aniversari de l’1-O es va tancar sense incidents. Tanmateix, l’independentisme es va veure obligat a redoblar una crida a la no-violència que ha sigut una de les seves principals divises des de l’inici del Procés. La defensa de la via pacífica la va fer Torra, però també el vicepresident, Pere Aragonès -que va remarcar el “compromís inqüestionable amb la pau, el diàleg i la democràcia”-, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que en una carta des de la presó llegida pel seu pare en l’acte que els republicans van celebrar a Fonollosa (Bages) va mantenir la mà estesa al diàleg amb l’Estat malgrat l’actitud de “venjança” que ha mostrat cap a Catalunya, informa Quim Bertomeu.

També es va reivindicar el caràcter pacífic de l’independentisme des de l’acte que Òmnium, l’ANC i els tres partits independentistes van organitzar al matí per demanar “respondre de manera massiva des de la lluita no-violenta i la desobediència civil”. L’acte va servir per exhibir l’ampli espectre civil que rebutja una condemna als dirigents independentistes -i que agrupa entitats que van des d’En Peu de Pau fins a Unió de Pagesos-, però no per aconseguir una foto que també incorporés els comuns, que a diferència del que va passar a la Diada -quan sí que van anar a l’acte d’Òmnium- ahir van optar per fer una roda de premsa pel seu compte.

Puigdemont mou fitxa

A l’espera que el Govern detalli el seu pla a partir de la sentència del Suprem, ahir des de Bèlgica l’expresident Carles Puigdemont sí que va anunciar que quan surti el veredicte el Consell per la República convocarà una assemblea de càrrecs electes, un organisme que estaria format per tots els càrrecs elegits democràticament que de manera voluntària s’hi vulguin adherir -regidors, alcaldes, diputats, etc.- i que hauria de servir per prendre decisions que superin el marc autonòmic i que no es puguin prendre des de Catalunya.

El toc d’atenció del carrer i les crides a la unitat de la Diada han fet efecte en un independentisme que les últimes setmanes ha deixat en segon terme la batussa partidista i ha intentat teixir espais unitaris. Les estratègies sobre què fer després de la sentència continuen divergint, però com a mínim hi ha consens que han d’arribar-hi amb la màxima cohesió possible.

I mentre l’independentisme busca el camí a seguir i continua mobilitzant-se massivament -dimarts amb concentracions a Lledoners i marxes multitudinàries a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida-, des de l’Estat és redobla la pressió. L’1 d’octubre del 2017 va donar pas també a un període d’inestabilitat de la política espanyola que segueix obert i que ara l’ha abocat a una altra campanya electoral. Després que el PSOE i Unides Podem fossin incapaços d’arribar a un acord en bona part per les diferències entre tots dos pel que fa a Catalunya, el president espanyol Pedro Sánchez està disposat a situar l’independentisme al centre del debat. Fa un any s’erigia en el garant del diàleg per donar sortida al conflicte, però ara no dubta a brandar el 155 en els seus mítings i a avisar que està disposat a aplicar-lo fins i tot estant en funcions i amb el Senat dissolt per les eleccions.

També fa campanya amb l’independentisme el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que ha traslladat la batalla al Parlament -on va tornar ahir- amb una moció de censura contra Quim Torra que es debatrà dilluns i a la qual el PSC ja ha dit que tampoc hi donarà suport. Tot a les portes d’una sentència sobre l’1-O que tothom preveu imminent.

Dos anys després del referèndum, el terratrèmol que va sacsejar els fonaments de la política catalana i espanyola continua generant rèpliques.

Més continguts de