23/01/2021

La setmana de l'efecte Illa i el TSJC

2 min
L'encara ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, a Barcelona
Disponible en:

BarcelonaDijous a la nit començarà la campanya electoral més estranya de la història catalana recent. Per començar, no se sap ni si es faran les eleccions al cap de quinze dies. No hi haurà actes massius ni els típics mítings. Els candidats cridaran a votar, però les autoritats sanitàries ens diran que ens hem de quedar a casa. I la gran pregunta: com afectarà tota aquesta incertesa el resultat electoral?

El TSJC potser no n’és conscient, però ha facilitat el relat que necessitaven els independentistes per cridar els seus a les urnes. Ara ja no és qüestió de fixar la nova estratègia cap a l’estat propi o dilucidar els nous lideratges, sinó de respondre a una maniobra del deep state amb una mobilització massiva que deixi Salvador Illa amb un pam de nas. A diferència del 21-D, en què també hi va haver una elevada participació independentista, aquest cop no es preveu una resposta similar de l’unionisme perquè no hi ha percepció de perill de secessió immediata. En canvi, Illa es veu obligat a anar a les urnes en plena tercera onada i amb el procés de vacunació en entredit per la falta de dosis. ¿De veritat va ser tan bona idea animar els recursos contra l’ajornament?

On queda, llavors, l’efecte Illa? L’enquesta del CIS feta pública dijous té tantes incongruències que és un element més que se suma a la idea de conxorxa contra l’independentisme. ¿És creïble que el vot independentista, que totes les enquestes situen entre el 46% i el 52%, no superi el 40% en l’estudi? ¿És possible que la pujada del PSC vagi acompanyada, en paral·lel, d’un bon resultat dels comuns quan hi ha una franja de vot en disputa? En canvi, que Illa sigui el president preferit quadra amb la idea de la concentració de vot unionista en el PSC, mentre l’independentisme es debat entre Aragonès i Borràs.

Els juristes de la Generalitat no van anticipar l’aplicació de cautelars per part del TSJC, cosa que diu molt poc a favor seu amb els precedents existents dels tribunals espanyols. “La viabilitat que la impugnació o mesura cautelar [contra l’ajornament] prosperés seria molt reduïda”, afirmaven els serveis jurídics en un dels seus informes. Això em porta a qüestionar-me si la Generalitat està prou ben equipada d’advocats i homes de lleis, vist que des de ja fa massa anys moltes de les batalles polítiques crucials es decideixen als tribunals. Precisament aquesta setmana el lletrat major del Parlament, Joan Ridao, ha publicat un extens volum titulat Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris (Editorial Marcial Pons), on es fa allò que els clàssics en deien exegesi. Ridao recopila les principals lleis de caràcter polític que ens afecten, des de la Constitució fins a l’Estatut, passant per la llei de funció pública, i afegeix comentaris crítics per ajudar a entendre el seu funcionament a un públic més o menys especialitzat. La trajectòria de Ridao, de polític a jurista, és insòlita. Però també és molt indicativa dels nous temps

stats