Política 23/12/2016

El TC prohibeix que la Generalitat tingui relacions diplomàtiques amb altres països

L’alt tribunal també diu que l’executiu català “no té competències” per reconèixer el dret d’autodeterminació d’altres pobles, però li permet "fer acció exterior avalada per l'Estat"

Ara / Albert Solé
4 min
Raül Romeva al Parlament de Finlàndia aquest matí

BarcelonaEl Tribunal Constitucional (TC) prohibeix que el Govern tingui relacions diplomàtiques amb altres països. El ple del TC ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern espanyol contra la llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea (UE), i considera que les comunitats autònomes sí que “poden portar a terme activitats amb projecció exterior”, però recorda que en tot cas “han de respectar la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals”.

La sentència ha comptat amb el vot particular concurrent de tres magistrats (Adela Asúa, Fernando Valdés Dal-Ré i Juan Antonio Xiol) que tot i estar d’acord amb la resolució no ho estan completament amb l’argumentació jurídica.

La reacció del Govern a aquest nou revés del TC ha sigut minsa. El conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, només ha dit això a l'entrada de la cimera del referèndum al Parlament: "Avui el TC ens torna a demostrar que és part del problema i avui ens reunim aquí per buscar solucions".

En la seva sentència, el TC avala la constitucionalitat de diversos preceptes de la norma impugnats pel govern espanyol, sempre que s’interpretin tenint en compte que no envaeixen la competència exclusiva de l’estat espanyol en matèria de relacions internacionals. En canvi, considera nuls els que atribueixen a Catalunya competències reservades a l’Estat, com els dirigits a promoure relacions bilaterals amb altres països o els que configuren la diplomàcia pública de la Generalitat.

S'haurà de veure, per tant, si es considera que la tasca que du a terme el Diplocat, que es dedica a la diplomàcia pública de Catalunya, entre d'altres, és considerada inconstitucional.

Sol Daurella, Xavi Hernández i Jordi Savall, 3 dels 39 nous ambaixadors de Catalunya

Fonts del Diplocat expliquen a l'ARA que interpreten que aquesta sentència afecta estrictament la tasca exterior del Govern, i consideren que no els afecta a ells, que són un patronat extern a la Generalitat, tot i que el punt 2 dels seus estatuts diu: "Donar suport a l'estratègia de diplomàcia pública del Govern de Catalunya".

La sentència recorda que no tota l’activitat exterior pot identificar-se com a matèria de relacions internacionals, i que queda fora de les competències de les comunitats la possibilitat de celebrar tractats, la representació de l’Estat, la creació d’obligacions internacionals i la responsabilitat internacional.

Entre els preceptes considerats inconstitucionals, hi ha el del reconeixement del dret a decidir dels pobles en considerar que la Generalitat “no té competències per portar a terme el reconeixement del dret a la autodeterminació o a la sobirania de cap poble, ja que aquest tipus de reconeixement només correspon a l’estat espanyol com a subjecte de dret internacional públic”.

El conseller Romeva amb els 39 nous ambaixadors de Catalunya

Pel que fa a l’establiment de relacions institucionals amb cossos consulars d’estats estrangers presents a Catalunya i a la promoció de consolats en altres països, el TC apunta que es propicia l’assumpció per part de la Generalitat que té una funció representativa a nivell internacional que no li correspon. Afegeix que el fet que la Generalitat es relacioni amb una oficina consular per tal de potenciar les relacions bilaterals “pot suposar un condicionament o una minva de la política exterior d’Espanya”.

Pel que fa a l’impuls de la diplomàcia pública afirma que es planteja “sense respectar” la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals ni les funcions de direcció de la política exterior, que recorda que també és estatal.

La sentència afegeix que la promoció exterior de Catalunya prevista a l’Estatut “no empara la diplomàcia pública” i apunta que el seu article 200, que fa referència a la promoció de les organitzacions socials, culturals i esportives, es va considerar en el seu dia constitucional en tant que deixava clara “la supeditació de l’acció de la Generalitat” al que estableixi l’Estat. “No sent Catalunya subjecte de dret internacional, no té cabuda pretendre que aquesta comunitat autònoma s’atorgui la capacitat d’establir relacions diplomàtiques”.

Gràfic

Pel que fa als articles considerats constitucionals, menciona l’1, el 3 i el 4, que possibiliten Catalunya per fer acció exterior sempre que ho faci dins de les seves competències i sense considerar-se subjecte de dret internacional. Considera també que el fet que en el primer article no hi hagi una menció expressa a les competències exclusives de l’Estat no determina la inconstitucionalitat del precepte, però recorda que aquesta s’ha de fer de manera “coordinada” amb Espanya.

Tampoc veu inconstitucionalitat en l’expressió ‘com a actor internacional actiu’ recollida a la norma en afirmar que les comunitats “no poden ser subjectes internacionals”, però res impedeix que es puguin presentar com a actors internacionals i facin actuacions a l’exterior “quan ho permeti l’Estat i actuant sempre dins del marc de les competències pròpies de les comunitats autònomes”. Afirma també que pot subscriure acords internacionals administratius sempre que siguin no normatius" i en coordinació amb l’Estat.

stats