Lluc Salellas: "M'agradaria que hi hagués una candidatura independentista d'esquerres a les eleccions espanyoles"

BarcelonaGirona és l'única de les capitals catalanes amb un govern independentista, encapçalat per Lluc Salellas (Girona, 1984), que manté la incògnita sobre si repetirà com a alcaldable en les eleccions de l'any que ve. Sigui com sigui, ell aposta per mantenir la fórmula d'unitat independentista, que engloba la CUP (dins de Guanyem Girona), Junts i ERC i, fins i tot, exportar-la.

L'entrevista es fa a Barcelona. Ha vingut en tren?

— No, amb l'agenda que tenia i amb el problema de Rodalies i de trens no m'he atrevit a agafar-lo.

Què li sembla tot el que està passant aquestes setmanes amb Rodalies?

— Em sembla un despropòsit i el final esperable d'una situació estructural que viu el país des de fa moltes dècades, de manca d'inversió volguda. I hi ha uns responsables, no? En aquest cas el PP i el PSOE, que durant anys han preferit apostar pel tren en altres punts de l'Estat i no apostar pel que agafen cada dia els catalans i les catalanes. I una altra cosa, crec que en cap altra crisi que hi hagués hagut a l'estat espanyol, el ministre hauria estat tan absent com ho ha estat en la qüestió catalana. Tres setmanes després, el senyor Puente encara no ha trepitjat Catalunya. Com és que no s'ha reunit amb els alcaldes que ho hem demanat?

Ell ho ha justificat per la coincidència amb l'accident mortal de l'AVE a Adamuz.

— Entenc que l'accident d'Adamuz és un tema que porta molta feina, però això no vol dir, tres setmanes després, que el ministre continuï estant absent. I la meva sensació és que ho està per evitar que hi pugui haver imatges que no li agradaria o situacions comunicatives que no pot controlar.

Aquesta setmana, la CUP no aclaria qui seria l'any que ve el seu candidat a Girona.

— En el cas que la candidatura (Guanyem Girona) pensés que jo hauria de repetir, jo haig de fer una reflexió personal per veure si puc sostenir una alcaldia quatre anys més, si en tinc ganes, tinc força i tinc empenta. I llavors hi ha un altre element que a mi també sempre m'agrada posar sobre la taula, que és la família. La decisió no és únicament meva; que jo sigui alcalde té una repercussió en el meu sistema familiar, i la meva companya ha de poder participar en la decisió. Totes tres decisions s'han de resoldre aquest primer semestre.

Per presentar-se el 2023 ja va haver de demanar una autorització especial a la CUP, per haver superat el límit de dos mandats.

— Soc militant de la CUP, però Guanyem Girona és el projecte municipalista en el qual estic participant. I és en aquest espai on es prendrà la decisió. Si es decideix que jo segueixi, llavors es parlarà amb la CUP.

No s'imagina fent política des d'altres àmbits, per exemple al Parlament?

— Tinc clar que quan deixi de ser alcalde no em presentaré automàticament en unes altres eleccions. Em prendré un temps de pausa.

El preocupa la pujada de l'extrema dreta que apunten totes les enquestes?

— Evidentment. No només ho marquen les enquestes, sinó que qualsevol alcalde o alcaldessa podem veure que aquest és un element que cada dia està més present a les nostres viles i ciutats. Em preocupa com a persona demòcrata, antifeixista i que defensa els postulats de la igualtat i la justícia social. El que tinc clar és que les opcions polítiques democràtiques no han de pactar amb l'extrema dreta.

El rebuig a la immigració és el tema que més fa créixer l'extrema dreta.

— Seria positiu que hi hagués un acord de mínims al voltant de com procedim amb totes aquelles persones que arriben a viure al nostre país. També penso que ens toca no deixar que ens marquin l’agenda i que, al final, si preguntes al veí del tercer segona, el que més el preocupa és l’habitatge i com pot arribar a final de mes. A la gent, el que li preocupa és que no pugui viure la seva vida en unes condicions dignes. El que hem de fer, bàsicament, és dir com ho podem fer perquè les persones que viuen al nostre país, totes, siguin quines siguin, visquin en unes condicions dignes.

Per finançar una vida digna es necessiten també més recursos. Creu que Girona funcionaria igual amb 200.000 persones?

— No, no, clar, evidentment. El debat sobre el creixement del país és el que necessitem. Però nosaltres necessitem que s'incrementin els recursos a les administracions locals. Hem d'aconseguir més recursos perquè, si no, el creixement il·limitat no el podrem gestionar amb les condicions que necessitem.

Aprofito per parlar-li d'un altre finançament, que és l'autonòmic. Fa unes setmanes que s'ha presentat una proposta. Què li sembla?

— Em sembla que queda molt curt. Jo puc entendre les dinàmiques de partit, de govern, de suports de tothom i, evidentment, tenir més recursos és millor que no tenir-ne. Ara bé, si ara l'independentisme català té la capacitat de decidir les coses a Madrid, crec que hem de poder aspirar a més del que s'ha aconseguit fins ara.

El pacte independentista a l'Ajuntament de Girona és una de les excepcions després de les últimes eleccions municipals. Com valora aquesta experiència tres anys després?

— És molt positiva. I més en el context que hi ha. A Barcelona no hi ha pressupostos, a la Generalitat no hi ha pressupostos, a Catalunya ara mateix costa molt que hi hagi acords sòlids i de govern que permetin tirar endavant. I, en canvi, a Girona, l'independentisme s'ha unit, ha treballat, ha aconseguit tirar endavant un pressupost any rere any i estem demostrant que quan cal, amb generositat i amb molta feina, l'independentisme és capaç d'entendre's i de fer polítiques públiques en l'àmbit de l'habitatge, de la mobilitat, de la promoció econòmica, de la cultura que la gent ens demana.

És una fórmula que creu que hauria de tenir continuïtat a Girona?

— A mi m'agradaria. En tot cas, crec que el que cal és que abans de les eleccions, en aquest any que queda, fixem aquest programa comú de mínims en àmbits com habitatge, mobilitat, llengua catalana, fet nacional i el salari mínim interprofessional català, perquè quan hagin passat les eleccions a Girona i a la resta de municipis tinguem clar el camí cap on hem d'anar.

El PSC és el seu adversari?

— Ara mateix és evident que estan fent una oposició molt destructiva sense presentar propostes clares. Tenim projectes diferents per a la ciutat, en un moment en què Girona és l'única capital que no està subordinada als interessos dels partits espanyols.

La CUP ha de negociar amb el govern de Salvador Illa?

— La CUP no determina la governabilitat d'aquest país ara mateix. Tot i això, recordo un acord en matèria d'habitatge en què la CUP va participar i penso que és positiu. Evidentment, no vol dir donar estabilitat, però en temes puntuals és interessant que es pugui arribar a algun acord, sí.

Falta un any per a les eleccions i algun dels seus socis de govern està criticant algunes decisions que s'han pres darrerament, per exemple Junts amb la proliferació dels comerços de lloguer de bicicletes a la ciutat.

— Hem d'entendre que en el moment en què estem tots els partits volen explicar propostes de cara al futur i, de vegades, volen marcar perfil. La veritat és que hi ha un acord que hem estat treballant en les últimes setmanes sobre el tema de les botigues de bicicletes i sobre altres establiments al voltant de regular quin comerç hi ha d'haver al Barri Vell i al conjunt de la ciutat. L'acord l'explicarem quan estigui a punt, però implicarà, sens dubte, posar limitacions.

Amb la gestió dels residus han acabat canviant el sistema perquè els veïns no hagin de triar el dia per baixar les escombraries. Es van equivocar amb el model inicial?

— És un contracte que s'aprova abans que jo sigui alcalde i tirar-lo enrere era un problema econòmic molt gros per a l'Ajuntament. Al cap d'uns mesos ens adonem de les mancances i de les dificultats que té perquè el 100% de la població hi participi. Hem escoltat els gironins i les gironines i hem fet una proposta perquè la gent ho tingui més fàcil en el seu dia a dia. És un canvi que és una esmena i no ha de passar res per reconèixer que l'Ajuntament està rectificant. Estic convençut que abans que s'acabi el mandat aquest tema haurà millorat molt.

Per conscienciar la gent de la necessitat de reciclar, les multes són imprescindibles?

— Igual que posem multes a qui no porta casc i va amb motocicleta, a qui no porta cinturó o a qui deixa l'excrement del gos al carrer i no el recull. Això forma part del civisme. És lògic que qui no compleix, acabi rebent una multa.

Vostè que ha estudiat el cas escocès. Com valora la davallada de l'independentisme després del referèndum del 2014?

— Quan el referèndum es perd, provoca un efecte de disminució de suport cap a l'opció independentista, perquè la gent potser no la veu tan viable ni guanyadora. Però també penso que els motius pels quals hi ha independentisme al Quebec, a Escòcia, a Catalunya o al País Basc, hi continuen sent, i, per tant, tornarà a revifar. En aquest sentit, a mi m'agradaria que a les pròximes eleccions espanyoles hi hagués una candidatura independentista i d'esquerres que superés certes barreres que hi ha establertes ara mateix.

El que proposa Gabriel Rufián, per exemple?

— Jo no he acabat d'entendre el que proposa Gabriel Rufián, perquè del que jo parlo és d'una candidatura d'obediència catalana, independentista i d'esquerres que, lligada a aquest programa de mínims que plantejàvem abans, pogués guanyar a Catalunya i, posteriorment, marcar el futur govern espanyol cap a l'esquerra i cap al referèndum, que crec que ha de ser un objectiu polític que hem de tenir a sobre la taula per als anys que venen.

—