Sumar obvia Rufián i reedita la coalició: què passa a l'esquerra del PSOE?

Mentre Gabriel Rufián emprèn un camí gairebé en solitari per teixir aliances amb forces d'esquerres arreu de l'Estat, Sumar ha tirat pel dret, anticipant-se al moviment del portaveu republicà i, després de les converses discretes que hi ha hagut els últims mesos, ha anunciat una nova coalició amb Comuns, Més Madrid i Esquerra Unida per a les pròximes eleccions generals. La presentació de la nova "aliança comuna" serà el dissabte 21 de febrer al Cercle de Belles Arts de Madrid.

Fonts de les quatre formacions polítiques, que són les que tenen presència al consell de ministres, expliquen que d'aquí a onze dies donaran el tret de sortida públicament a un "procés per construir una aliança comuna, compartida i oberta" per als comicis previstos per al 2027: "Volem construir un espai sòlid i de confiança al llarg del temps que permeti a les esquerres transformadores i plurinacionals de l'Estat trobar-se", reivindiquen.

Serà una mena de revàlida després dels tres anys d'experiència de Sumar, una plataforma que va solemnitzar Yolanda Díaz l'abril del 2023. Ara la voluntat de les quatre formacions –que van concórrer el 23-J amb Compromís, Chunta Aragonesista i Més– és "enfortir" l'aliança, "aprendre dels errors" i "potenciar els encerts". Així mateix, conviden les forces polítiques i socials que estan "preocupades pel futur" del país i que "volen continuar conquistant drets". "És el moment de l'obertura, de la generositat, de la pluralitat, de l'acord i de la força compartida. És el principi, és el primer pas. Anirem molt més enllà", afirmen les mateixes veus.

Què en pensen la resta de partits?

ERC

Esquerra es presentarà amb les seves sigles, tancant la porta al front d'esquerres que des de l'estiu fa córrer el seu portaveu a Madrid. El partit d'Oriol Junqueras defensa que la millor estratègia és que cada partit es presenti per separat i les aliances arribin posteriorment. Per exemple, els republicans sempre destaquen la seva col·laboració amb Bildu o el BNG, tot i que cadascú tingui els seus òrgans de decisió. En aquest sentit, aquest dilluns la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, apostava per una Esquerra "quilòmetre 0" com a millor antídot per frenar l'extrema dreta.

CUP

La CUP també ha rebutjat la proposta de Gabriel Rufián perquè considera que serveix per "apuntalar i servir l'estat espanyol". Ho deia aquest mateix dimarts el secretari general i portaveu de la CUP, Non Casadevall, en una entrevista a TV3, on també defensava una "proposta de l'independentisme popular d'esquerres real". Segons Casadevall, la seva proposta és la mateixa que la que defensava aquest dilluns en una entrevista a l'ARA l'alcalde de Girona, Lluc Salellas: "M'agradaria que a les pròximes eleccions espanyoles hi hagués una candidatura independentista i d'esquerres que superés certes barreres que hi ha establertes ara mateix". Ara bé, Salellas també es desmarcava de la proposta de Rufián perquè ell pensa en una candidatura "d'obediència catalana, independentista i d'esquerres". La CUP s'ha presentat dues vegades a les eleccions estatals —no sense un fort debat intern— però l'últim cop no va obtenir representació. De cara a les pròximes generals, haurà de tornar a obrir aquest debat.

EH Bildu

EH Bildu va ser una de les primeres formacions que va rebutjar la proposta de Rufián. Arnaldo Otegi fins i tot ha qualificat de "no viable" una coalició d'àmbit estatal. De fet, aquest dilluns va subratllar que, amb aquesta proposta, "sembla que es posin les intencions individuals sobre les col·lectives", insinuant que tot plegat es basa en el projecte personal de Rufián. Els abertzales comparteixen coalició amb ERC i el BNG a les eleccions europees, però aquesta entesa no s'ha replicat en altres comicis.

BNG

El BNG tampoc té al cap formar part d'una candidatura conjunta, sinó que els nacionalistes gallecs sempre han apostat per presentar-se amb les seves sigles. De fet, el BNG ja es va escindir a Galícia quan Xosé Manuel Beiras va apostar per una coalició amb Esquerra Unida que es va presentar a les eleccions autonòmiques. El partit que ara lidera Ana Pontón, de fet, està vivint un cicle electoral a l'alça que s'ha evidenciat en les últimes eleccions gallegues. Tot i compartir alguns objectius amb Bildu i ERC, als nacionalistes gallecs sempre els han incomodat els postulats més independentistes perquè consideren que a Galícia això els perjudica. "Ho respectem, però el BNG es mou en una altra clau", va afirmar aquest dilluns Pontón per valorar la proposta de Rufián. La dirigent gallega va afegir que el BNG és una "força gallega, nacionalista, que defensa els interessos de Galícia" i que seguirà "concorrent" amb les seves pròpies sigles "per millorar la posició" de Galícia des de Madrid.

Compromís

Des de Compromís, Alberto Ibáñez ha demanat teixir aliances des de la “generositat” i no des de l'“homogeneïtat” i ha mostrat la predisposició a “ser partícips” de la nova entesa. El diputat d’Iniciativa del Poble Valencià aposta per fer una llista unitària a les tres províncies valencianes de cara a les eleccions generals amb les “esquerres emancipadores arrelades al territori en clau confederal”, i deixa per a més endavant el debat dels lideratges i reclama a les direccions dels partits que aparquin el “dogmatisme i patriotisme” de les seves sigles. De fet, ha manllevat les paraules que va fer servir dilluns Gabriel Rufián: “Més cap i menys puresa”. Compromís es va presentar en coalició amb Sumar en les últimes eleccions generals.