CAP AL 10-N
Política 22/09/2019

El sobiranisme s’endinsa en el debat de l’amnistia dels presos

JxCat i ERC valoren incorporar-lo en el discurs de campanya si el Suprem descarta l’absolució

Quim Bertomeu / Núria Orriols
5 min
Els presos polítics, el dia de l’inici del judici del Procés al Tribunal Suprem.

BarcelonaLa llibertat dels presos polítics és i serà un objectiu de l’independentisme. És per això que, malgrat la campanya que ha engegat per l’absolució, l’alta probabilitat que hi hagi condemna ha fet que partits i entitats ja es plantegin un altre concepte per seguir reclamant que es posi fi a la presó si hi ha condemna: l’amnistia. Després que els presos hagin descartat públicament l’indult perquè suposava admetre que s’havia comès un delicte, pren força aquesta reclamació davant la imminència de la sentència -es preveu la primera quinzena d’octubre- i de la campanya de les eleccions espanyoles, en què JxCat i ERC es plantegen introduir aquesta reivindicació en el seu discurs. Això no vol dir, però, que hagi de ser una de les condicions per facilitar la investidura del pròxim president espanyol. De fet, el líder del PSC, Miquel Iceta, va avisar diumenge que “no es donen les condicions” per articular una possible llei d’amnistia. “L’amnistia no correspon amb el que ha passat: és l’oblit, és dir que no ha passat res perquè considerem que les lleis que hi havia en aquells moments no eren justes. I no es donen aquestes circumstàncies”, va deixar clar en una entrevista a El Punt Avui.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La primera formació independentista a defensar l’amnistia ha sigut la CUP. La virtut que els cupaires veuen en aquesta via és que és un instrument jurídic que permet que persones que han sigut declarades culpables passin a considerar-se innocents. És a dir, no hi ha pena a complir i, a més, a diferència de l’indult, tampoc hi ha assumpció de culpabilitat. Ara bé, han deixat clar que aquesta mesura ha d’anar lligada a l’exercici del dret a l’autodeterminació. I és que el primer interrogant que haurà de resoldre el sobiranisme és com es vehicula aquesta demanda. ¿Han de ser els grups amb representació a Madrid els que portin la llei al ple del Congrés o ha de ser el Parlament el que impulsi una llei i després l’enviï a la cambra espanyola? Encara és d’hora per arribar a aquest punt del camí.

Debat intern als partits

Fonts de la direcció d’ERC admeten que el debat és present en el si de la formació. “Se’n parlarà, però la campanya no anirà d’això”, resolen. Recorden que a les eleccions generals de l’abril van arribar a proposar una llei per acabar amb totes les causes judicials que afecten no només els presos, sinó també alts càrrecs, alcaldes i activistes processats per l’1-O. Llavors, però, van evitar parlar d’amnistia. La clau, ara, serà veure si la paraula es visibilitzarà definitivament.

Pel que fa a JxCat, fonts de la formació asseguren que aquesta qüestió també està a debat, i mantenen que el reclam de llibertat pels presos i exiliats seguirà sent una constant si hi ha condemna. També a la Crida, que pilota Jordi Sànchez -pres des fa gairebé dos anys-, ja s’ha discutit internament sobre la qüestió. “Dependrà de l’opinió dels advocats i dels mateixos presos”, relata un membre del govern de la Crida. Tanmateix, dins l’espai de JxCat ja hi ha qui ha aixecat la veu per demanar que s’ajorni aquest debat fins que no hi hagi sentència. “Vam acordar de no parlar de cap possible sentència que no fos l’absolució”, va dir recentment el diputat Francesc Dalmases en una piulada a Twitter. També va afegir que parlar d’amnistia ara és una “irresponsabilitat que aplana el camí del Tribunal Suprem” cap a la sentència “inculpatòria”.

En un article a l’ARA aquest estiu, el vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, afegia un matís important a la discussió, tenint en compte que l’entitat que presideix Elisenda Paluzie és clau a l’hora de forjar un discurs i una estratègia conjunta després de la sentència. Cruanyes considerava que l’amnistia ha de formar part d’un procés de negociació ampli que resolgui també el conflicte, és a dir, que vingui acompanyada de la resolució de les aspiracions polítiques. “Som en la fase de repressió, en què el que cal fer és seguir reivindicant el nostre dret a ser independents [...]. Pretendre una amnistia abans d’aconseguir els objectius polítics és posar el carro davant dels bous”, va expressar.

En canvi, Òmnium veu l’amnistia com una “victòria”. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el president de l’entitat, Jordi Cuixart, va tornar a rebutjar l’indult i va posar èmfasi en aquesta mesura. A parer seu, si el Congrés els amnistiés reconeixeria que no hi ha delicte i que, per tant, l’independentisme podria “tornar a fer” el referèndum. Segons Cuixart, la sentència del Suprem suposarà un retorn a la “lluita antifranquista” que s’ha d’afrontar amb el lema “Llibertat, amnistia i autodeterminació”.

“Moment zero”

L’exportaveu d’ERC al Congrés Joan Tardà ha sigut un dels primers dirigents a teoritzar sobre el tema. Veu l’amnistia com el “moment zero” per establir una via de diàleg entre el govern de l’Estat i la Generalitat, explica en conversa amb l’ARA. El republicà sosté que hi ha un consens ampli en la societat catalana sobre el fet que els presos no han comès cap delicte i que, per tant, la demanda d’amnistia podria generar un front que sumés no només l’independentisme, sinó persones de fora d’aquest perímetre polític. Visualitza que aquesta reclamació pot ser reforçada amb manifestos i des d’altres institucions com els ajuntaments per desembocar en un escenari en què “el concepte d’amnistia ho empleni tot”. Tardà assenyala que parlar d’això li ha costat “insults”, però està convençut que el debat entrarà amb tanta intensitat que fins i tot es visualitzarà en “les consignes dels cartells electorals”.

Encara que el dirigent d’ERC consideri que l’amnistia seria una via per ampliar la base, els comuns ja han posat sobre la taula una altra opció. “L’amnistia és una de les vies que s’ha d’explorar, hem de tenir el debat”, explicava aquesta setmana la seva portaveu parlamentària, Susana Segovia. Però, a parer seu, també és viable proposar una reforma del Codi Penal al Congrés per delimitar l’abast dels delictes de rebel·lió i sedició i que, per tant, s’apliqui retroactivament en benefici dels líders independentistes empresonats i exiliats. Una via, però, de la qual recela part de l’independentisme, ja que obriria la porta a deixar que Ciutadans i el PP intentessin endurir la llei.

Tres vies per la llibertat dels presos si hi ha condemna

Indults

Tot i que destacats socialistes com Miquel Iceta i Teresa Cunillera ho han suggerit, l’independentisme els va descartar. Argumenta que suposarien assumir que per fer l’1-O es van cometre delictes i restaria força reivindicativa al referèndum.

Reforma del Codi Penal

La proposta dels comuns busca delimitar els delictes de rebel·lió i sedició per beneficiar retroactivament els presos, però obrir aquest meló al Congrés donaria la possibilitat al PP, Cs i Vox de presentar esmenes que busquessin l’efecte contrari i endurir encara més aquesta llei.

Amnistia

Els presos accedirien a la llibertat sense assumir els delictes a través d’una llei concreta, sense les incerteses de la reforma del Codi Penal. El contrapunt és que també hauria de ser aprovada pel Congrés i que part del sobiranisme creu que deixaria l’autodeterminació en segon pla.

stats